El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, en la seva segona accepció, defineix el verb participar com “Tenir, prendre, part en alguna cosa” i posa com a exemples “Participar en els beneficis. Participar en un debat. Us convidem a participar a la reunió.” D’altra banda, per ciutadania, el mateix diccionari, entén la “Qualitat, dret, de ciutadà”, que no ens acaba d’aclarir gaire la cosa, però també, com a última accepció, “Condició i dret que ostenten les persones que pertanyen a una comunitat política que expressa el vincle existent entre aquesta i els seus membres”.
Per tant, participació ciutadana comportaria la implicació dels membres d’una determinada comunitat política en la decisió o elaboració o concreció d’alguna cosa que afecta a aquesta mateixa comunitat política. O tal com és recull en la guia La participació ciutadana en la planificació estratègica territorial, editada al 2012 per la l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, participació ciutadana és “qualsevol actuació on participi la ciutadania, que s’adreci a influir, de manera directa o indirecta, en les polítiques públiques a través de la deliberació i el consens”.[1]
La participació ciutadana aporta beneficis tant per a l’administració com per al conjunt de la ciutadania. Per part de l’administració, representa una aposta per la millora de l’eficàcia de la seva acció de govern, però també facilita l’execució de les decisions aprovades i representa una clara aposta per la transparència, ja que implica que la ciutadania està informada i les decisions estan explicades i justificades. Però també representa un avantatge clar per a la ciutadania, ja que contribueix al seu apoderament, en tant que la fa partícip de les decisions preses, cosa que redunda en la seva autoestima i millora el seu sentiment de pertinença i la cohesió social de la comunitat. Pertinència i vinculació que definien, com hem vist, abans el concepte de ciutadania.
Tanmateix, la participació ciutadana, perquè sigui eficaç, ha de donar-se en un marc estable i regulat normativament, en què hi hagi representants de l’administració i la societat civil, amb una voluntat de permanència en el temps i amb funcions de deliberació al voltant de determinada política pública, sectors de la població o territori.
La participació de la societat pot ser a títol individual o de manera organitzada, de manera que hi siguin presents els diferents interessos sobre la matèria a tractar. L’administració, en tant que impulsora de l’àmbit de participació, ha de garantir, entre altres aspectes, el seu funcionament, el trasllat de les decisions als òrgans competents i el retorn de l’aplicació de les decisions preses, però també ha de dotar l’àmbit de participació del personal tècnic per garantir la seva dinamització i el funcionament dels debats. Per últim, la presència de persones expertes, aportades per l’administració o la societat civil, – que no tenen per què pertànyer de manera estable a l’àmbit- poden aclarir dubtes tècnics sobre l’objecte del debat[2].
En aquest sentit, tal com es recull en la guia abans esmentada, la planificació estratègica participada esdevé l’element més adient a l’hora de planificar el futur d’un territori, en tant que representa la implicació directa de la ciutadania en tot el procés estratègic d’anàlisi de les potencialitats i mancances, concreció dels objectius a assolir i les tasques a dur a terme, seguiment de les tasques i avaluació de l’assoliment dels objectius que configuren el pla de desenvolupament territorial aprovat. Però també representa una aposta per una nova manera d’entendre la participació de la ciutadania en l’acció de govern de les administracions i que comporta una major legitimació de les intervencions i una major implicació de totes les parts.
En definitiva, segons el grup de Participació Ciutadana de la Xarxa de Processos Estratègics Locals de la Diputació de Barcelona, la planificació estratègica del territori és avui dia indissociable dels processos de participació ciutadana. O dit amb les seves paraules, “ni la planificació estratègica, que es fonamenta en l’acció cap a la consecució de resultats a mig i a llarg termini, no es pot fer sense la implicació ciutadana (ja que són les persones i les institucions del territori les que donen sentit a aquest recorregut temporal), ni la participació ciutadana no es pot limitar a aspectes sectorials o associats a interessos particulars i específics de les persones i les institucions locals.”
Participació ciutadana per definir l’avenir de la comarca, i no tan sols per definir aspectes concrets i específics. Un marc de debat i reflexió sobre un pla estratègic per al territori que ha de ser obert a la participació ciutadana, tal com demanava Leandre Romeu, en el seu article Què, ens hi posem?, publicat recentment al web de La Conca 5.1: “un procés ampli, dinàmic, obert clarament a la participació ciutadana. Recollit per les administracions públiques de la comarca, però protagonitzat i liderat per la societat civil de la Conca i els seus agents principals” [3].
El naixement de la plataforma d’entitats Compromís per la Conca posa de manifest l’interès de la societat civil organitzada de la Conca de Barberà d’implicar-se en un projecte d’aquestes característiques. Ho està també el poder polític? La renovació dels ajuntaments i del Consell Comarcal representa una oportunitat per engegar una nova manera de fer política al territori, des de la participació i el consens. No la desaprofitem.
____________________
[1] https://www1.diba.cat/uliep/pdf/51166.pdf
[2] http://governacio.gencat.cat/web/.content/qualitat_democratica/12_participacio_generalitat/espais_estables/part__dinamitzacio_d_espais_estables.pdf
