Participem al cicle de cinema “Europa y ruralidades”

Cicle online del 5 de juliol al 15 d’agost

Accés gratuït – Aforament limitat

El cicle de cinema Europa i Ruralitats està organitzat pel Ministeri de Cultura i Esport dins del seu Programa Cultura i Ruralitats i en paral·lel, específicament, a la programació del VI  Fòrum Cultura i Ruralitats, que tindrà lloc durant la primera setmana de juliol a Conca. Aquesta sisena edició del Fòrum, que coincideix amb l’arrencada de la Presidència Espanyola de la Unió Europea, tindrà una manifesta projecció i presència europees, aprofundint en la dimensió internacional d’edicions passades. El programa del VI Fòrum reflexionarà sobre la nova relació entre la creació actual i les arts amb el medi rural i les ruralitats contemporànies, amb un èmfasi particular en les continuïtats i discontinuïtats respecte a la tradició i l’herència que s’observen en la producció d’imatges, estètiques, símbols, narracions, poètiques i identitats.

És en aquest context de creació contemporània i de projecció europea on s’insereix el cicle Europa i Ruralitats, en el qual podran visualitzar-se en línia i de manera gratuïta en aquesta plataforma 26 obres cinematogràfiques europees en diferents formats, del 5 de juliol al 15 d’agost de 2023. La majoria dels treballs inclosos en el cicle són de recent producció, i proposen un recorregut per les transformacions polítiques, socials, econòmiques, mediambientals i culturals que està experimentant el medi rural europeu en les últimes dècades. Al cicle en línia se sumaran tres projeccions presencials en sales de localitats de la província de Cuenca, durant el cap de setmana del 7 al 9 de juliol, que complementaran la programació artística que acompanya al Fòrum.

Enllaç al cicle: https://www.cineeuropeoyruralidades.es/

Enllaç directe al documental “Fins i tot els arbres escoltaven” https://www.cineeuropeoyruralidades.es/es/pelicula/64649ce9354123505369bf28

El Ministeri de Cultura i Esport desenvolupa des de fa diversos anys el Programa Cultura i Ruralitats, que es troba al seu torn inserit en un altre més ampli: Cultura i Ciutadania. Es tracta d’un programa orientat a la recerca, a la construcció d’ecosistemes i xarxes de col·laboració i a l’impuls de les polítiques i pràctiques culturals contemporànies en el medi rural. Entre les diferents línies d’acció del programa, s’inclou la celebració, amb caràcter anual, del Fòrum Cultura i Ruralitats, que en cada edició s’articula entorn d’una temàtica específica. La VI edición del Foro (Cuenca, 4-7 de juliol 2023) abordarà la relació entre la creació i les arts amb les ruralitats contemporànies, amb un particular èmfasi en les continuïtats i discontinuïtats respecte a la tradició i l’herència que s’observen en la producció d’imatges, elements simbòlics, estètiques, artefactes o discursos i narracions.

A partir d’aquest marc de treball, i en el context de la Presidència espanyola de la UE, el Ministeri de Cultura i Esport organitza aquest cicle de cinema europeu que proposa un recorregut per les transformacions polítiques, socials, econòmiques, mediambientals i culturals que està experimentant el medi rural a Europa en les últimes dècades.

L’aproximació al món rural està sent, de forma cada vegada més clara, una de les tendències més vives i significatives al cinema europeu recent. Si ens preguntem pels motius d’aquest corrent, podem apuntar cap a una sèrie de factors, no sols artístics sinó sobretot d’índole sociològica, que motiven aquest renovat interès. Aquests factors deriven en la seva majoria de la crisi sistèmica – econòmica, humanitària i ecològica- en la qual sembla que vivim permanentment instal·lats, i que porta a buscar respostes i alternatives al malestar fora de les grans ciutats.

El cicle integra una sèrie de títols, en bona part de producció recent però sense descurar els ponts cap a un passat no gaire llunyà, encara contemporani. Al costat de la lectura i relectura de passat i present, i la reflexió comparada entorn de les diverses ruralitats europees (hi ha representació de quinze dels països de la Unió), a través de la programació es vol indagar sobre en quina mesura els nostres contextos rurals en mutació poden ajudar-nos a imaginar altres formes de relació amb el territori, maneres de vida o ideals *civilizatorios alternatius. Es proposen així, a través del llenguatge de les imatges, noves narratives i futurs possibles, o tal vegada impossibles, per a uns contextos i llocs severament colpejats per la globalització, la incessant migració a les grans ciutats i l’alteració violenta dels usos tradicionals del territori.

