Les 19es Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat
Amb l’estiu arriben els concerts a l’aire lliure, els festivals i les jornades de música en espais oberts. Els humans som animals musicals. La música ens humanitza en el millor dels sentits. La paraula prové directament del llatí musica que el pren del grec mousiké, és a dir, ‘l’art de les muses’, deesses de l’antiga Grècia i Roma (originàriament, el mot incloïa totes les arts, i es referia a quelcom perfecte i bell). Diuen que la música va ser un regal dels déus i continua sent innegable la seva capacitat per emocionar-nos, per gaudir, fins i tot per arribar a desconnectar de la realitat més mundana, del jo més racional; quelcom que ve de molt antic, especialment quan s’hi suma la dansa.
Els estats extàtics i de trànsit estan vinculats amb xamanisme prehistòric —l’origen de les religions—, i és més que probable que llavors ja s’haguessin adonat que el toc repetit d’un tambor amb més de 200 polsos per minut, indueix canvis en la freqüència de les ones cerebrals. Els grecs, per exemple, no només consideraven a Apol·lo com a deïtat musical, sinó també a Dionís, el déu de la mania, de l’èxtasi, entès com un estat de plenitud màxima, com un ‘estar fora d’un mateix’. Per cert, els rituals grecs on es buscava arribar a aquest estat eren només per a dones, i les practicants, les bacants —inspirades en les mènades mitològiques— hi arribaven bàsicament per mitjà de la música i la dansa frenètica, no pas amb el vi.
Agustí Vericat, tècnic de patrimoni de l’Ajuntament d’Ulldecona, és una de les ànimes de les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat, que enguany arriben a la 19a edició. M’explica que durant aquest temps ha vist sovint com el públic i els músics arribaven a una comunicació d’una profunditat inusitada, pràcticament extàtica. Ell és un apassionat de la música i considera que aquesta ens afecta mentalment, psíquicament, tan de manera individual com col·lectiva. Ara bé, els concerts a l’ermita de la Pietat tenen, a més, quelcom especial. El lloc funciona com una mena de catalitzador. Penjada en el vessant est de la serra de Godall, la rodeja un paisatge deliciós, amb tot de camps i olivers a la plana, i amb la serra de Montsià davant, com a preciós fons escènic. A més, però, hi ha altres factors que fan que aquest indret sigui molt particular.
En aquest racó de la serra, el 1975, es va trobar un dels millors conjunts de pintures rupestres d’art llevantí que la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial el 1998. Els experts consideren que les més antigues daten del període de finals de les societats de caçadors-recol·lectors, és a dir, del pas del Paleolític al Neolític, ara fa entre vuit i sis mil anys. El nombrós ventall de pintures prehistòriques d’altres èpoques converteix aquest espai en allò que els especialistes consideren un “super site”, un indret de concentració, de reunió on s’aplegaven grups per a desenvolupar activitats i cultes. Segons els experts, molt probablement els abrics de l’Ermita van funcionar com a indret ritual durant milers d’anys.
La tradició d’aquest espai-santuari va continuar possiblement en època andalusina (tot i que no s’han trobat vestigis), i després a l’edat mitjana, amb la construcció de la primera ermita romànica, a la qual en seguirien dues fases constructives més. I, com tothom pot comprovar, la persistència d’aquest indret com a espai de socialització i de trobada ha romàs fins al present. No és estrany, doncs, que aquest gestor cultural consideri que l’indret té quelcom a veure en l’èxit de les Jornades Musicals que ell i altres entusiastes van iniciar el 2004. L’ermita de la Pietat és un paratge ideal per adonar-se com la història és l’espai —la plaça pública—, on es troben diferents generacions, les quals, juntes, teixeixen un sentit de comunitat.
La primera jornada va sorgir com a reacció al tedi i motivada per un entusiasme que es manté encara avui: la passió per la música. Si bé en un inici no s’havia previst la seva periodicitat, l’èxit del primer any va animar a continuar una cita musical que ja és una de les més veteranes de les Terres de l’Ebre. El 2012, després d’assajar diverses fórmules, es va crear l’Associació Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat. L’Ajuntament d’Ulldecona sempre ha donat suport a la celebració de les jornades, tot i els canvis polítics en el consistori durant aquests anys. Una decisió intel·ligent que cal celebrar, perquè malauradament no sempre passa i en matèria cultural, com en tantes altres coses, la persistència i perseverança resulten fonamentals per obtenir resultats. Probablement, només la gent que s’ha hagut d’arromangar per organitzat esdeveniment com aquest, sap de la complexitat de tot plegat, i de l’absurditat que suposa llençar per la borda el capital humà i el públic d’una proposta consolidada.
