Des de fa uns anys, viatjant per el país, he anat observant, uns punts blancs, que s’ han incorporat en el paisatge, sense cap mena d’harmonia.
En apropar-s’hi, un descobreix que es tracte de dipòsits de plàstic blancs, de 1000 litres, que han contingut productes químics; revestits d’una estructura metàl·lica i en alguns casos, posats d’alt de blocs de formigó o de totxo vermell.
Aquest nou element, s’ha incorporat ràpid i en força en el nostre entorn. Els trobem situats al costat de pallisses, caps de marge, horts, etc.
Aquests dipòsits són per aprofitar i recollir l’aigua de la pluja; sens dubte més barat que fer un enxup dins o fora de la pallissa. Algunes persones miren de tapar-los amb restes de podes, palets de fusta o ornamentació vegetal, n’hi ha per triar i remenar!
Però la majoria els trobem nus deixant la seva blancor al descobert, demostrant una manca de sensibilitat dels seus propietaris. Un reflexiona i pensa, quin control tenen aquests dipòsits quan surten de les empreses un cop buits, les empreses no els han de portar a reciclar?
És qüestió només d’estètica? O és també un problema ecològic?
S’haurà de regular al medi rural, per evitar una massificació d’aquests dipòsits i evitar que el nostre paisatge, es torni cada dia més blanc?
