M’assec i en pocs segons comença l’espectacle.
PRIMER ACTE
Sala d’un menjador d’un restaurant situat a un hotel. Estovalles de cotó blanques, vaixella elegant i copes del mateix nivell.
La decoració és minimalista amb tocs nòrdics seguint la tendència de la ciutat en la qual ens trobem.
ESCENA I
Una parella està asseguda a una de les taules.
Ella porta un vestit negre elegant, ell un vestit blau marí amb una camisa de tall francès. Tots dos han estat desitjat aquest moment molt de temps, fa mesos que van fer la reserva i esperen amb nerviosisme contingut que el cambrer s’apropi.
El cambrer s’apropa a la taula silenciosament i amb un somriure sincer. Tot just fa un parell de setmanes que el restaurant ha tornat a obrir, a l’ambient es respira quelcom estrany, la nova normalitat.
(PAUSA)
Cambrer: Molt bona nit i benvinguts a casa nostra. Arran de la situació de la nova normalitat no disposem de carta en paper però si els hi sembla bé, jo mateix els “cantaré” el menú degustació d’aquesta nit.
(El cambrer diu cantaré amb un to cordial i divertit, pretén trencar el gel i oferir una actitud familiar i propera. La noves normes de seguretat fan que l’ambient de cada servei sigui una mica tens al principi.)
(La parella assenteix amb el cap i un somriure, tots dos estan d’acord i ho entenen perfectament. Comencen a relaxar-se amb la veu cordial del cambrer.)
El cambrer agafa aire, probablement revisa mentalment la llista de plats i procedeix amb la seva poesia.
Cambrer: El menú degustació d’avui consta dels següents plats i maridatges:
D’aperitius/entrants tenim: Espiral de llagostí i Kimchi, mini-tatin de poma i foie i un pop adobat i fet a la brasa. Els tres plats aniran maridats amb un palet sencer de Clàssic Penedès. Bombolla fina i textura cremosa.
Seguim amb el salmó amb escuma de pinya i el ravioli de carbassa i all negre. La seva companyia: deu capses, en total 120 ampolles, d’un vi blanc amb 12 mesos de criança amb lies que li aporten el toc untuós i glicèric perfecte pels dos plats que presentem.
De plat principal tenim un melós de vedella amb reducció de de vi ranci acompanyat amb cruixent de patata i préssec. Anirà maridat amb 300 ampolles d’un vi de Finca molt especial del qual només s’elaboren 1.000 ampolles. Un vi súper exclusiu al que només accés tres restaurants.
Acabarem el menú amb pastís de xocolata tres textures, tipus Selva Negra però amb uns tocs de toffee que acompanyaren amb 10 ampolles de vi dolç amb una acidesa perfecta per contrarestar l’amarg de la xocolata.
[TANCO ESCENA]
Es tanca el teló i m’adono que no sóc una simple espectadora sinó que a la vegada sóc la protagonista i que he format part d’aquesta obra de teatre masses vegades. Ara asseguda davant de l’ordinador mentre escric penso en quina mesura era conscient de si era una escena real o simplement creada per omplir un espai buit.
Misèria n. f. : 1.-Desgràcia, problema o pena que pateix una persona. (I jo afegeixo, sent conscient o no).
La definició és el que em fa posar fil a l’agulla pel nus, el plantejament crec que ja ha estat prou explícit.
Amb la tornada a la “nova normalitat” s’ha fet més evident, si és que ja no era suficient, que el sistema que subjecta el model global en el que habitem és insostenible. Utilitzo la gastronomia i el vi com a pretext, com a desencadenant, però és aplicable a múltiples sectors.
Segons el relator de l’ONU encarregat de l’estudi de la pobresa i els drets humans a Espanya, la situació (amb data febrer del 2020 previ a la pandèmia) era de les pitjors de la Unió Europea. Philip Alston arribava a la conclusió de que hi ha dues Espanyes diferents: la que coneixem com a turista i la que vivim com habitant. Per una banda oferim la visió d’un país ric culturalment, divers i centrat en un focus econòmic que intenta potenciar com a font d’ingressos principal la visita de l’estranger i per una altra aquella que està estretament relacionada amb la pobresa d’un percentatge molt elevat de població vivint al límit i amb grans dificultats.
La taxa Arope (At Risk of Powerty or Social Exclusion) -el barem que utilitza la Unió Europea (UE) – desvetlla que la pobresa material severa afecta a 670.000 espanyols (dades 2018) i significa que a les seves llars els membres no poden menjar pollastre o peix dues o tres vegades a la setmana.
Amb aquestes dades podríem escriure una altre escena com la del principi que seria antagònica i que realment ens posaria la pell de gallina. És evident però, que preferim l’obra de teatre elegant i adulterada que la realitat més dura.
En l’escena real el cambrer resulta ser un voluntari d’un banc d’aliments, el menú és curt consta d’amanida, llenties amb verdures i un iogurt, les persones que esperen comparteixen espai (unes 50 per taula), no hi ha cap importància en descriure la roba que porten, el seu posat està a mig camí entre la tristesa i l’acceptació. Acidesa massa elevada difícil de contrarestar per qualsevol estómac.
Els cellers es queixen dels estocs que tenen i als quals no poden sortida. Els restaurants es lamenten dels mesos que han hagut d’estar tancats. El sistema global (que no se sosté) pretén pal·liar el cop amb ajudes i subvencions però per un moment canviem el punt de vista, només per un minut. Situem-nos més enllà, fora de qualsevol escena coneguda, com a observadors del món des de l’exterior més absolut.
No us remou l’estómac (i mai millor dit) que mentre estem intentant recuperar la restauració que ofereix menús a 200€ amb maridatge de 10 vins, hi hagi al carrer llargues cues de gent que necessita ajuda per menjar? La fila creix dia a dia i el problema que les origina, les diferències socials i econòmiques van en consonància.
Com a reflexió global crec que la pandèmia ens hauria de fer anar més enllà de l’intent de recuperar i mantenir les estructures existents. No ens hauríem de plantejar una nova organització que tingues com a base la igualtat? No hauríem de ser més crítics amb el que creiem que s’ha de canviar i posar els esforços en canviar-ho de veritat? No hauríem de ser capaços de veure una mica més enllà de l’obra de teatre que succeeix davant dels nostres ulls?
Doncs ja saben senyors, prendre consciència no sempre és fàcil. Ara toca decidir: seguir formant part de l’obra de teatre o intentar escriure un nou argument en el qual hi hagi cabuda per tots els “actors” del món real.
_______________________
BIBLIOGRAFIA
