Hi ha parelles que, així vist d’entrada, ens pot costar d’assumir-ne l’encaix. Podem pensar que venen de mons allunyats, que parlen llenguatges diferents i que difícilment trobaran punts en comú que els garanteixi una relació duradora. Ara bé, la vida està farcida d’exemples que, tard o d’hora, ens acaben demostrant que hi pot haver un lloc per a les unions que en un principi ens havien semblat singulars. Al celler Mas Blanch i Jové de la Pobla de Cérvoles (les Garrigues) se n’ha consolidat una. El vi i l’art s’hi entrellacen a la Vinya dels Artistes, que cada any s’amplia amb una escultura nova d’un artista de renom. La darrera és ‘Món’ d’Antoni Llena, però no només amb obres d’art busca créixer aquest celler; també en vins: acaba d’elaborar el seu primer negre de trobat, un raïm tradicional que diversos cellers de la Denominació d’Origen (DO) Costers de Segre han començat a cultivar amb caràcter experimental per recuperar-lo.
La vinya no està gens sola al celler Mas Blanch i Jové. Com a tot arreu, forma part d’un paisatge modelat amb el pas dels anys, i creix sota l’atenta mirada dels viticultors que en tenen cura. Però també està acompanyada d’escultures, i això sí que és força excepcional. Es pot fer un recorregut a peu per descobrir-les. A vegades sobresurten entremig dels ceps; d’altres, d’un arbre o del terra. Al celler estan convençuts que aquesta relació entre el vi i l’art té la seva raó de ser. Ambdues coses són creacions culturals i, en certa manera, elaborar un vi pot tenir un punt d’artístic, com ara quan cal esforçar-se per saber combinar amb harmonia un cupatge de diverses varietats o que està fet d’una sola però amb raïms de més d’una finca.
Per a Sara Jové, que està al capdavant d’aquest celler familiar, “una ampolla de vi és una obra d’art efímer”. Considera que el vi dona la possibilitat d’expressar un territori de manera líquida, però també d’unir persones, i això es pot fer també al voltant d’una escultura. L’última a incorporar-se a la Vinya dels Artistes ha estat Món, d’Antoni Llena (1942). Consisteix en una cinta d’alumini de 24 metres de llargària que conté un fragment escrit en català, i traduït per Jem Cabanes, d’un poema en alemany de Robert Walser que evoca la idea que el món està en construcció (i destrucció) constantment. El fragment del poema diu així: “D’entre el vagareig del món sorgeixen, del tot cofois, uns mons que són molt profunds, que fugen com vagabunds vers uns altres mons que, diuen, són d’allò més preciosos. S’ofereixen bo i corrent, se saginen bo i fugint, el viure els és un migrar-se, ara, a mi, no em preocupen, perquè així puc aspirar al món que és un simple món encara per demolir“.
Un lloc on recuperar la quietud perduda
L’obra s’ha col·locat més tard del que s’havia previst a causa de la pandèmia, però la seva instal·lació ja es gestava d’abans. El celler ja va treballar el 2019 amb l’artista per trobar l’indret més adequat per col·locar-la. A Llena -conegut per obres com David i Goliat de Barcelona- li va cridar l’atenció la Cabana del Guino, de finals del segle XIX, i que l’escultor ha rebatejat com La Barraqueta. Món es pot veure a les parets de la barraca, en un tancat per al bestiar avui colonitzat pel verd de la vegetació i la quietud que permet abstreure’s del soroll de l’atrafegat món present. A Llena l’espai el va recordar a la infància i li va agradar que fos discret. “Sempre tenia la por que els artistes, amb l’afany de protagonisme que tenim, podíem fer malbé l’harmonia d’aquest paisatge tan bonic”, expressa.
L’indret també ha servit a Llena per “relligar” les obres de la Vinya dels Artistes, quelcom que aspirava a fer “encara que fos de manera subterrània”. Ho exemplifica referint-se a No et prometo res, de Carlos Pazos, una obra que també forma part de la vinya de Mas Blanch i Jové i que és la versió gegant del boteller de l’artista francès Marcel Duchamp. “Sempre l’he vist com una orgia brutal”, reconeix Llena, perquè considera que els ferros “insinuen uns coits espectaculars a l’aire lliure”. A més, la porta de la barraqueta l’ha fet pensar en l’obra Étant Donnés, de Duchamp. Va ser la seva última, i on a través d’una vella porta que va trobar a Cadaqués es pot veure una dona nua que sosté un quinqué. Llena creu que Duchamp va pretendre tractar-hi la racionalitat amb una bona dosi d’ironia, de manera que tant en aquella obra com en el poema de Walser es pot concloure que “la raó sempre queda una mica ridícula” davant de l’univers. Com ha volgut Llena, els vincles són molt profunds.
