El vi català viu un moment d’esperances, un moment de creixement, insuficient encara, però amb bones bases per poder fer el salt definitiu. Volem o no volem que els vins catalans siguin els més consumits? Doncs hem de tenir clar que hi ha coses que no hem fet bé fins ara… i que, per tant, cal esmenar, variar o modificar tan aviat com sigui possible. Haurem d’entrar en mercats i espais fins ara poc receptius al vi de casa nostra. I, si volem guanyar, ho haurem de fer. Perquè era d’això de què parlàvem, oi?
Alguna cosa no hem fet bé respecte a la transmissió del consum de vi entre generacions i és per això que el consum de vi és de 14* litres l’any per persona. Si ho mirem en perspectiva, la baixada del consum ha sigut espectacular. L’any 1998 era de 36 litres persona/any, mentre que l’any 2003 era de 28 litres. La gent jove no consumeix vi i aquest poc consum cada vegada es trasllada també a altres edats. Actualment, la major part de la societat efectua un consum esporàdic, de cap de setmana, marcat per les celebracions o el consum en dies puntuals. Ens queda molta feina a fer en relació al consum diari.
No ens podem tancar al nostre gueto, hem de sortir de les zones de confort. L’INCAVI, les Denominacions d’Origen, els cellers o els periodistes especialitzats: cal que tothom posi el seu gra de sorra. Tots i cadascun de nosaltres som i hem de ser agents pel canvi. Cal invertir en Publicitat o en accions de Relacions Públiques com ara les fires o l’organització de tastos de vins i cal que aquestes es facin als indrets on va la gent. Fixem-nos en la cervesa! Deixem de parlar de característiques tècniques, tradició… Ho expliquen molt bé el Jordi Alcover, la Sílvia Naranjo i el Jordi Abellan al llibre acabat de publicar ‘Vi català, una reivindicació històrica’ (Viena Edicions, 2015) quan parlen del cava Carta Nevada de Freixenet. En la publicitat d’aquest Cava, mai es parlava de vinya, ni de tradició, ni de família, ni d’història, sinó que es suggeria al públic que el consum d’aquest producte estava vinculat al gaudi i a la diversió i en això rau bona part del seu èxit. Els consumidors van associar l’ampolla blanca esmerilada amb una imatge molt més propera al clàssic tarannà de festa, alegre i divertit, del champagne que no als conceptes que s’havien vist sempre fins aleshores. De fet, és en aquest moment en què es comença a parlar de la irrupció d’una nova forma d’entendre la publicitat, en particular, i el màrqueting, en general, dins el món del vi (Alcover et al. 2015).
I amb això no dic que hàgim d’associar vi a festa sinó que hem d’innovar en la publicitat, en el màrqueting del vi, començant per les etiquetes i la imatge de les ampolles i dels cellers. I sí, utilitzar aquesta part social del vi, la que el vincula a l’amistat, l’inici d’una relació, la música, el teatre o el cinema, per arribar als sectors que no hi han entrat.
I sí, ens hem d’apropar on es situen les grans bosses de consumidors si volem posar una copa de vi a la taula de tots ells diàriament; sinó ja m’explicareu com ho fem… Perquè, de moment, les fórmules utilitzades (estratègies individuals, no optar per ser també als canals de distribució majoritaris o no apostar per una campanya de comunicació efectiva als mitjans nacionals) no han funcionat o no com voldríem.
Hi ha dos aspectes que crec que són claus per revertir la situació: coneixement i autoestima. Hem d’incrementar les accions que permetin l’accés al coneixement dels ciutadans entorn aquests temes. I és que és complicat estimar ni prescriure allò que no coneixes.
Les coses acostumen a ser més senzilles del que pensem, normalment, i el vi català no n’és cap excepció. Per tant, deixem enrere velles polítiques, antigues recances i treballem plegats. No hi ha cap motiu perquè el vi català no sigui el més consumit a Catalunya. Tenim qualitat, varietats pròpies i diferenciades, tenim territoris que expliquen els vins i la gent que els fa i els viu.
Optem per la qualitat, la diversitat, la imatge, la difusió, la promoció, la prescripció i anem tots a una en l’àmbit català. Si estem parlant de ser els primers de veritat i no de maquillar i agrupar xifres per tal de semblar que som els primers, hem de passar a l’acció i ho hem de fer ara.
