El paisatge no és un tros de natura simplement emmarcada sinó una construcció cultural abstracta que es defineix a partir de diferents cultures i diferents èpoques.
Rosa Olivares
I de cop tot torna, tornen, tornem. Però ara en tenim més ganes, de fet no hem marxat mai.
Al meu voltant m’adono del canvi que estem vivint al camp, les vinyes, el vi; tot és un créixer i evolucionar. Vinyes que des de sempre han estat familiars, de cop decideixen començar de zero, és curiós començar de zero si no les has deixat mai. Però ara ho fas tu i per a tu. Ja no vendràs aquell raïm a la cooperativa agrícola del poble, ara t’atreviràs, t’ompliràs de valor i d’energia i decidiràs elaborar.
Però no decideixes elaborar de qualsevol manera, decideixes girar el cap i aprendre’n, tornar als orígens i millorar el present. Aprendre de la lluna i del sòl, escoltar-los, mirar el cel, entendre’l. Estimar de nou el bagatge familiar i fer-ho amb més ganes que mai. Dibuixar un paisatge que de nou ens explica, treballar amb les mans i sentir-ne les conseqüències.
Dormir plana.
Es tracta de tot un fenomen de retorn, no són casos aïllats, allà, en aquell llogarret on hi plou bé i la terra és fèrtil. La gent jove torna, i agafa les regnes i tira pel dret, i li costa Déu i ajuda, és cert, però en el tornar no només hi ha la satisfacció de fer-ho, sinó que els qui tornen ho volen fer bé. El repte és sortir-se’n, fer-ho des d’una visió actual amb les tècniques apreses i volent el millor.
Com bolets escampats arreu del nostre territori, sorgeixen aquests cellers, petits i familiars, que es nodreixen del passat i abracen la innovació i l’experimentació. De nou situen el territori on es mereix, retornar-li el seu valor d’origen i n’hi treuen el millor partit.
Ser pagesa és un orgull. Lluny queda aquell Ai fillet! No t’hi dediquis mai, a això! Lluny queda aquella visió de la pagesia com a sacrifici.
La pagesia ja no fa tanta por, ens la mirem de fit a fit, i ens abelleix mantenir-hi un diàleg. Volem conèixer-la, escoltar-la, abraçar-la i entendre-la. No volem treballar soles, ho volem fer en equip, aprendre els uns dels altres, ajudar-nos, crèixer i nodrir-nos de les experiències de les qui com nosaltres, han fet el pas.
Crèixer en aquest retorn a la terra, voler fer-ho bé.
I no cal anar gaire lluny per trobar-ne exemples: a la Terra Alta, a la Conca de Barberà, a Tarragona o a l’Alt Empordà, aquest fenomen ens regala vins de qualitat que retornen al seu origen més orgànic i artesanal, i que van confegint aquest paisatge, entès com a construcció cultural que ens dibuixa el que ara som i el que volem.
