“Els nostres pobles, les nostres cooperatives, les nostres empreses i explotacions necessiten que les dones hi siguem molt presents i que fem valer la nostra capacitat d’emprenedoria”.
Meritxell Serret. Consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya
___
El món rural es troba immers en un gran procés de canvi propiciat per un moviment de desagrarització i una complexa articulació de les diferents modalitats de treball dins de la mateixa societat rural, que afecta a la qualificació, identitat professional, flexibilitat, estratègies laborals i sistemes d’organització social. Tots aquests factors han transformat la posició de les dones dins del món rural i han dibuixat un nou escenari que, encara que amb dificultats, també ha suposat un niu de noves oportunitats per les dones.
Aquestes transformacions han propiciat l’aparició de nous processos de participació i protagonisme de les dones dins les tasques agrícoles i de desenvolupament rural, agafant les regnes d’ocupacions més destinades a l’home i sovint trencant esquemes en una societat culturalment marcada per un caràcter dominantment patriarcal.
L’accés de la dóna a més formació i de més qualitat ha incidit en el nivell d’estudis d’aquestes i això ha donat que no es resignin a ocupar treballs marginals i competeixin per aconseguir el protagonisme tant en l’elenc d’oferta de treball, com a la presa de decisions. Així doncs, la formació, l’accés a la informació i la les tecnologies de la comunicació, resulten ser peces clau per garantir la integració en el món laboral amb millors condicions, sense necessitat d’haver de marxar de l’entorn rural i donant opció de supervivència a tots aquests pobles que amenacen de ser despoblats.
Es fa evident que el trencament amb el model de societat anacrònic per a les dones ja és una realitat, ja som nosaltres les que decidim que volem fer amb les nostres vides. Impulsant i visibilitzant el paper que juguem en el món rural podem activar l’economia dins de l’àmbit i potenciar la realització de projectes més innovadors i actius a més d’animar a les dones joves a apostar per quedar-se en territori rural.
A pesar de tot encara resulta escassa la presencia de dones en llocs de responsabilitat, com cooperatives, sindicats, alcaldies, gerències, coordinadores…per això és precís fer sentir la nostra veu amb la finalitat de visibilitzar les nostres opinions, necessitats pràctiques i estratègies així com els nostres somnis i aspiracions. És bàsic que les dones del món rural ens impliquem i comprometem en el disseny, planificació i gestió i posada en marxa dels programes de desenvolupament, ja que ningú millor que nosaltres coneix les característiques del nostre entorn. Aquesta participació de totes nosaltres en aquesta presa de decisions també ha de servir per eliminar desequilibris, donar força a la democràcia i als seus mecanismes.
Les dones som la garantia d’arrelament al territori, la nostra permanència dins la ruralitat representa la millor garantia de fiançament de la unitat familiar i de la continuïtat de la població a la ruralitat, generant una organització territorial més equilibrada, per tant el món rural és una opció de vida que cal potenciar.
