Fa dies que un “veig” va inundar un article en el qual un viticultor posava de manifest algunes de les situacions que s’estan donant al món del vi i de les quals en certa manera tots participem. Sigui com a actors o simples espectadors, la realitat sempre supera la ficció, i la llista d’incongruències d’aquesta faràndula comença ser massa llarga. Massa pesada.
A l’estiu, dues frases claus en un article del Leandre Romeu Serra en el qual en preguntàvem sobre “La comunicació de (la) proximitat” en el món del vi i que avui recupero:
1.- “Intentaria desfer-me de qualsevol vessant hedonista i anar sempre al nucli de tot plegat: la terra i les persones que la treballen. S’hauria de dir sempre la veritat i inventar-nos històries per vendre vi haurien d’estar prohibides. Contínuament ens queixem de com ens menteix la publicitat a la televisió (anuncis de detergents, de cotxes, etc.) però també hauríem de ser crítics i veure que al món vinícola tampoc tot s’hi val. Per comunicar bé s’ha de dir la veritat sense posar-hi flors.”
2.- “L’única manera per treballar millor el vi català és treballar millor la terra que els hi dóna la vida. El concepte de com arribar més lluny ha de venir des de dins i ha de ser un canvi de veritat, de pensament, d’accions, etc. La gent ha de conèixer com treballar, les conseqüències dels seus actes, etc. Justament aquests dies un viticultor em preguntava: algú es pararà a pensar la quantitat de coure que tindran els vins que vegin la llum aquesta anyada 2020 (l’anyada del míldiu)? Estratègies conjuntes que parteixin de bases comunes: el respecte i el treball. Quan parlem d’estratègia comunicativa estem partint d’una capa molt més elevada quan en realitat hauríem de començar a construir des de la base.”
Així que amb la boca petita, perquè sense ser conscients (o si) hem participat en algun moment de l’espectacle, afirmo:
-Veig anuncis de cellers dient que són ecològics i sento com la terra vol ser escoltada demanant a crits coberta vegetal (i deixar de llaurar).
-Veig com les plagues ataquen a la vinya i penso: per la natura la primera plaga és la vinya (i l’hem posat nosaltres).
-Veig massa vins de paisatge i albiro ecosistemes trencats per mars de vinya.
-Veig campanyes per recuperar espècies al camp quan sento que som nosaltres qui les hem fet fora.
-Veig filmacions de vinyes d’altura quan en realitat toco terres cansades que les maltractin. Si no hi ha humus no hi ha vida. -Veig aplicar 10 tones de fems frescos i oloro des d’aquí aquesta barbaritat (i si fos poc, després ho llaurem).
-Veig fotos de cavalls i observo com la terra s’amaga davant una foto amb tantes pretensions.
-Veig etiquetes de vins naturals i des d’aquí sento l’olor al desè tractament de coure.
-Veig anuncis amb llumetes de Cap d’Any i sento com la terra demana tenir més llum.
-Veig molta publicitat sobre paquets enoturístics i observo que darrera falta la veu dels agricultors/viticultors.
-Veig ampolles numerades i sento l’estrès dels ceps per haver de produir 7.000 kg per hectàrea. (mínim)
-Veig la vinya rígida i bloquejada i sento que en realitat ella vol créixer i enfilar-se.
-Veig l’intent de vendre una imatge d’humilitat mentre escolto a la cantonada la conversa dels costos de les campanyes publicitàries. M’esgarrifo de l’escena.
-Veig concursos (molts concursos, masses) i no sento que ens facin créixer en cap sentit les medalles.
-Veig àmfores, damajoanes i ciment però no tasto cap vi més lliure per haver estar en recipients cars.
-Veig molts nassos calents dins de copes però sento cors freds que no observen la terra.
-Veig la imatge d’un món que es va desfent a trossos i sento que no som prou valents per posar-hi remei.
-Veig molts diners i sento poc valor.
I tot i que la llista podria ser més llarga, aquí un petit resum. Suficient per pensar: tant de bo podem ser tots en algun moment de les nostres vides 100% coherents amb el que veiem i sentim.
