Pioners i consolidats (I): Mas Foraster i Carles Andreu

El sol ja escalfa tot i que encara és d’hora. Al camí que porta cap a l’ermita de Sant Josep ja es veuen alguns dels seus caminants habituals. Hem quedat al Celler Mas Foraster just a l’inici del camí de Sant Josep, en una de les puntes de Montblanc. Ens trobem amb Carles Andreu del Celler Carles Andreu i Ricard Foraster de Mas Foraster en una conversa conjunta per tal de conèixer com van ser els orígens dels dos cellers i com van viure aquells primers anys de celler i de la DO Conca de Barberà. Tots dos són pioners en l’establiment de cellers de titularitat privada a la Conca de Barberà i impulsors de la DO i s’han consolidat com a cellers reconeguts tant dins com fora de la comarca.

El primer que agafa la paraula és Carles Andreu: “El nostre celler va néixer l’any 1991; només elaboràvem cava. Neix d’una generació de viticultors que plantaven raïm, el buidaven i el portaven a la cooperativa. Fruit de la inquietud i de voler tancar el procés i de les ganes de fer coses, vam intentar embotellar nosaltres una petita part de la producció.” No és fins el 2004 que el Celler Carles Andreu va començar a introduir-se en l’elaboració del vi, en un desig que neix “fruit de la inquietud, de les ganes de fer coses” afirma Andreu.

DSC_0161Mas Foraster neix l’any 1998. Abans es dedicaven principalment a activitats relacionades amb la ramaderia (vaques, gallines, porcs…) i el vi que feien el venien a la cooperativa. El tiet del Ricard, en Josep Maria Foraster, és qui va engrescar al seu avi a treure les gallines i començar l’activitat com a celler. La primera anyada és del 1998. Aquell primer any van treure 10.000 ampolles al mercat. Actualment, la xifra ha crescut fins a les 100.000 unitats. Una evolució constant, no exempta d’entrebancs i contratemps. En Josep Maria, la persona que havia liderat i propiciat el canvi, va morir tot just iniciar el projecte. Amb la voluntat de donar-li continuïtat, la mare del Ricard, la Julieta, va agafar la direcció conjuntament amb ell, que és qui avui s’ocupa de moltes de les tasques del celler.

El celler Carles Andreu va elaborar una primera tirada de cava de 2.000 unitats. Aquest darrer any, la producció ha sigut de 150.000 ampolles entre cava i vi. Una producció que ha a anat creixent, a poc a poc, amb paciència, ja que “el problema no és fer ampolles, sinó fer-les bé i vendre-les bé. El creixement ha d’anar acompanyat d’altres coses sinó no tindria sentit.”

SONY DSCPel que fa a les varietats, tant Andreu com Foraster, relacionen el canvi que hi hagut a la Conca de Barberà amb el canvi que ha viscut el país en general. Hi va haver un moment en què les varietats de fora van passar per davant de les tradicionals. “Ens pensàvem que el futur passava per aquestes varietats” confessen tots dos. Ja fa algun any que les tornes han canviat. Apostar per les varietats de tota la vida, treballades d’una altra manera, i donar un toc diferencial apel·lant a les característiques del territori han donat valor afegit al producte. Preguntats per la clau del present i del futur, tots dos afirmen: “La recuperació de les varietats autòctones”. Per Carles Andreu, la base de la majoria del cava que produeix és la Parellada i el Trepat i, pel que fa a Mas Foraster, el principal objectiu és apostar per varietats de la zona com el Trepat, la Garnatxa o el Macabeu. “Els canvis, si són en vinya pròpia, no són d’un dia per l’altre… són canvis progressius” exposa Foraster. I aquesta ha estat la línia seguida pel celler, que va començar amb Cabernet i Ull de llebre i amb dos cupatges entre aquestes varietats. Ara hi han afegit varietats i cupatges amb Trepat, Macabeu, Garnatxa, etc.

Quan la conversa arriba a aquest punt, és Carles Andreu qui treu un concepte que considera clau: “la traçabilitat del vi”. Segons Andreu: “és una filosofia, podem respondre de tot el cicle”. Un cercle sencer: vinya pròpia, celler propi i la possibilitat de respondre pel teu raïm. “És una garantia” conclou Foraster.

DSC_0154D’aquesta garantia, i d’altres qualitats del vi elaborat a la Conca de Barberà, en va néixer la necessitat de crear una DO que representés el producte i el dotés d’una marca que el fes identificable arreu. En una zona on es collia molt de raïm, però s’embotellava poc, “vivíem en l’anonimat”, reconeixen tots dos. Abans es venia tot a granel; “penseu que, fa quaranta anys, a la Conca no hi havia cap embotelladora, no una o dues, ni una!” apunta Carles Andreu. Els pioners de la DO van ser persones que tenien inquietuds i que tenien molt clar que volien. Un grup de viticultors, juntament amb les cooperatives, va anar al Ministeri d’Agricultura a demanar una DO. El Ministeri els va dir que com volen tenir una DO si no tenen una embotelladora. Va ser aleshores quan les cooperatives van crear la primera embotelladora. Passat un temps, van apareixent-ne d’altres i també els cellers privats. “Ja sé que la memòria és curta, però quan pensem en la Conca, hem de pensar què passava aquí fa quaranta anys” reflexiona Carles Andreu.

