Projectes renovables cooperatius. Els grans absents de les regulacions espanyola i catalana

D’ençà que en Leandre em va demanar de participar en el projecte de La Conca 5.1 aportant reflexió al voltant del canvi climàtic, vaig centrar tot el que us he explicat en les energies renovables. No hi ha cap misteri en el perquè, senzillament perquè el model energètic actual, centrat en la crema de combustibles fòssils, tant pel que fa a la producció com al consum, suposa prop del 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

En tots ells he introduït la necessitat de l’empoderament de la gent dels municipis i no ho he fet per un tema ideològic – tot i que potser també- sinó senzillament perquè estava atenta i participava des de l’activisme social en els moviments que s’estaven produint a la seu del Parlament i la Comissió Europea i que l’any 2018 obtenien resposta en l’aprovació de la directiva d’Energies Renovables que, no només fixava objectius quantificats per al 2030, també dedicava bona part del seu redactat a la necessitat de garantir el dret a generar, emmagatzemar, compartir i vendre l’energia per part dels ciutadans.

Darrera d’aquests moviments, encapçalats per l’associació de cooperatives d’energies renovables de la Unió Europea, RESCOOP,  hi trobem el ferm convenciment que la transició energètica ha d’anar molt més  enllà de substituir fonts energètiques fòssils i radioactives per recursos renovables. Ens cal aprofitar les noves capacitats que ens ofereix la tecnologia per avançar en la transformació del model social i econòmic.

Certament, després dels esforços del govern del PP amb les aliances dels oligopolis que li escrivien els reals decrets – això no ho dic jo, ho deia l’ex ministre del ram de l’energia, en Jose Manuel Sòria – per obstaculitzar l’autoconsum amb barreres administratives i impostos al “ sol” i amb la posterior obertura de l’autoconsum solar al ciutadà  per part del govern del PSOE sembla que, entre tots plegats,  ens volen fer creure que el nostre paper, el dels ciutadans, és exclusivament el de posar quatre plaques al terrat i s’ha acabat. Que la resta és per als professionals , i qui diu professionals diu oligopolis.

Doncs no és pas això el que diuen les normatives europees. El marc europeu té en consideració les capacitats de la tecnologia solar, una tecnologia modular que tant es pot implementar en un terrat, en un parc solar petit o mitja d’unes 3-10 Ha de superfície o en un camp solar de gran extensió, de més de 50 Ha. Tots ells jugaran un paper en la transició energètica però no en tots ells hi tindrà participació la ciutadania.

Com més apropem la generació al consum menys pèrdues es produiran a la xarxa per on es transporta aquesta energia i per tant, guanyarem en eficiència. Per això, allí on hi hagi un terrat o sostre ben orientat comencem a fer tard si encara no hi tenim una instal·lació fotovoltaica.

Però tenim molt més paper a jugar, si volem. Projectes de generació petita –mitjana instal·lats a terra i connectats a la xarxa elèctrica de distribució  enlloc de a la xarxa de transport –  que en el nostre país és on gairebé sempre connectem les centrals renovables –  l’energia produïda  serà consumida per les famílies, negocis i indústries situades  no més enllà d’uns 20 km. Aquest model proper connectat a la xarxa de de mitja tensió i interconnectat amb d’altres projectes a través d’aquesta xarxa no sembla que generi gaire interès per part dels governs que han promogut les recents legislacions que, han obviat que són la veritable base de la transició energètica distribuïda, social i interconnectada. Països com Alemanya, amb moltes més renovables que nosaltres, prop del 50% de la potència instal·lada és de propietat dels ciutadans.

Aquestes plantes solen tenir una potència de entre 1 i 10 MW pel que requereixen d’una superfície de terreny entre dues i 13 Ha. Per a fer front a les inversions necessàries cal organitzar-se en comunitats o cooperatives renovables i comptar amb el suport d’enginyeries i instal·ladors locals que en desenvolupin els projectes, tramitin les autoritzacions i finalment construeixin i connectin la planta. Això que sembla tant complex, avui ja és una realitat a casa nostra. Els més de 70.000 socis de la cooperativa d’energies renovables Som Energia de la mà d’enginyeries de Cardona, Vic, Mataró entre d’altres està preparant els permisos per tirar endavant dues plantes solars a terra a les comarques de Lleida. Una d’elles ja compta amb l’aportació econòmica de 2.000 famílies que en cobriran tot el cost d’inversió i l’altra, encara més endarrerida seguirà un camí semblant que òbviament comptarà amb la participació local.

Ens cal fer créixer aquest model. No sé fins a on serem capaços d’apropiar-nos de la tecnologia com han fet les cooperatives alemanyes, i treure’n un profit local. Tenim un gran recorregut per davant. Sortim de gairebé zero però, sabem com fer-ho.

Ens caldrà el suport del Govern i el Parlament entrants per a que tirin endavant la moció  aprovada per una àmplia majoria dels diputats de la XIIª legislatura en la que demanen de prioritzar la tramitació administrativa dels projectes participats per la ciutadania. En l’àmbit estatal ens caldrà que el Gobierno, seguint les directrius del Real Decreto de subhastes de renovables tingui present en les properes convocatòries als projectes petits i participats.

Així que, si tots plegats hi posem voluntat, aquest model podrà tirar endavant. Si no som capaços de fer-ho, haurem perdut la batalla d’una transició energètica social i distribuïda.