Les xarxes socials sempre són un pou de sorpreses. Quan et sembla que ja ho has vist tot, apareix una nova eina, plataforma o funcionalitat que et pren uns quants minuts més de la teva vida davant la pantalla. Precisament, en una d’aquestes estones de “formació digital”, va aparèixer davant els meus ulls el perfil de @PagesosGPS, i de seguida em va poder la curiositat.
“El grup de GPS té el seu origen a Twitter”, explica Iduvina Olmedo, pagesa, alma mater del projecte vitivinícola Mas del Perí, des d’on “interpreta la vinya i el paisatge del Priorat”, com ella mateixa explica, per poder embotellar garnatxes i carinyenes que surten al mercat sota el nom de “M’ho ha dit un ocellet”.
Aquesta pagesa, viticultora, elaboradora…, va entrar a formar part dels Pagesos GPS als quinze dies de la seva “fundació”, per dir-ho d’alguna manera, o als pocs dies que un grup de deu o dotze persones que s’anaven seguint a Twitter van veure en la unió, la manera de recolzar-se mútuament i de poder donar visibilitat a la seva feina diària.
“Aquestes primeres converses van continuar en un grup de WhatsApp, on va començar una interacció habitual basada en compartir el dia a dia, en demanar opinions i consells davant dubtes que anaven sorgint en les responsabilitats de cada membre del grup…”, continua. ’I per què GPS?’ Som el Grup de Pagesos/es Sonats. o Sexis, o salats. O també solidaris, cadascú que deixi anar la imaginació”, comenta rient.
Solidaritat. Això mereix un punt i a part -o seguit- en la història. Perquè precisament una de les accions pels quals se’ls recorda especialment és per la campanya de suport que van fer l’any 2019 en favor de Pere Jornet, el ramader de la Torre de l’Espanyol que va perdre el seu ramat en el virulent incendi que va cremar la Ribera d’Ebre. “Ho va perdre tot- recorda l’Iduvina, en referència a les dues-centes ovelles que van morir calcinades pel foc- i entre els membres del grup de seguida es va despertar una necessitat de fer alguna cosa per ajudar-lo”.
“L’Abel, també membre de Pagesos GPS, va fer un tuit on deia que li regalava ovelles per què el ramader pogués tornar a començar, i aquell tuit es va fer viral”, recorda la viticultora. De fet, aquella acció, a la qual hi van seguir altres mostres de suport i solidaritat, van donar una bona visibilitat a la iniciativa dels pagesos i poc a poc, el projecte va anar agafant un nom i es va fer una mica més conegut.
Fer xarxa a través de les xarxes
Pagesos GPS comparteix un grup a WhatsApp en el qual hi tenen cabuda comentaris generals sobre qualsevol àmbit d’acció, i a la vegada s’han creat altres petits grups en els quals s’hi divideixen en funció del sector de treball. Hi ha pagesos i pageses, ramaders, pescadores, qui fa horta ecològica o treballa els sembrats, vaques de carn, llet, porcs…
I també hi són els viticultors, com l’Iduvina i en Tomàs Peig de Batea, a qui va proposar unir-se al grup la mateixa pagesa prioratina. “Jo porto entre 25 i 30 hectàrees de vinya, i sóc dels pocs del grup que no tinc Twitter, dirà el terraltí, però tot i així, participo sempre que puc als grups”. “El sector de la pagesia està molt desvirtuat, comenta, i si anem per separat encara ens costarà més fer sentir la nostra veu”.
De fet, insisteix, “el grup és un encert precisament perquè ens permet compartir i ajudar-nos, al cap i a la fi, tots tenim problemes similars en el nostre dia a dia -tràmits administratius, plagues, problemes generacionals…, i si algú de nosaltres ha trobar la manera de resoldre’ls, perquè no compartir-ho amb algú que en pugui estar patint el mateix?”, es pregunta en Tomàs. “Mai hauria imaginat que podria donar un consell a algú que té una granja de pollastres, comenta rient, però ha sorgit l’ocasió i sento que si no fos per esta connexió i les xarxes, això no hauria estat mai possible”.