La DO Conca de Barberà té uns trenta anys de vida. És una DO jove, emmarcada en una comarca de tradició de fer vi base cava. Fer vi propi era un anhel minoritari. Només el 10% de la producció de la comarca s’embotella, però s’ha sembrat molta llavor. Ha entrat molta gent nova. El Viver de Celleristes de Barberà de la Conca ha sigut i és una eina imprescindible. Numèricament, és molt petit, però qualitativament i pel futur és molt important. “No planteu més ceps, poseu-ho dins una ampolla!” demana Carles Andreu. I és que el futur no passa per tenir més hectàrees de vinya, sinó que passa perquè el raïm que produïm aquí, l’elaborem aquí, l’embotellem aquí i el venem des d’aquí! Hem d’aconseguir que el valor afegit es quedi aquí i permeti crear llocs de treball.

DSC_0149“Necessitem una massa crítica més important. En el món del vi som empreses petites, en canvi a la Conca som grans” afirme Ricard Foraster, mentre que Carles Andreu afegeix que “Hi ha molta feina a fer, entre tots!”. Els dos reconeixen que a Catalunya hi ha un canvi general a favor de les varietats autòctones com el Xarel·lo, la Garnatxa Blanca o el Trepat que està provocant també un canvi a la Conca de Barberà. El reconeixement cap aquestes varietats arreu del país està ajudant a molts cellers i zones a posicionar-se i fer-se un lloc al mapa dels vins. “L’avantatge que té la Conca és que és desconeguda, però no té mala imatge, això és positiu” pensa Foraster. Els dos coincideixen en què la Conca de Barberà té un gran repte per davant: donar-se a conèixer i fer-ho amb una imatge de qualitat. “Ho hem de fer ben fet, cal transmetre una imatge, uns vins, un terroir ben fet i la nostra obligació és fer-ho, només tenim el camí de l’excel·lència” conclou Andreu.

Mas Foraster i el celler Carles Andreu intenten ser presents en aquest camí. En aquest sentit, Ricard Foraster ens comenta que viuen moments de canvi a nivell d’etiquetes, producció, varietats… que sempre busquen la consolidació i que han notat que aquests darrers anys les vendes han sigut una mica més fàcils. La seva producció es distribueix entre un 70% que es ven a Catalunya i un 30% que s’exporta principalment als Estats Units (un país que representa la meitat de les seves vendes internacionals). Destaca que el Trepat, quan el coneixen, fa estirar i et posiciona. Pel que fa al celler Carles Andreu, l’excel·lència es busca en la il·lusió, el treball, la consolidació de projectes i d’idees noves i l’obsessió per la qualitat, a la vinya i al celler. Les seves vendes també es reparteixen de forma similar a les de Mas Foraster. A Catalunya venen un 70% de la producció, mentre que l’exportació és d’un 30% i està més repartida entre diversos països.  Si bé el cava es ven molt més a l’exterior, els vins són més mercat interior.

DSC_0160“La Conca és un lloc privilegiat!” exalten els dos quan els proposem de parlar de l’enoturisme.“Quan coneixes el que hi ha darrere d’un vi, d’un projecte, la teva percepció sobre aquell vi és diferent”, remarca Carles Andreu. Els cellers de la DO Conca de Barberà a poc a poc van apostant per l’enoturisme i, tant un com l’altre, ho recomanen decididament. “També ajuda en les vendes” afegeix Foraster. Tot i reconèixer que també és un sacrifici personal i familiar, en els dos casos afirmen que, quan van decidir dedicar-se a això, ja ho sabien, i que per ells també és una manera de veure i viure el món. “Tens molts retorns, et satisfà molt!” expliquen tots dos. Afegeixen que cada cop la gent té més interès, coneixe més sobre el vi i té ganes d’aprendre de manera divertida. Mas Foraster precisament ha portat a la pràctica aquestes idees. Aquesta primavera-estiu es durà a terme la segona edició del cicle DO Musicata, una sèrie de concerts, tastos i visites que els permet obrir el celler i maridar-lo amb la cultura, la música, l’art, etc.

Carles Andreu s’encarrega de tancar la conversa apel·lant a la perseverança de tots dos cellers: “Som tossuts, som gent amb ganes de fer coses, disposats a passar-hi hores, som optimistes de mena, jo sempre el veig bé el futur; teniu Celler Carles Andreu i Mas Foraster per anys”.