“Podem oferir un enoturisme exclusiu per la interacció íntima entre productor i visitant”

Conversem amb Josep Maria Llauradó, enòleg del celler Mas del Botó, un dels pocs testimonis enològics a l’entorn de les Muntanyes de la Costa Daurada

Se sent còmode en la definició de vins de bosc que el fotògraf i geògraf Rafa López Monné va atorgar-li al seu enclavament enològic ara fa uns anys després de visitar-lo. Sota l’empara de la DO Tarragona, Mas del Botó és dels pocs cellers que mantenen el cultiu de la vinya al Baix Camp, tot i que a cada pam de la comarca hi ha evidències que el testimonien. El més autèntic, els marges de pedra seca que es reivindiquen entre la vegetació indomable. Al capdavant del celler, hi ha el doctor en bioquímica, viticultor i enòleg, Josep Maria Llauradó. L’empeny amb el seu germà, Tomàs Llauradó, des de fa 30 anys quan van recuperar l’herència familiar amb un mas que està documentat des del segle XVII. A Alforja s’hi fa vi i molt més. És posa en valor la Vall del Cortiella, un lloc ignot i poc transitat que només els qui ressegueixen camins rurals tenen ubicat al mapa. “Tenim 6 hectàrees de vinya i 40 hectàrees de bosc i muntanya. A la nostra explotació neix el riu Cortiella, que dona nom a la Vall i que és un afluent del riu Siurana. Som al terme d’Alforja, estem inserits en el Parc Natural de les Muntanyes de Prades però geogràficament, geològicament i paisatgísticament la vall està estretament relacionada amb el Priorat”, comenta Llauradó.

Mas del Botó és una parada imprescindible en el camí vell d’Alforja a Porrera i els turistes que busquen experiències amb gust de vi reconeixen cada vegada més coratge d’un celler hospitalari, paradigma dels atractius de les Muntanyes de la Costa Daurada. “La memòria dels habitants del Baix Camp és curta. Ens costa encara explicar que hi fem vi aquí, però el territori és ple d’exemples. Des de De Müller a Reus, als Germans Vilalta de La Selva del Camp o els moscatells de la cooperativa de Montbrió”, contextualitzarà l’enòleg de Mas del Botó. Josep Maria Llauradó afegeix: “Encara es reconeix poc que som una comarca on s’elaboren vins, però és cert que l’època de confinament comarcal ens va fer coneguts entre els habitants del territori. Teníem visites diàries de residents al Baix Camp i aleshores van conèixer un projecte que no tenien present i que estava molt a la vora. Rebem gent d’arreu, però especialment de les comarques de Barcelona, perquè sovint la proximitat la deixem per una altra oportunitat i es va allargant aquest temps i no acabes mai de visitar el teu mateix territori”.

No obstant això, han fidelitzat visitants de proximitat i a Mas del Botó han sabut fer-se un lloc malgrat l’anomenada que tenen regions de vins veïnes i icòniques com la DOQ Priorat i la DO Montsant. “Nosaltres estem a un altre nivell, però tenim poblacions potents com Prades a l’interior i Mont-roig del Camp a la costa i podem oferir un enoturisme exclusiu per la interacció íntima entre productor i visitant”, comenta Llauradó. Els arriben cada vegada més enoturistes a través de la Ruta del Vi que ha articulat la DO Tarragona i saben que tenen en el paratge un element diferenciador clau, per això li’n diuen vins panoràmics: “El nostre és un vinyet aïllat, envoltat de bosc. De fet, vinya i bosc interaccionen i dialoguen. Sempre mirem de col·laborar amb altres productors del territori per fer més atractives les visites, tot i que la proposta bàsica de visita i tast de vins és la que encara té més sortida. Configurar aliances amb productors de la vora no sempre és fàcil, perquè la integració amb el vi és complicada. Nosaltres podem obrir ampolles i rebre visites els 365 dies de l’any, però la mel i els formatges tenen una altra temporalitat”. Josep Maria Llauradó està convençut que, més enllà del paisatge, l’encant de les Muntanyes de la Costa Daurada està en el seu rebost: “No som especialistes en un únic producte, sinó en molts. El vi, el formatge, la mel, els fruits secs… Hi ha molta diversitat agroalimentària i n’hem de ser ambaixadors a través de cadascun dels nostres projectes”. A Mas del Botó no s’estalvien promocionar la Mel del Padrí, els embotits Bondria, l’oli d’oliva verge extra de la Cooperativa Agrícola d’Alforja, els formatges artesans de l’associació Cingle Vermell o les avellanes Ribetes. Amb alguns dels productors, sumen esforços i activitats turístiques.

