“Paisatges sans, funcionals, bells i vivibles”

El segon Simposi de Viticultura Regenerativa impulsat per l’Associació de Viticultura Regenerativa  constata que aquesta pràctica agrària condueix  a obtenir  aliments amb més valor nutricional i a rejovenir i dignificar els entorns rurals

Fa un any, Família Torres organitzava el primer Simposi de Viticultura Regenerativa al Penedès. Anunciava la creació d’una associació de productors per compartir coneixement i filosofia  que avui ja formen prop de 40 de l’Estat espanyol. El segon simposi tot just s’acaba de celebrar i s’hi han exposat els avantatges de treballar la terra amb respecte i cura, amb pràctiques agrícoles regeneratives, donant vida als sòls per frenar la seva erosió, afavorir la biodiversitat i combatre el canvi climàtic. El més significatiu però és que la implementació d’aquest model aplana el terreny per alimentar-se millor i dignificar els entorns rurals. Hi ha evidències científiques de què es poden produir aliments amb més valor nutricional per una banda i per l’altra es desencadena un nou paradigma social que rejoveneix i energitza la ruralitat. Durant la trobada, celebrada al Vinseum, l’associació anunciava la creació d’un segell de certificació internacional en viticultura regenerativa, el Regenerative Viticulture Alliance (RVA), que “serà un primer pas” en paraules del president de l’entitat i director general de Família Torres, Miquel Torres Maczassek, per identificar els productors. Però també “donarà recomanacions de pràctiques al camp, a més d’ajudes per a l’autodiagnosi i auditories externes dels nivells de matèria orgànica, fixació de carboni i presència de biodiversitat a les finques”.

El segon Simposi de Viticultura Regenerativa el va obrir el granger nord-americà Joel Salatin, propietari de Polyface Farm. “Necessitem desesperadament un programa d’agricultura que asseguri el sòl, que no el destrueixi”, va dir d’inici. “El deteriorament de la terra, la resiliència decreixent, la successió disfuncional i l’economia deficient les hem de combatre amb la descomposició de matèria orgànica i la seva reintroducció al sòl, la diversitat de cultius i la introducció d’animals a les finques (ovelles, cavalls, abelles…) perquè cooperin i la descentralització, entenent que la natura és dispersa i altament democràtica, el que demana unitats de producció petites i diferents iniciatives comercials”.

Josep Ramon Sainz de la Maza, soci fundador de Gea Orgánica, va posar l’accent en un dels aspectes més controvertits de la viticultura convencional: “Llaurar és perdre matèria orgànica i la reserva hídrica del sòl que la planta no pot absorbir. Si s’augmenta un 1% el nivell de matèria orgànica al sòl, es poden obtenir fins a 250.000 litres d’aigua per hectàrea”. Agricultor i ex ramader, Sainz de la Maza va recordar que la base del sòl són “els minerals, la matèria orgànica i la microbiologia i la seva interrelació és la que dóna eficiència i resiliència a l’ecosistema. El cicle de descomposició i recomposició és aliment per a les plantes, permet retenir aigua i emmagatzemar molt més carboni”. “Quan la planta s’alimenta del que vol i té tot el que necessita – biodiversitat i bona estructura -, té més capacitat per a immunitzar-se contra diferents tipus de plagues i malalties”, va explicar mostrant la piràmide de salut d’un ésser vegetal.

Josep Ramon Sainz de la Maza va il·lustrar  l’auditori amb un estudi científic del Bionutrient Institute que conclou que dels sòls vius en creixen productes més sans, amb més alt valor nutricional. La investigació certifica que el raïm és l’aliment que acumula més compostos nutricionals entre tots els analitzats quan creix en sòls fèrtils, fins a 15 vegades més que en un sòl infèrtil. Sobre aquesta qüestió, Miquel Torres va voler matisar que “necessitarem 10 anys per veure si l’aliment, si el vi, és igual o millor amb agricultura regenerativa. El que està clar és que no tindrà cap efecte negatiu. Però sí que ja hem pogut comprovar que hi ha menys variabilitat entre anyades, malgrat el canvi climàtic”.