És cert que una de les principals funcions d’aquest projecte col·lectiu és aquest suport, aquest acompanyament professional -i també personal, afegirà l’Iduvina, perquè l’ofici de pagès és sovint molt solitari-; però més enllà d’això, també és cert que el fet de tenir aquest origen en les xarxes, també els ha donat l’oportunitat de fer molta pedagogia sobre el seu dia a dia i sobre el significat i la importància de la pagesia.
“Quan explico que sóc pagesa, encara em sento a dir que si és de debò o que si de veritat sé portar un tractor”, explica la viticultora, “i això costa”. “Però, el pitjor no és això, continua, és que fa falta fer molta pedagogia sobre la nostra feina. La societat actual està molt desarrelada de la terra, de la vinya i sovint sentim que el món rural no s’entén ni es respecta. Sovint, venen persones al poble i passegen per la vinya sense tenir la cura que demana l’entorn. I això s’ha d’acabar, cal respectar la nostra feina i sobretot el paisatge”, comenta amb certa indignació.
En aquest sentit, hi ha algunes persones del grup que omplen de contingut el perfil del grup a Twitter, o a Youtube, on també hi van publicant algun vídeo de tant en tant.
Sector essencial amb falta de relleu generacional
“Nosaltres no ens hem de convèncer que la feina que fem és essencial”, comenten els viticultors, “i probablement la pandèmia que estem vivint ho ha fet encara més palès”. Però no tot és senzill, ni en el dia a dia de la pagesia, que patim per molts aspectes diferents, ni tampoc sempre estem d’acord en tot. Venim de sectors diferents, i no sempre coincidim en totes les opinions”, expliquen. Per exemple, un dels debats encara per concretar està en quin ha de ser el futur del grup: “Hi ha qui pensa que podem seguir com estem, que ens fa bé i compleix l’objectiu “fundacional”, explica l’Iduvina; però també n’hi ha qui creu que ens hauríem d’associar perquè per exemple, si volem donar suport a projectes com el d’en Pere de la Torre, ens ajudaria tenir un CIF i un compte associat on poder fer recol·lecta dels diners, si fos el cas”.
En canvi, un dels temes que sí que semblen coincidir és en la preocupació pel relleu generacional cal camp. I en un doble sentit.
D’una banda, en relació a les diverses opinions que poden sortir a cada casa, “perquè no sempre coincidim amb els pares o avis que encara puguin estar en actiu a l’hora de decidir o posar en marxa alguns procediments”, coincideixen en compartir Tomàs i Iduvina. “Els grans no sempre es volen apartar, i s’ha d’entendre perquè també és la seua vida”. “Suposo que s’ha d’arribar a un acord emocional amb la família perquè donin llibertat i deixin treballar amb certa autonomia, sense sentir que s’està invadint massa el seu espai”, reflexionarà la viticultora. “i ser conscients, afegeix, que amb el pas de les generacions també canvia la manera d’entendre la pagesia”.
De l’altra, en relació al futur de la pagesia al camp. “No podem permetre que hi hagi ni una pagesa ni un pagès menys”, dirà Tomàs de Batea. “Hem de poder viure del fruit, no de les subvencions, i tal com estan les coses, no és una tasca impossible però sí difícil”. I conclourà, “s’ha de valorar més la pagesia, la feina que fem i els productes que elaborem”.
Sigui com sigui, i precisament en el sentit de donar valor al producte i a la seva feina, el mateix grup fa un pas més i es compra productes entre ells, pagant-los als preus que toca. “Compro els iogurts a l’Imma, i ella té els meus vins a la seva agrobotiga; i tota la carn de vedella la compro també als ramaders del grup”, comenta la Iduvina.
“Som gent amb idees, amb formació, i malgrat ara mateix no sabem quin serà el futur de tot plegat, sí que tenim clar que que compartim una estima per la professió i per la terra que ens fa ser optimistes en relació al que sigui que hagi de venir”, dirà la pagesa. “Ara mateix, som un grup que fa xarxa, que s’escolta i s’ajuda. No cal morir d’èxit, però està bé que la pagesia es conegui i respecti tal com mereixem”, conclourà en Tomàs.
_______________________________________________
Article inclòs dins de la sèrie PROXIMITAT amb el suport de:
