Què té a veure el cinema, l’urbanisme, la política i el paisatge? Doncs molt fàcil, la jornada de presentació del Pla Director Urbanístic de l’Enoturisme (PDUE). M’explico. El 19 de gener de 2015 Vilafranca i l’auditori de Vinseum van ser els escenaris escollits per la Conselleria de Territori i Sostenibilitat per fer públiques, concretar i debatre les línies bàsiques per a la futura redacció d’aquest Pla, encara en fase preparatòria.
Celebro la iniciativa i en felicito els seus responsables; no en va posa sobre la taula la transcendència que està prenent la promoció del turisme del vi al nostre país. Allò que en un primer moment era només un conjunt d’activitats atomitzades i bàsicament concentrades als cellers de vins i caves més poderosos, l’expansió d’aquest fenomen entre el sector ha acabat generant la necessitat d’actualitzar la normativa urbanística que regula les zones rurals de conreu de vinya i dels entorns naturals dels cellers. Amb paraules de la pròpia conselleria, el PDUE vol “facilitar un marc urbanístic adequat per potenciar i gestionar el turisme basat en la coneixença del paisatge de les vinyes, l’arquitectura dels cellers i el procés d’elaboració del vi o el cava”.Si a més, la conselleria afirma que aquest PDUE pretén posar ordre a l’actual mosaic incoherent de normatives urbanístiques que s’apliquen en cadascun dels 360 municipis inclosos en el mapa de les Denominacions d’Origen, la satisfacció és doble, i la felicitació per la proposta, també.
http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/grans-reptes/aixecar-catalunya/274022/conseller-vila-anuncia-redaccio-dun-director-urbanistic-denoturisme.html
Convindrem que, d’un temps ençà, s’està estenent la idea que l’enoturisme ha de ser una mena de gallina dels ous d’or dels territoris amb DO, promesa d’un futur que encara no hi és, el manà que ha de transformar zones rurals desconegudes en destinacions turístiques de primer ordre. I n’és fruit d’això que dic l’embranzida de molts projectes de promoció enoturística que estan arrancant amb més o menys fortuna arreu de la Catalunya de la vinya i el vi. Cal atendre a les necessitats de tots aquests projectes, però a la vegada posar-hi seny i ordre per preservar els valors patrimonials naturals i culturals que fan possible que aquestes activitats siguin atractives a ulls del turista. Tenim un diamant en brut, cert, i l’hem de saber treballar amb cura per no perdre aquesta oportunitat.
Territori i Sostenibilitat proposa l’aprovació definitiva del PDUE a l’abril de 2016. Esperem que el calendari electoral convuls i frenètic que patim aquest 2015 no dinamiti l’evolució de les fases de redacció, aprovació i implementació del Pla. Si tot va bé, aquesta modificació de la norma ha de contribuir al manteniment i la millora dels valors paisatgístics que permeten considerar els territoris de tradició vitícola com a destinació enoturística de primer nivell.
Ara bé, caldrà estar alerta de quins són els criteris estètics i quines les eines de control que impediran l’execució de determinats atemptats constructius que confonen el respecte vers la tradició amb una arquitectura de parc temàtic, supèrflua, tòpica i falsament integrada. Voto per la convivència entre les velles/belles formes de l’arquitectura tradicional amb les noves/bones formes que la respecten i en milloren el repertori a partir del llenguatge arquitectònic i paisatgístic actual.
Al mateix temps, voldria saber qui serà l’equip, la comissió de treball, el departament, l’empresa, el grup d’empreses o el que sigui, que s’asseurà per pactar les formes arquitectòniques que el PDUE permetrà construir en entorns amb un elevat valor ecològic i mediambiental. Els responsables de redactar la norma ho hauran de fer des del respecte a l’entorn natural i des de la voluntat d’integració dels nous usos amb les formes urbanístiques de la Catalunya rural.
Fent un símil amb el curtmetratge El regador regat (L’arroseur arrosé, Lumière, París, 1895), el primer film de ficció de la història del cinema, no voldria que el regador acabés ben regat i tots acabéssim ben mullats i amb un paisatge maltractat i degradat pel fet de donar carta blanca a les temptacions de transformar un entorn de producció agrícola de llarga tradició en un parc temàtic desarrelat.
https://youtu.be/Frl0K09o-KA
És de suposar que seran experts en paisatgisme i reputades firmes de l’urbanisme i l’arquitectura actuals els que seran convidats a seguir de prop i assessorar durant el procés de redacció de la nova norma. Només així aconseguirem que el PDUE sigui una bona eina per millorar la promoció de la cultura del vi sense menystenir, però, la preservació de l’autenticitat d’uns paisatges del vi que ens defineixen com a país amb fortes arrels vitivinícoles.
Sigui com sigui, a partir d’ara haurem d’estar ben atents a l’evolució d’un projecte engrescador, que serà clau per al correcte desenvolupament del fenomen del turisme del vi a casa nostra i que haurà d’atendre a realitats de paisatge de vinya molt diverses.
[XAVIER FORNOS]