Una altra virtut del celler és tenir una mirada ampla envers el territori que habiten i per bé que ressalten els atractius naturals i paisatgístics de l’entorn més immediat com la visita a l’Ermita de Puigcerver o pobles com Siurana i Porrera, no obliden el Mediterrani. De fet, per aquesta primavera pensen activar una activitat a Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant que relligui mar i muntanya. “Volem fer tastos en un veler. Estem estudiant com articular-ho i ens agradarà encetar l’experiència estrenant-hi el nostre primer vi blanc”, avança l’enòleg de Mas del Botó. No hi ha límits per aquest projecte enològic de muntanya mediterrània que veu l’oportunitat de mostrar-se també arran de mar. “Hem plantat garnatxa blanca i aquesta serà la base del nostre primer vi blanc, però també tenim plantacions experimentals amb la varietat autòctona trobat blanc. Estem fent estudis i aquest any hem elaborat un ancestral. En sortiran al mercat unes 200 ampolles i veurem quina és la seva expressió mentre continuem investigant la varietat”, comenta Josep Maria Llauradó. El seu és un projecte de vins negres amb cos i estructura, complexos i salvatges, com les vinyes de garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon que creixen entre 600 i 700 metres d’alçada. “Però també estem pensant a elaborar un rosat i estem explorant la varietat recuperada tarragoní, de cicle llarg, que es pot adaptar bé a l’estil de vins fluïds que avui demana el consumidor i especialment el context d’emergència climàtica”, advertirà.

Sigui com sigui, a Mas del Botó el que busquen és “que cada anyada quedi reflectida al vi. Que es noti si l’any és més sec o més fresc. No tenim gaire més marge de maniobra i aquest és un accent que volem fer constar. És cert que l’emergència climàtica ens castiga, però la nostra localització ens dóna un cert avantatge. L’alçada ens ajuda a compensar, a trobar l’equilibri tan difícil entre maduració alcohòlica i fenòlica. De tota manera, cada vegada haurem de veremar més aviat”, confirma Josep Maria Llauradó. Allà a on concentren tots els esforços és a la vinya. Des de sempre han practicat la viticultura ecològica, sense certificació, i ara fan camí en el terreny de la regenerativa. “Mantenim els sòls vius, evitem l’erosió, tenim un mantell d’herbes silvestres per fer front als episodis greus de sequera. Evitem llaurar perquè aquesta pràctica desprotegeix el sòl. Tenim les coses clares al camp, encara que això implica molta més feina”, adverteix l’enòleg. El visitant que s’hi acosta ho gaudeix i n’aprèn. Perquè a Mas del Botó tenen la voluntat de fer pedagogia i d’apuntar la cultura del vi des d’un racó discret i senzill, auster però orgullós. Caminar vinyes, visitar els antics cups del segle XVII del mas i beure vi bo amb l’acompanyament de productes del Baix Camp són els mínims de l’enoturisme que practiquen. És decisiu i ajuda a singularitzar la proposta el fet de poder conversar amb l’enòleg i entendre a través seu les virtuts de residir a la Vall del Cortiella i formar part d’un territori desconegut encara però amb molt de potencial com són les Muntanyes de la Costa Daurada.