A PEU PER LA CONCA. RECORREGUTS AMB HISTÒRIA.
Per conèixer bé el territori de la nostra comarca no hi ha res millor que fer-ho a peu. Us convido a visitar l’antic emplaçament de Prenafeta, on trobarem pedres carregades d’història i arribar fins les restes del castell, on es pot gaudir d’esplèndides vistes.
Iniciem el recorregut des de l’actual nucli de Prenafeta, llogaret agregat a Montblanc l’any 1878. Al final del camí asfaltat hi ha la font d’en Guàrdies i, molt a prop, trobem, a mà dreta, un sender senyalitzat que es va enfilant.
Passem pel costat d’un marge que separa el sender de diferents finques amb les seves cases. A l’esquerra veurem les ruïnes de cal Maietà o Malletar, antiga masia de la qual només queden poques restes. Hi ha constància que l’any 1955 encara era habitada.
Sortim a un camí ample. Hem de creuar-lo per continuar per un sender que trobarem senyalitzat. Seguim pujant i veiem com el camí encara conserva part del seu empedrat, es tracta de l’antic camí medieval d’accés al poblat abandonat de Penafracta.
Passem la “Clotada de l’Estret”, un pas entre roques. Deixem dos camins més amples i ens desviem per un sender que veurem a l’esquerra. Entrem dins l’alzinar. Així que anem seguint aquest sender anem trobant pedres de les antigues construccions, algun tram de camí empedrat i les primeres parets de les antigues cases. En elles encara podem observar les cantoneres fetes amb bons carreus, alguna sitja i cisternes. Destaquen les restes d’una volta soterrada i l’interior d’una galeria soterrada construïda amb volta de canó. Tot l’entorn té una mena de màgia especial que ens fa imaginar com hauria de ser aquell poblat medieval.
Continuant pel sender arribem fins a les restes de l’església de Sant Salvador, documentada des de l’any 1166. Es conserva una part originària si bé la nau, que encara es manté en peu, sembla ser d’unes reformes posteriors possiblement dels primers anys del segle XIV, amb una arcada apuntada i un absis a la capçalera.
Seguim el sender i entrem en una zona més planera per sortir a un camí més ample. A l’esquerra tenim la font de Sant Salvador que abasteix d’aigua el poble de Prenafeta. Des de la font surt el camí que puja al castell. El camí de pujada cap al castell té alguns trams d’escales. Després de les escales sortim a un replà on es troben les poques restes de murs i parets del castell. Des del castell hi ha una panoràmica immillorable de la Conca amb l’actual Prenafeta als nostres peus.
Aquest era un petit castell roquer de planta gairebé trapezoïdal. Els murs que es conserven són de molt poca alçada. Les restes actuals són dues edificacions d’èpoques diferents. A l’extrem oest de la cresta del tossal hi havia una casa forta. Aquesta casa es va edificar al segle XIII o al segle XIV. Bona part de la paret que encara es conservava es va esfondrar l’estiu del 2006; abans d’aquest esfondrament es podia veure un mur amb espitlleres. Sota d’aquest edifici hi ha un túnel. A l’extrem oriental del tossal on estava assentat el castell hi ha la construcció més antiga (s.XII). Per accedir-hi hem d’anar seguint un sender perdut per la vegetació.
En baixar per les escales del castell veurem una altra construcció que no es veu quan es fa el recorregut de pujada. Es tracta d’una gran cisterna o cup que té una de les parets enfonsada i amb una volta de mig punt molt plana on es pot veure el forat d’entrada.
Des d’aquest punt podem retornar pel mateix camí fins a Prenafeta.