Un dels propòsits d’aquest cicle és mostrar el medi rural en tota la seva diversitat. És, doncs, est un mosaic plural per a animar al públic a re-posar la mirada sobre els detalls, subtileses i particularitats de cadascuna d’aquestes pel·lícules en les quals els entorns rurals no són mers decorats de fons per al transcurs de les històries, sinó que són el leitmotiv per a les propostes narratives i formals de les i els cineastes. D’aquesta manera, s’inclouen en la selecció obres de culte incontestables i tan rigoroses com Sátántangó, suggeridors viatges per la terra desconeguda com Karpotrotter, la tendra mirada d’un mestre a Ser y tener , la càlida atenció a un món que desapareix en  El día que volaron la montaña, la pura celebració de la vida en Aquel querido mes de agosto, o el retrat irreverent d’un artista fluxus que s’assenteixi en un poble extremeny i interactua amb els vilatans de Malpartida Fluxus Village.

Diverses de les pel·lícules que conformen aquest cicle es detenen a observar minuciosament processos que molts habitants rurals europeus repeteixen una vegada i una altra, encara, com a part de la feina de casa quotidianes i que no han canviat tant amb el pas del temps. En aquests gestos repetits es pot contemplar la manyaga amb el qual treballen la terra o pesquen, recol·lecten vegetals i fruites, mouen animals per a pasturar o transportar coses, fabriquen utensilis, preparen aliments i es preparen per als festejos locals. És el cas de l’emblemàtica i ara recuperada O movimento das coisas, de l’oblidada però fonamental en la història del documental rural Fuente Álamo, la caricia del tiempo o de les més recents Tatuado nos ollos levamos o pouso o Terra que marca

Les temàtiques relacionades amb la dona i el món rural també vertebren la selecció proposada. Així doncs, la dona rural – amb les seves rutines, càrregues i desafiaments – és una figura constant en el cicle, en el qual destaquen les protagonistes de Bukolika, Honeyland o l’obstinada lluitadora contra el poder de La mujer de la montaña. La despoblació també té rostre femení, com ens mostren la poètica El cielo gira o Destello bravío amb el seu descarnat realisme màgic. A més del paper protagonista femení en bastant dels títols d’aquest cicle, també és important remarcar que el cinema rural fet per dones està contribuint a generar relats i propostes més concordes amb la realitat. En diversos casos parteixen d’una volta a les seves arrels per a comptar experiències que van viure en el seu entorn pròxim, mentre que en uns altres parteixen d’una urgència per plasmar històries que han travessat la seva sensibilitat o desig.

La transmissió intergeneracional de sabers, per a donar continuïtat a uns certs oficis i tradicions que reverberen en la memòria oral dels territoris rurals europeus, s’aborda en pel·lícules com Riafn, Los saldos o Memento. Les tensions i friccions particulars del territori, l’extractivisme o els xocs culturals derivats de la migració o de l’assentament “neorural” es veuen reflectides en propostes com a  WesternSäsongWhen All Is Ruin Once AgainThe LandCiao Aracà o Suro*. El *coming *of age – o pas del temps – també és recurrent per a retratar el món rural i els anhels de la població més jove, i Assecadors o El país de las  maravillas donen bon compte d’això.

Al cinema de ficció de dècades anteriors s’han retratat amb freqüència els entorns rurals com *arcadias nostàlgiques on el temps s’hagués quedat parat. Un altre punt de vista (sempre urbanita) habitual era el de presentar aquests llocs com a espais als quals encara no havia arribat el “progrés” social i econòmic, reforçant així una tensió entre l’urbà i el rural. Amb aquest cicle es pretén revisar aquests llocs comuns i oferir una mirada que, encara que sí alerta d’unes certes maneres de fer en vies d’extinció per la voràgine d’un sistema econòmic global que demanda una producció constant i massiva – com els canvis tecnològics en l’agricultura industrial que veiem en Agrilogistics-, també dona compte del posicionament dels habitants en zones rurals que ofereixen resistència a aquestes imposicions, alhora que busquen maneres d’existència i convivència assimilant els efectes i estralls de la globalització. Un clar exemple d’això és el documental Fins i tot els arbres escoltaven, sobre la gestió de micropobles a Catalunya. El cinema contemporani posa també en valor les maneres de producció ancestrals, arrelades al territori (i el seu conseqüent defensa), amb un enfocament empàtic cap a l’entorn, dirigint la seva mirada sensible cap a les actituds i treballs quotidians dels habitants i en la seva relació amb els éssers vius que els envolten.

En resum, es pretén que totes aquestes pel·lícules tan dispars serveixin en el programa a un mateix fi, el de mostrar la vida en contextos rurals a través d’una visió artística particular i precisa. Visions que posen el discurs al servei d’unes imatges modelades amb summa creativitat per tota mena de veus autorals, ja siguin les d’alguns dels més destacats cineastes del continent, joves promeses o franctiradors ocults.