La doctora en biologia molecular i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Dania García, va posar l’accent en la necessitat “de protegir els sòls, afavorint la biodiversitat microbiana perquè ajuda controlar plagues, fa d’estimuladora vegetal i afavoreix la fertilitat”. En aquest context, va reivindicar que “cal restablir la salut del sòl amb pràctiques d’agricultura regenerativa per evitar perdre diversitat i en conseqüència funcionalitat”. Va parlar de sòls resilients, és a dir, diversos i equilibrats. El quart ponent del Simposi de Viticutura Regenerativa, com Salatin, va intervenir per videoconferència. Des de l’Argentina, Pablo Borrelli, cofundador d’OVIS 21, va parlar de la importància d’imitar la natura amb un maneig holístic per segrestar el carboni, canviar el funcionament de la botànica i crear “paisatges sans, funcionals, bells i vivibles”. “Regenerar és rehidratar, augmentar la taxa d’infiltració i retenció de l’aigua”, va recordar i va emmarcar el canvi social i cultural que pot comportar la regenerativa: “Darrere seu trobem joves que retornen al camp per produir aliments d’alta qualitat i restaurar paisatges. És una forma nova de produir aliments amb un propòsit lloable perquè és part de la solució del canvi climàtic i reverteix la degradació ambiental. És l’adveniment d’una nova cultura, amb un negoci més rendible i la reanimació de sabers i costums, de tornar a la comunitat”.

L’oleïcultor Manel Badia, propietari de MB Keyline Farm Design, va focalitzar la seva intervenció en l’aigua: “Necessitem convertir el sòl en una esponja. El sòl ideal hauria de tenir un 5% de matèria orgànica -quan la majoria en tenen només entre 0 i 0.5%-, per obtenir 7 litres per metre quadrat quan hi hagi un episodi de pluges”. Amb el sistema keyline que ja s’aplica a algunes vinyes, l’aigua fa el seu cicle més lentament per la finca sense erosionar i rehidratant-la tota. “El que fem és desenvolupar un disseny hidrològic per portar l’aigua de forma homogènia aprofitant l’orografia del terreny i salvant els esculls”, confirmava Badia. L’experiència d’aplicar la regenerativa entre vinyes va arribar amb el penúltim ponent, el viticultor Johan Reyneke, propietari de Reyneke Wines a Sud-Àfrica: “Amb la regenerativa tenim nivells d’humus més elevats al sòl, de manera que no necessitem tanta aigua i també tenim menys erosió perquè és més esponja. La nostra resiliència ha augmentat exponencialment, un 300%, i cada any és més fàcil treballar la terra perquè hem creat un cercle positiu que s’alimenta a si mateix”, confirmava amb entusiasme després d’haver fet un viratge des de l’agricultura convencional per “ser part de la solució i no del problema”, va advertir. Reyneke va fer una crida a perseverar i a no tenir por. “Està tot per guanyar”, va sentenciar.

En la seva intervenció, l’amfitrió Miquel Torres va anunciar la creació del distintiu RVA que enllaçarà els productors de regenerativa que formin part de l’associació, prometent agilitat administrativa, certificació externa i una auditoria cada tres anys. Els primers vins amb aquest nou distintiu serien els de la verema 2022 de manera que podrien sortir al mercat a partir de l’any vinent.   En paral·lel, el director general de Família Torres va dedicar part de la seva intervenció a desglossar les pràctiques dels associats amb la finalitat d’intercanviar experiències i demostrar que aquesta nova manera de cuidar la terra s’estén i arrela a Catalunya i més enllà. “Hem de tornar la vida a la terra, fer-la més fèrtil i resilient per contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic de la mateixa manera que fan els boscos”, va insistir Torres. En aquest sentit, va enumerar diferents mètodes d’implementació de la regenerativa, des dels biofertilitzants, al pasturatge per controlar cobertes vegetals, l’ús eficient de l’aigua i l’augment del sistema immunològic de les plantes. “Volem que la vinya estigui sana, restaurar el que s’ha fet malament i que ens doni aliments nutricionals, aprofitant els processos que la natura ha desenvolupat per ella mateixa durant milions d’anys”, va advertir.

A Família Torres, la regenerativa ja s’estén a 16 finques i 588 hectàrees de vinya a Catalunya. S’ha ampliat el ramat i la granja a Mas la Plana on s’instal·larà en breu un galliner mòbil. També hi serà a Mas de la Rosa, al Priorat i s’aplicarà el sistema keyline de gestió hídrica a les terrasses. S’està realitzat un estudi de la biodiversitat en diferents finques, amb censos d’ocells i insectes, i s’incrementaran fins a 20 els panells d’abelles. A l’auditori del Vinseum, els 5 socis fundacionals: Família Torres, Clos Mogador, Can Feixes, Jean León i Agroassessor, però també diferents elaboradors interessats en la matèria com Enlaire vins, Raventós i Blanc, Mulet Viticultors, Enclòs de Peralba i Abadal.  “Desenvolupem pràctiques agràries similars, però potser no li’n diem regenerativa”, asseguren. Està clar que hi ha pòsit, relat i voluntat d’aprofundir en aquesta manera ancestral de cuidar la terra i de fer feliços les dones i els homes que l’habiten.