“… la aparición de nuevos vermuts ha enriquecido lo que existía hasta ahora, dándole un carácter más de estilos y tipos, así como una cierta localidad, que no debe caer nunca en un localismo, de lo contrario las empresas lo sufrirán y caeríamos en un producto impersonal, que es todo lo contrario de lo que tenemos en la actualidad”.
Pensàvem que acabaríem l’estiu sense veure una altra novetat editorial sobre el vermut, però no. El sommelier, consultor i expert en vins, begudes i gastronomia, Juan Muñoz, ha publicat amb Libros Cúpula de l’editorial Planeta el volum “Todo el universo de la bebida de moda”, un llibre extens i complert que fa viatjar el lector des del vi hipocràtic a les mil i unes elaboracions de vins aromatitzats i/o fortificats i derivats que hi ha al segle XXI, amb una anàlisi minuciosa per països i estils començant per Espanya i seguint després per Itàlia, França, Anglaterra, Alemanya, Àustria, Estats Units, l’Argentina i Austràlia, Nova Zelanda, Sud-Àfrica i el Japó. El llibre no és només una finestra al vermut sinó als diferents tipus d’aperitiu, motiu pel qual hi ha un apartat inicial on s’incideix en el concepte:
“Aperitivo: derivado de la palabra latina aperio que significa ‘abrir’, referido al apetito. Término que se utiliza en el castellano desde principios del XVIII, aunque ya existía antes con la definición ‘una cosa que abre y limpia las vías’ término utilizado por los médicos y farmacéutico”
Com bé indica Muñoz al seu llibre, l’aperitiu simbolitza un acte cultural on el beure hi té un paper protagonista – i també l’estat d’ànim – i és divers com ho és culturalment cada regió del planeta on es desenvolupa l’acció. Escriu el sommelier Juan Muñoz: “Nos encontramos con que un aperitivo en México es una copa de tequila o mescal, mientras que en Escocia es un buen trago de whisky blended alargado con mucho agua y en Grecia y muchos países limítrofes del Este de Europa es una bebida anisada, ouzo, raki, etcétera…”. El llibre no deixa indiferent i demostra no només el coneixement que, com a sommelier, acumula l’autor sinó també les voltes que ha fet pel món i que li han permès impregnar-se d’una cultura vitivinícola molt ampla. A propòsit de l’aperitiu, assenyala que “perquè sigui una ingesta sana i coherent” ha de complir els següents requisits: tenir acidesa, amargor, bombolles, alcohol, sucre i color. Endinsar-se a “Todo el universo de la bebida de moda” és saber-ne més i millor.
Mentre les editorials continuen tenint la vista fixada en el vi, les cases de vermut segueixen la seva agenda anual i Vermuts Miró de Reus acaba de presentar el disseny de l’etiqueta que vestirà el Reserva Edició Limitada. La resolució del III Certamen Miró&Art que organitza el Gremi de Galeries d’Art de Catalunya ha fet guanyadora l’artista Núria Rosell amb l’obra “El dubte del títol”. El jurat ha valorat que hagi “fusionat a la perfecció l’art abstracte de Josep Guinovart amb l’esperit de Vermuts Miró”, de manera que les 2.000 ampolles que sortiran al mercat inclouran la seva etiqueta il·lustrada que homenatja l’artista en el desè aniversari de la seva mort.
Les 39 obres finalistes presentades al concurs es podran veure en una exposició col·lectiva al Reial Cercle Artístic de Barcelona que estarà oberta fins el 21 de juliol. Amb el certamen, el món de l’art s’atansa al vermut i la creativitat artística s’instal·la en el beure, un win win que permet ampliar la mirada del sector vermuter i tanmateix trobar nous públics i espais de consum. La gerent de Vermuts Miró, Laura Prats, creu que és fonamental ser a prop del sector cultural i vincular-se amb les galeries. I ressalta que “és important acostar la cultura a les generacions més joves i fer-ho a través de l’art pot ser una molt bona opció”.
Per la seva banda, Vermuts Rofes ha renovat l’ampolla i el disseny de la crema de licor de vermut, una beguda inèdita que va estrenar fa més de mig any pensada per tancar el cercle de l’experiència gastronòmica al restaurant de Reus que porta el seu nom. “Si el vermut està concebut per obrir la gana i començar el dinar, el licor de crema és per a les postres i per acabar l’àpat”, explicava durant la presentació Salvador Rofes, director de l’empresa. L’èxit de la beguda de 15 graus ha fet que ara s’hagi decidit canviar l’ampolla i posar-hi el disseny definitiu. “Busquem reflectir la tranquil·litat amb què elaborem la crema. En primer lloc, macerem les herbes. Després hi ha un temps de repòs i maduració perquè la crema acabi el seu procés d’elaboració”, explica Rofes.