Les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat se celebren cada diumenge al vespre des de començaments de juny fins al primer cap de setmana d’agost. Segons els organitzadors, aproximadament un 50% del públic és molt fidel a la cita musical, i l’altra meitat que hi arriba ho fa en funció de la proposta. La diversitat de músiques i estils que es programen és precisament una de les característiques de les Jornades. L’única condició és la qualitat de les propostes. Per als organitzadors resulta essencial estar molt atents al sorgiment de nous grups interessants. Descobrir-los aviat permet contractar-los —tot i el reduït pressupost de les Jornades—, i oferir al públic mostres d’avantguarda musical en el petit i encantador balcó d’aquesta ermita del sud de Catalunya. Un veritable luxe.
És evident que el model de les JMEP es troba força allunyat del dels macrofestivals. En comptes d’ofegar les petites programacions amb contractes d’exclusivitat amb els artistes, el d’Ulldecona aposta per les relacions que beneficien tothom, especialment els grups menys coneguts. Davant el gigantisme dels grans festivals i els seus efectes negatius sobre el medi i la sostenibilitat, les JMEP tenen molt clar que no busquen créixer en quantitat. L’aforament màxim sota els xiprers de l’ermita està per sota de les cinc-centes persones, la qual cosa determina un espai quasi familiar que afavoreix els contactes. Les dimensions també afavoreixen la gestió ambiental de les jornades. Gots que es reutilitzen any rere any, entrepans embolicats amb paper o la utilització de les infraestructures i serveis ja existents, són mesures que busquen tota la sostenibilitat possible. L’absència de transport públic, però, és la gran assignatura pendent del festival i una de les debilitats d’aquest territori.
Els assistents comencen a arribar una hora abans del concert, cap a les 7 del vespre, quan el sol comença a fer-se més amable. L’ambient és molt agradable i pràcticament familiar, amb persones d’edats molt diferents. De fet, comença a passar que les noves generacions que s’incorporen a les Jornades ja hi havien participat de la mà dels seus pares. La música comença a sonar ben aviat de les mans dels DJ, que punxen abans i després dels músics. Vericat explica que aquests discjòqueis han sorgit del públic assistent, precisament perquè les jornades atreuen els amants de la música de la contrada i les relacions sorgeixen amb facilitat. Probablement, aquest és un dels seus grans valors: la generació d’una xarxa de persones interessades per la cultura i la música. Les col·laboracions entre associacions musicals, grups i particulars dels territoris del Sénia, probablement deu molt a les Jornades. Com diu aquella dita africana, si vols anar de pressa, camina sol, però si vols arribar lluny, fes-ho acompanyat. Són ja quasi vint anys generant complicitats.
Entre altres coses, la música de les JMEP ha esborrat les fronteres administratives provincials i ha creat un espai de trobada que reordena centralitats. Les Terres de l’Ebre estan deixant de sentir-se perifèria. Les lamentacions han deixat pas a l’acció i és a través de la cultura que es generen valors, s’enforteixen identitats afeblides i s’aconsegueixen territoris on val la pena viure. Una bona prova d’això és la recent constitució de Festivals Terres de l’Ebre, la marca que aglutina l’oferta cultural de Terres de l’Ebre, impulsada per Col·lectiu Cultura. La seva ordenada i atractiva web mostra bé com batega aquest territori, amb propostes, consolidades, emergents, diverses, arriscades i emocionants. Centrant-nos només en música i dansa, és en aquestes comarques on se celebren festivals com Deltebre Dansa (Deltebre), Músiques en Terres de Cruilles (La Sénia), Toca’m (Tortosa), Les Nits de Tyrika (Alcanar), Proto-Fest (Tortosa), DeltaChamber Music Festival (Amposta), Eufònic (Terres de l’Ebre), Festival Pingüí (Flix), o Abella Rock Fest (El Perelló).
Aquesta 19a edició de les Jornades Musicals a l’Ermita de la Pietat s’anunciava així: «Una edició farcida de llibertat musical, diversitat, qualitat, felicitat i ganes de compartir moments únics sobre l’eix giratori de la galàxia espiral que són les JMEP amb irrepetibles experiències musicals en directe». La cultura no sols genera sentit crític i capacitat de triar. Una altra de les seves funcions essencials apareix explicitada al text: generar ‘felicitat’. Val la pena recordar precisament ara, en aquesta època tempestuosa, que la cultura ens ajuda a ser més feliços.
