Paisatges ordinaris i experiències extraordinàries

Viure experiències extraordinàries en paisatge ordinaris… aquesta frase va ser pronunciada per Francesc Muñoz en la darrera jornada a què ens convocà l’Observatori del Paisatge just fa uns dies, per parlar de “paisatge ordinaris”. No m’embrancaré en aquesta qualificació ni en les possibilitats semàntiques de l’adjectiu, que seria un article a part, tot i que…

Me quedo amb la frase que, amb tota la barra, trec de context per fer-la servir per apuntar algunes de les les qüestions que en aquell moment i després se’m van plantejar en forma d’encadenament (com m’acostuma a passar amb les intervencions de F. Muñoz)

Les experiències extraordinàries per a ser viscudes en un paisatge ordinari ho són per a qui? Per les persones que hi viuen en aquests paisatges?

O bé les pensem per als “de fora”? per a aquells que volem que ens visitin, malgrat ser catalogats com a paisatge ordinaris?

Qui, per altra banda, defineix l’un i les altres?

Allò que per a nosaltres és ordinari per als que vénen pot ser extraordinari?

Com lliguen l’autoestima i la categorització d’ordinari?

Els habitants de paisatges ordinaris, quan sortim de viatge per plaer, visitem paisatges ordinaris també? O els defugim?

Per què “necessitem” que les experiències siguin extraordinàries?

la conca 2En un altre moment de la xerrada, F.Muñoz ens parlava de la força i la capacitat d’aquests paisatges per  parlar d’allò que som i, per tant, de la potencialitat com a fonamentadors de les identitats col·lectives. Perquè són paisatges complexos, portadors de memòries, són, en definitiva paisatges viscuts, que es fan, fem,  cada dia. Cosa que no sempre deu passar en els paisatges extraordinaris…

Destriar, en aquests termes de la capacitat de parlar d’allò que som i de fonaments d’identitats col·lectives, els valors que hi ha en aquests espais viscuts, és la manera de llevar la connotació negativa que l’adjectiu ordinari pot pressuposar i reivindicar-ne la seua extraordinària força de ser també, portadors de propostes de futur. Propostes de futur que, si tenim en compte aquests valors, ens descartin banalitzacions i suplantacions.

I aquest exercici de destriar i reconèixer, ens enfortirà l’autoestima necessària per decidir què volem ser.

Si els nostres paisatges viscuts ens són ordinaris en el sentit de quotidians i comuns i, alhora, ens són extraordinaris per la seua capacitat d’explicar-nos i projectar-nos, hi viurem i hi compartirem experiències extraordinàries. No en tingueu cap mena de dubte!