La beguda que fins ara no existia al mercat, es va plantejar primer per maridar amb postres de xocolata, però el director de Vermuts Rofes diu que “està pensada també per beure com a copa a mitja tarda”. A més a més de prendre-la al restaurant, a partir d’ara la crema de licor de vermut també es comercialitzarà en els canals habituals de Vermuts Rofes. És l’hora de veure si també crea escola com el seu vermut. Salvador Rofes hi confia plenament: “Creiem que és un producte que hem elaborat fruit de l’evolució, que pot tenir potencial i sortida perquè cobreix una part de l’àpat que faltava”. La crema és suau i delicada, untuosa i sorprenent i regala el punt final d’amargor del vermut. Indicada per als atrevits que volen seguir sent infidels a l’hora de beure.
“Els tradicionals vermuts reusencs tenen un lloc destacat a la bodega, alhora que també oferim les millors botelles de vermuts del país i de l’estranger, procedents dels Estats Units, Itàlia o França, entre d’altres. Pots triar entre una trentena de vermuts: negres, secs, blancs, rosats i de reserva. A més, també oferim els tres vermuts de Reus a pressió, servits sense gel i amb una oliva. Vine i descobreix tots els matisos i sabors del combinat estrella dels aperitius en un atmosfera única i ideada per a l’ocasió”
Mentrestant, la curiositat per visitar el Museu del Vermut de Reus no s’atura. No és només un santuari per als de casa sinó també per als turistes estrangers. El modernisme i Antoni Gaudí han trobat un aliat en el vermut per atraure nous públics a la capital del Baix Camp. El Museu és un reclam per ser una ‘vermuteria’ amb una carta de vermuts extensa i qualitativament envejable, a més a més d’un restaurant de cuina mediterrània que sap cuidar molt bé els aliments i el beure. “Estem contents perquè creixem en visitants, en qualitat i en facturació. Estem consolidats i som referent a Catalunya i a l’estranger. Gairebé cada diumenge tenim visites al Museu i la col·lecció no para de créixer”, explica Joan Tàpias, empresari i director de l’establiment.
Des de l’any 1982 que no ha deixat de viatjar i reunir ampolles, cartells i objectes que homenatgen el vermut. I ho continua fent. Actualment hi ha més de 5.000 articles, dels quals 1.300 són ampolles, 300 cartells publicitaris i 3.000 més etiquetes i desenes d’objectes comercials i decoratius. La seva passió el va portar a obrir un establiment que no passa desapercebut per cap visitant que posa els peus a Reus i que s’alça en un edifici modernista que conserva la façana original de 1918 però que ha estat totalment remodelat. Les parets de pedra del Museu parlen de la història del vermut que fa uns anys havia quedat en l’oblit. De cara al setembre, la carta gastronòmica del Museu donarà un nou gir i la de vermuts, com sempre, seguirà ampliant el nombre de referències per sorprendre el client. Qui donarà el vistiplau per a la incorporació és Joan Tàpias que ha fet de la seva obstinació gairebé una professió.
La mateixa que demostren els integrants de “Vermut de Reus” on hi són representats Miró, Yzaguirre, Iris, Rofes, Cori, Fot-li, Or del Camp i Olave. Precisament els impulsors d’aquesta última marca, ressalten que el camí “és llarg i complex però creiem que arribarem a bon port”. Ho diu Oriol Abella, director d’Oratvin, l’empresa que elabora els vermuts amb la imatge més vintage. L’associació “Vermuts de Reus” busca un reconeixement explícit i normatiu per reconèixer la singularitat de les elaboracions que abraça. Els vuit vermuts que en formen part tenen en comú el fet de ser elaborats i embotellats per productors històrics, mantenint les fórmules originals i seguint el mètode tradicional de producció de l’autèntic vermut de Reus, que s’ha llegat generació a generació. Per Abella, “amb tantes marques de vermut que sorgeixen i tants estils d’entendre la beguda, és important remarcar la diferència de l’elaboració i del producte final. Entenem l’evolució que té el sector però creiem que és important diferenciar-nos respecte de la beguda en forma d’aperitiu”.
El director d’Oratvin comenta que “el vermut té unes característiques singulars que, si són modificades, li fan perdre la seva essència i també poden donar mala informació al consumidor”. Un missatge que tots els puristes i clàssics comparteixen per fer prevaldre la qualitat del vermut. Olave té al mercat tres estils de vermut (roig, blanc i reserva roig) i s’està implantant amb força no només al mercat nacional i en iniciatives lúdiques singulars com el Palo Alto Market a Barcelona, sinó també a l’internacional. A l’estranger, l’empresa creu que hi ha molt de recorregut a fer encara, sobretot perquè la beguda sigui entesa i consumida més enllà de la cocteleria. “Al mercat exterior, encara no han posat en marxa la dimensió gastronòmica del vermut, està massa lligat al còctel, però estem convençuts que a poc a poc l’aniran descobrint i entendran noves formes de gaudir-lo”, apunta Oriol Abella.
La dimensió cultural i social del vermut encara està pendent de ser reconeguda a fora de Catalunya; quan es descobreixi – i si la meteorologia acompanya – també es podrà afirmar que el vermut és un bat de sol i un estat d’ànim.