La Vinya dels Artistes va començar a fer-se realitat el 2009, després de l’estreta relació que la família Jové havia cultivat amb el pintor Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007). Des de llavors, ha anat creixent amb una dotzena d’obres d’artistes com Carles Santos, Assumpció Mateu, Frederic Amat, Joan Brossa o Eva Lootz. El conjunt escultòric ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), cosa que, en opinió de Jové, ajuda a “col·locar la Pobla de Cérvoles a les Garrigues i al món”. En tot cas, constitueix un dels indrets que mostren com l’oferta enoturística a Catalunya és rica i diversa.
La inauguració de cada escultura s’acompanya d’una festa. També d’una edició especial i de producció limitada d’un vi en format màgnum, que pot il·lustrar el mateix escultor. Tot plegat és, per a Jové, “una manera de lligar els dos mons: escultures entre les vinyes i obres d’art en el vi”. A més, la família del celler -es va fundar per iniciativa dels pares, Joan Jové i Sara Balasch- acaba tenint un lligam amb els artistes, que a vegades es converteix en una relació personal que es perllonga durant anys. De cara a aquest 2022, Sara Jové avança que estan en converses per ubicar una nova escultura, però prefereix no revelar-ne encara els detalls, més enllà de garantir que aquesta vegada serà d’un artista de les comarques lleidatanes.
Els primers passos amb el vi de trobat
Al celler Mas Blanch i Jové ara també se li ha girat feina en una altra tasca artística, prenent en consideració l’art en un sentit també vinícola: aprendre a fer vi de trobat negre. La Denominació d’Origen (DO) Costers de Segre s’ha fet seva la iniciativa per recuperar aquesta varietat i ja es cultiva amb caràcter experimental en mitja dotzena de cellers. “És un projecte de recerca a llarg termini que esperem que d’aquí a quatre anys culmini amb la legalització de la trobat”, explica el president de la DO, Tomàs Cusiné, el qual aspira a fer d’aquest raïm “una bandera de les terres de Lleida”. Cusiné també està provant com funciona en un dels seus cellers, el de Cérvoles, i considera que és una varietat “de poc grau, poc taní i molt amable en conjunt”, que no és potent però sí estructurada, i que es mostra elegant.
Per la seva banda, Jové es preguntava en plena verema com seria el seu de trobat, si afruitat o delicat, i ara ja ha pogut començar a sortir de dubtes. La família en té uns 1.800 ceps plantats (estarien per sobre dels 600 metres d’altitud), que no estan gaire lluny de la vinya que Cusiné té de la mateixa varietat, si bé hi ha diferències en com s’expressa el primer vi de cadascú. El de Mas Blanch i Jové, corresponent a l’anyada 2021 i que hem pogut tastar en primícia per escriure aquest article, ha assolit els 15 graus d’alcohol i mostra maduresa amb un punt licorós, desmarcant-se del perfil més lleuger que sol associar-se al trobat. Potser hi té a veure que els ceps d’on sorgeix creixen sense reg de suport.
Tot i això, es mostra un vi complex i alhora agradable al nas, amb aromes balsàmiques, anisades d’herbes i de fruita, i és d’aquelles elaboracions llamineres que fan venir ganes de prendre’n un altre glop, de manera que té potencial. Jové, que té Toni Coca d’enòleg assessor, està a l’espera ara de veure com envelleix, ja que aquest primer vi només té tres mesos i opina que és aviat per treure’n grans conclusions. De totes maneres, assevera que “és un punt de partida i que val la pena explorar més”.
Recuperar la memòria familiar i reforçar la DO
La propietària del celler valora que la DO estigui oberta “a trobar un denominador comú que permeti trobar una identitat conjunta”. Tanmateix, no veu clar si serà el fil conductor de la denominació, dispersa en set subzones, perquè, entre altres, “dependrà de la qualitat del raïm”. En tot cas, el que ja ha permès a aquest celler és reconnectar amb la seva pròpia memòria familiar. “Sabem que és una varietat de la zona i a mi m’entronca amb el meu passat”, afirma Jové, perquè ja els besavis i els avis elaboraven vi de trobat per a autoconsum potser fa més de mig segle. Amb tot, celebra la voluntat d’explorar les arrels dels vins lleidatans, i sosté que, més enllà de si algun dia el trobat es converteix o no en la insígnia de la denominació de Costers del Segre, “tot això pot enriquir el seu discurs”.
