Muntanyes de Prades, muntanyes de benestar

Fa poc més d’un any, el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet i el Museu de la Vida Rural em van concedir la III Beca d’Investigació Josep Reig per tal de desenvolupar un estudi sobre l’impacte dels serveis ecosistèmics de les Muntanyes de Prades sobre el benestar de les seves comunitats humanes. Després de mesos de treball i amb l’estudi finalitzat, m’agradaria compartir amb vosaltres les conclusions obtingudes.

El treball s’ha fonamentat en el fet que la concepció i visió del medi natural és quelcom que va més enllà dels elements materials, perceptibles i tangibles. Cal comprendre les dinàmiques que es donen en aquest sistema complex. Hom no pot descriure l’entorn natural basant-se només en allò superficial com pot ser un inventari de biodiversitat, una descripció paisatgística, una base topogràfica, etc. Hem d’anar més enllà i indagar sobre tot allò que els ecosistemes ofereixen de manera intrínseca i que, en ocasions, repercuteixen directament sobre el nostre benestar, els serveis ecosistèmics.

Hi ha diferents tipus de serveis que proporcionen els ecosistemes:

  • D’abastament: productes que s’obtenen dels ecosistemes, com el menjar, l’aigua, la fusta,…
  • De regulació: beneficis que s’obtenen de la regulació dels processos dels ecosistemes, com la regulació del clima, de les inundacions, de les malalties, dels residus, de regulació de l’erosió, de la qualitat de l’aigua…
  • Culturals: beneficis intangibles que s’obtenen dels ecosistemes, com els serveis recreatius, d’estètica, de turisme, educatius, espirituals…

Cal tenir en compte també les pròpies funcions dels ecosistemes, és a dir, aquells serveis funcionals necessaris per a la prestació dels altres serveis i el sosteniment de l’ecosistema, com ara la formació dels sòls, la fotosíntesis i el cicle dels nutrients. Les funcions dels ecosistemes tenen una relació directa amb la resta de serveis (d’abastament, culturals i de regulació), sense aquestes funcions la resta de serveis no serien possibles.

Per l’estudi, s’han escollit deu àrees sobre les quals s’ha fet una breu diagnosi de l’estat actual i un anàlisi del serveis ecosistèmics presents i els factors que els posen en risc. Les àrees analitzades han estat el Barranc del Tillar, l’entorn del Monestir de Poblet, el Pla de la Guàrdia, la Serra de la Llena, els Motllats, l’entorn de Siurana, la Mussara, l’entorn de Farena i el riu Brugent, el Tossal de la Baltasana i la Vall del Glorieta.

La diagnosi mostrà una gran riquesa d’ecosistemes. L’anàlisi des de la perspectiva dels serveis ecosistèmics ha permès fer-ne una lectura en clau de benestar de les comunitats humanes. En general s’observa com els serveis ecosistèmics de les Muntanyes de Prades pateixen impactes moderats. Malgrat tot, els serveis ecosistèmics que presenten un estat de conservació pitjor o bé tenen greus amenaces son, sobretot, de tipus cultural. En concret el gaudi estètic del paisatge i el gaudi estètic en menor grau. El motiu el podríem trobar en l’increment de la freqüentació en determinats espais d’alt valor natural. Aquest fet pot incidir en la forma com el paisatge i el gaudi estètic intervé en el benestar de les persones, sobretot d’aquelles que viuen en àmbits propers o es senten com a propi l’espai.

Cal destacar també el grau de vulnerabilitat de serveis com el proveïment d’aigua dolça, el qual, tot i tenir una mitjana de conservació moderada, es troba en situació greu en determinats àmbits. La repercussió sobre el benestar de les persones resulta prou clara, ja que l’afectació sobre el proveïment d’aigua dolça tindria repercussió en cadena en l’alimentació, la salut, etc.

Serveis com la fertilitat del sòl, la provisió d’energies renovables i l’educació ambiental son els que presenten menys amenaces i riscos de ser alterats, respecte la situació actual, a les Muntanyes de Prades.

Entrant a analitzar àrees concretes, aquells espais que tenen una acumulació d’impactes major sobre els seus serveis ecosistèmics son espais com el Niu de l’Àliga i Siurana, accentuat pel motiu abans exposat. Així mateix, espais com els Motllats i la Serra de la Llena també presenten índexs moderats elevats d’impactes, deguts en aquest cas a efectes derivats del canvi climàtic, risc d’incendi forestal, sequera, etc. Així doncs, es tractaria d’àmbits en els quals l’impacte sobre el benestar de les comunitats humanes pot ser clarament major.

Per altra banda, espais com el Monestir de Poblet, el Pla de la Guàrdia o el Tossal de la Baltasana, son els que presenten índexs més baixos d’impactes sobre els seus serveis ecosistèmics.

La dispersió en la gestió dels diferents hàbitats i ecosistemes, i en conseqüència, la dispersió en la gestió dels serveis ecosistèmics de les Muntanyes de Prades, ens porta també a concloure que seria necessària la figura d’un Parc Natural. Aquesta figura permetria unificar la gestió, aportar una visió integral a l’espai natural i contribuir positivament a la conservació i millora del conjunt de serveis ecosistèmics de les Muntanyes de Prades.

Aquesta és una fotografia actual i amb previsió d’impactes a curt i mig termini, per tant, aquestes valoracions poden veure’s sotmeses a canvis inesperats. Aquests canvis sobtats poden venir sobretot deguts a activitats econòmiques o infraestructures no previstes i d’alt impacte (per exemple pedreres, zones industrials, noves vies de comunicació, etc.), així com variacions en el grau d’urbanització de l’entorn. Per tant, posem-nos a treballar plegats per a conservar aquests serveis ecosistèmics, ens hi juguem el nostre benestar.