Carinyena
Aquest és un raïm de Carinyena, d’una de les últimes vinyes collides a la Conca. Una varietat molt escassa a la comarca però típicament mediterrània, amb moltes sinonímies. La primera constància en registre prové de la localitat del mateix nom a l’Aragó, al segle XIV, tot i que amb posterioritat apareixia a la mateixa zona…
Llegir Més
El vermut, el vi… I el renaixement de l’Enològica
L’Estació Enològica de Reus pot presumir de moltes coses menys del coneixement que se’n té. La seva arquitectura modernista embelleix el passeig de Sunyer i a dins amaga més d’un segle dedicat al món del vi que ara vol sortir de nou a la llum. Des del mes d’abril, a la planta baixa, l’Agència Reus…
Llegir Més
Polítics que es barallen per declarar l’emergència climàtica
Si m’ho haguessin dit fa un parell d’anys no m’ho hagués cregut. Cua de parlaments, governs i institucions acadèmiques d’àmbit regional i estatal declarant l’emergència climàtica. Ha calgut una nena de 16 anys, la Greta Thunberg, per a impactar en el punt de flotació de la rutina benestant d’aquells que decideixen, legislen i dissenyen el…
Llegir Més
“Un gran vi neix d’un paisatge que s’ha protegit i valoritzat”
Entrevista a Miquel Torres Maczassek Representa la cinquena generació d’una de les nissagues més importants del vi a Catalunya i al món. Miquel Torres Maczassek ha crescut envoltat de vinyes i vins i en guarda records especials com quan de petit demanava vi als enòlegs i li omplien l’ampolla de most. No va tenir clar…
Llegir Més
Irene Solà: “Vull tot el camp per córrer”
Seguretat, humanitat, creativitat i feina, molta feina. Irene Solà (Malla, 1990) va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i va acabar la seva carrera a Reykjavík, Islàndia. Després se’n va anar a estudiar un màster de literatura, cinema i cultura visual a la School of English de la Universitat de Sussex i posteriorment…
Llegir Més
Octubre
Back to everything | Omplim la copa de… Els últims dies de platja, els últims sopars a la terrassa, la última sorra que se’ns enganxa a la pell, els últims concerts amb samarreta de màniga curta… I omplim la copa amb tot el que vindrà. Que l’estiu tornarà, però la tardor ens portarà uns colors…
Llegir Més
Octubrejant
Octubrejar ; 1. intr […] Arrossegar els peus feixugament de resultes de l’esgotament dels últims dies de verema. 2. Estat d’ànim. Octubrejo amb les mans ennegrides, la cara llaurada a solcs per les arrugues i l’ànima inquieta. Inquieta i desassossegada perquè avanço molt poc a poc, seguint el ritme lent de les fermentacions, sense tenir…
Llegir Més
La llista de Clotet
Tempus fugit Arriba un dia en què t’adones que el teu temps és finit, que vols multiplicar per dos el que fas i que no hi ha suficient perquè sempre hi ha quelcom que no tenies a la llista i pren la rellevància d’haver de saltar al davant. Al juliol tanco secció, i sempre arriba…
Llegir Més
Muntanyes màgiques
Hi ha fites a l’horitzó que semblen condemnades a ser referents. El que la geologia i la meteorologia li han donat, la cultura l’omple de simbolisme. Muntanyes isolades al mig de la plana, formes singulars que les fan reconeixibles des de la distància o bé un relat que les fa mítiques sense tenir res destacable…
Llegir Més
Hospitalitat, coneixement i premiumització
Família Torres consolida una aposta enoturística de més qualitat i tanca el cercle de l’experiència amb l’obertura del Jardí Restaurant El Celleret L’enoturisme n’aprèn a mesura que deixa de pensar en el vi i ho fa en el turisme. I també en la mesura que posa el visitant al centre de l’experiència. Ho saben bé…
Llegir Més
