El fort impuls a l’enoturisme dels darrers anys ja mostra grans casos d’èxit i grans fracassos. El tema es pot analitzar des de molts punts de vista. Un dels punts de vista més interessants és el model de producte enoturístic que hem creat, realment peculiar.
Obsessionats amb la visita al celler
Quan un celler es planteja fer enoturisme, el primer que fa és oferir visites al celler. Donem per descomptat que el producte enoturístic bàsic és la visita al celler. Ensenyem les naus d’elaboració, els dipòsits d’acer inoxidable, les bótes de roure i la cadena d’embotellat. Ara imagineu que cada vegada que voleu anar a un restaurant us fan passar una hora i mitja visitant la cuina. Us ensenyen els fogons, el forn, la campana d’extracció de tres velocitats, la càmera frigorífica a temperatura controlada… Penseu que per ensenyar la cuina vindran més comensals? Penseu que per ensenyar la cuina facturaran més? Penseu que ensenyar la cuina és una gran estratègia de promoció? La majoria de cuines no tenen cap interès. És més, algunes cuines és millor no veure-les. Doncs amb els cellers passa el mateix. Només hauríem d’ensenyar el celler excepcionalment, com fan altres zones enoturístiques del món. Però aquí tots els cellers t’ensenyen dipòsits d’acer inoxidable, bótes de roure i cadenes d’embotellat. Per això la visita és tan repetitiva d’un celler a l’altre. Ens hem equivocat en la definició del producte enoturístic bàsic. L’enoturisme no és una modalitat de turisme industrial. En altres zones enoturístiques del món, el producte enoturístic bàsic és el wine tasting.
Obsessionats amb el procés d’elaboració
La segona obsessió és l’explicació del procés d’elaboració del vi. Per això comencem la visita per la zona de recepció de veremes, passem a la nau de fermentació, després a la sala de criança i finalment a la cadena d’embotellat i a la zona d’expedició. Això torna a ser desesperadament repetitiu d’un celler a l’altra. Explicant sistemes de premsat, temperatures de fermentació, malolàctiques, microoxigenacions i altres processos d’elaboració. Ofeguem a l’enoturista amb tecnicismes innecessaris. L’enoturisme no és sinònim de turisme enològic, de cap manera. De fet, que sigui l’enòleg qui faci les visites al públic general és un dels grans errors d’un celler.
Obsessionats amb les activitats enoturístiques
Quan vam veure que la visita al celler i l’explicació del procés d’elaboració del vi sovint es convertia en un monòleg unidireccional i repetitiu a tots els cellers, llavors van sorgir les activitats enoturístiques. Així va començar la febre d’incorporar bicicletes elèctriques, segways, quads, cavalls, carruatges, ultralleugers, helicòpters i altres artefactes per a les passejades a la vinya. I també va començar la febre d’organitzar centenars d’exposicions, cicles de poesia, concerts musicals i qualsevol altre activitat que es pugui fer a un celler. Es va disparar l’efervescència creativa pròpia d’un sector adolescent, que es mou molt sense saber cap a on va. I així vam entrar en estrès enoturístic, organitzant mil activitats enoturístiques, amb una sola persona d’enoturisme desbordada i moltes activitats anul·lades per falta d’assistents. Fins que hem començat a retirar els segway, perquè els enoturistes deixin de fer el ridícul per les vinyes. Ja estem tornant a anar a la vinya a peu, com s‘ha fet tota la vida. I alguns comencen a entendre que un cicle de poesia, pel simple fet de servir una copa de vi al final, no per això és una activitat enoturística.
Obsessionats amb les experiències enoturístiques
Ara estem en la fase de les experiències enoturístiques, en la tendència general del turisme experiencial. Ja no es tracta d’impartir una visita monòtona, ni de fer participar al enoturista en una activitat enoturística. Ara es tracta de que l’enoturista sigui el veritable protagonista, que visqui una experiència memorable. Entreu a qualsevol portal d’enoturisme i cliqueu a la pestanya d’experiències enoturístiques. Viu l’experiència, visita el nostre celler. Viu l’experiència, coneix el procés d’elaboració del cava. En la majoria dels casos, simplement hem adoptat les paraules de moda del turisme experiencial, però seguim oferint el mateix producte enoturístic: la visita al celler i l’explicació del procés d’elaboració del vi. La majoria d’experiències enoturístiques que anunciem no tenen el mínim component experiencial. De fet, molt cellers ni tan sols són conscients de quin és el seu veritable producte enoturístic. Sense saber-ho, el seu model de negoci es vendre entrades. Vendre entrades al celler. Curiós.
Per això a molts cellers els hi costa atraure enoturistes. Per això a molts cellers els hi costa passar dels 10 euros per persona. Per això molts cellers es queixen de que la gent compra poques ampolles després de la visita. Per això les nostres destinacions enoturístiques tenen estades mitges d’un dia, sense pernoctació. Perquè quatre vegades seguides ens equivoquem en el disseny del producte enoturístic bàsic. Ho fem inconscientment, perquè donem per suposat que això és l’enoturisme, oferir visites. No som conscients que aquest model enoturístic no existeix a cap altre lloc del món. Per això quan un celler surt d’aquest soporífer quadrat d’errors, dispara els seus resultats en només dos anys. Tenim molts exemples a Catalunya. Per això, mentre alguns encara es pregunten com impulsar l’enoturisme, altres ja estan desesperats pensant com gestionar la saturació.
_____________
Fotografia de portada: Ruth Troyano
_____________________________________
Amb la col·laboració de:
