Una sèrie de reportatges sobre dones que treballen al camp català. Escrits per Irene Margalef.
“Sóc autònoma, he estat de baixa una setmana i no de forma remunerada”
Es diu Íngrid Picanyol, la vaig conèixer a una sala d’espera, i a mesura que he anat esbrinant coses de la seva vida, m’ha anat despertant una gran admiració. És fotògrafa, dissenyadora gràfica, directora creativa i professora de màster i, a pesar del resum humil que fa ella mateixa del seu CV, acumula, només aquest…
Llegir Méspublicitat
En el principio era el silencio
Fui invitada a participar en La Conca 5.1 para poner en voz alta mi propia voz. Lo primero que hice, fue con apuro decir que escribiría en castellano primero y que luego traduciría, para que tuvieran en cuenta las correcciones de estilo que se me pudieran escapar. Adelantándome al requisito, ya ondeaba la bandera de…
Llegir Més
Aquell menjar de la mar
No vull que li poses vinagre, no m’agrada el vinagre. Proteste enèrgica, enfadada, perquè tinc divuit anys i espere el moment de menjar eixe peix per primera volta, però amb vinagre no me’l podré menjar, no m’agrada, em pot el fàstic. M’enfade, volia llisa, mai abans havia menjat llisa i no sabia que el vinagre…
Llegir Més
Patrimoni cultural, paisatge natural i ciutadania: el territori (IV). El patrimoni construït
El territori s’expressa en un paisatge. Aquest paisatge es conforma del paisatge natural i del paisatge cultural, així com de la percepció que les persones que habiten i fan ús del territori tenen d’aquest paisatge -Conveni Europeu del Paisatge, (Consell d’Europa, 2000). Ja n’havia parlat temps enrere, en el primer article d’aquesta sèrie (https://www.laconca51.cat/patrimoni-cultural-paisatge-natural-ciutadania-territori), aportant…
Llegir Més
Carme Valls: “Els homes fugen del seu cos, del dolor i dels sentiments”
Abans de començar, la Carme Valls m’explica que, des que ha reeditat el seu llibre Mujeres invisibles para la medicina, li han fet 70 entrevistes. Diu que han estat 69 dones i un home que s’han interessat per la seva recerca i aplaudeix la generació de joves periodistes que l’han ajudat “a trencar la barrera…
Llegir Més
Ansietat climàtica, laboral, social, econòmica, lingüística, blaugrana
Fa unes setmanes mig Catalunya se’n reia de dos nois i una noia que van sortir a TV3 a anunciar que tenien ecoansietat. Que si a treballar l’aixada els fotria jo, que si pocs problemes deuen tenir si el que els angoixa és lo clima. Sincerament, quan los vaig vore per primera vegada no em…
Llegir Més
Lo vi fa sang i l’aigua
Ha sortit el sol i les gotes de pluja, que cobreixen la murtra, ara brillen amb força. El sol escalfa la terra i s’albiren els aromes atrapats. Avanço pel sender empedrat que travessa el jardí. El cal·listèmon i el cirerer de pastor exhibeixen, perlats, un color verd intens. Se sent el brunzit de les abelles,…
Llegir Més
La terra és la mare de tot
Miquel Àngel Nogués, pioner de l’agricultura regenerativa Trobo al Miquel Àngel Nogués envoltat de noguers i recollint la collita d’enguany. La primera hora del matí daura l’herba sota els arbres. Ha estat dallada acuradament i això fa que l’entorn sembli més un jardí que un camp convencional. Parlem de les nous i m’explica que aquí…
Llegir Més
Arropleguem cultura als pobles
Era divendres i acabava la jornada laboral de treball a distància. Anant des de la Fatarella a Gandesa vaig conduir tot veient un espectacle. Després d’una setmana sense veure gairebé el sol, aquell dia s’acomiadava de la forma que més em captiva: un espectacle de colors, on predominava un roig amb un mar violeta, molt…
Llegir Més
Romanée-Conti, l’obra mestra
Desè capítol de la sèrie “Crònica Sentimental del Vi” Obra mestra, chef d’œuvre, masterpiece, capolavoro… Expressions diverses per anomenar meravelles artístiques úniques. Exemples emmagatzemats a les meves lleixes sentimentals: els frescos de la Capella Sixtina, de Miquel Àngel; “Cien años de soledad”, de García Márquez; “El clave ben temperat”, de Johann Sebastian Bach; la basílica de…
Llegir Més
