El vi català passa pàgina a un dels anys més exitosos des del punt de vista del seu consum intern. Per primera vegada, Catalunya consumeix majoritàriament vi català. Però que la llum de l’èxit aconseguit no ens cegui en el caminar. Encara són molts els reptes que ens queden per assolir i alguns sots a esquivar. Permeteu-nos, doncs, aquí i ara, anomenar-ne alguns d’ells:
Avui, el sector productor es veu immers en un canvi de la regulació i ordenació vitivinícola. A partir de l’1 de gener de 2016 entra en vigor el nou regim d’autoritzacions per la plantació de vinya i, així, la desaparició dels antics drets que limitaven les superfícies de vinya al nostre territori. Per a molts, el nou regim significa, en certa manera, un primer pas cap a liberalització plena del sector productor. Es a dir, obrir les portes a tothom qui vulgui a plantar vinya allà on vulgui.
En aquesta mateixa línia, el sector elaborador veu com el consum per càpita es redueix any rere any situant-se avui al voltant dels 15 litres de vi (per persona i any). Molt lluny del que succeeix en altres països amb la mateixa tradició vitivinícola que el nostre i que situen el seu consum per càpita al voltant dels 40 litres de vi (per persona i any). A la vegada que, tot i l’augment de les exportacions de vi català, el valor del preu del litre de vi és el més baix d’entre els principals països productors de vi (2,54 euros/litre pels escumosos i de 3,30 euros/litre pels vins emparats en alguna DO).
A més les institucions públiques (ministeri d’agricultura, …) responsables, en bona part, d’orientar el sector productor i elaborador, per exemple, a través del sistema d’ajuts. Aquestes segueixen apostant per línies d’ajut directes sobre la producció a través del pagament base. Precisament, just al contrari del que fan els nostres principals competidors com són França i Itàlia que prioritzen línies d’ajut destinades a la promoció de producte i l’investigació.
Paral·lelament a aquestes puntualitzacions, un necessita mirar al futur amb esperança. En aquest sentit, l’auge de l’enoturisme és una carta que juga al nostre favor. Al llarg del 2014, la marca Enoturisme Penedès va aconseguir atraure a la DO gairebé uns 500.000 visitants convertint-se en el primer destí de l’estat en quan a turisme vitivinícola. Situant-se així per davant d’altres zones de l’estat com el Marco de Jerez i Ribera del Duero. Prou rellevants també són les xifres de turistes que concentren altres zones de casa nostra com l’Empordà i Lleida amb unes 30.000 visites cadascuna d’elles.
Tot plegat, aquests són alguns dels aspectes que dibuixen una petita part de la realitat que pateix i gaudeix, al mateix temps, el vi a casa nostra. Aspectes que mereixen ser tinguts en compte alhora de fer balanç i que, també, deixen entreveure algunes de les oportunitats i amenaces que tenim davant nostre. Tan debò el treball d’avui del sector sigui la llavor de futurs èxits per tot el conjunt del vi català.
