Enoturisme Penedès viu un moment de maduresa i celebra que els pobles posin en valor espais naturals o creïn ofertes turístiques vinculades a la cultura del vi.
“El gran repte ara és donar notorietat a la marca Penedès perquè esdevingui una zona d’interès turístic amb l’enoturisme com a primer reclam”. Ho explica amb convenciment Núria Sala, directora d’Enoturisme Penedès, durant l’entrevista que mantenim per conèixer els plans de futur de l’entitat que està treballant en un nou pla de màrqueting per definir millor encara la marca de la destinació, buscant la seva identitat entre totes les icones singulars que abraça el territori. “Els destins s’especialitzen, s’escull el relat i el relat ha de ser compartit per part de tots els actors de la cadena de valor”, afirmen els responsables de l’Organització Mundial del Turisme (OMT). I en aquesta aventura estan immersos al Penedès per donar valor als climats, a les dinasties i als nous projectes del vi i al patrimoni intangible, els tres vèrtexs a partir dels quals s’estructura l’oferta enoturística segons estableix el prototip de turisme enològic de l’OMT- UNWTO. El mateix document creu que la clau de volta està en:
- La integració d’elements sota una història atractiva per conformar una oferta diferenciada.
- La gastronomia com a gran atractiu per treballar de manera especial el disseny de l’oferta.
- Transmetre l’estil de vida local sobretot als visitants internacionals.
- Construir un producte/ pla/ experiència al voltant de la família i dels “no consumidors de vi” i valorar la introducció d’elements nous com l’activitat esportiva i de benestar.
El document, presentat a la primera conferència sobre turisme enològic de l’OMT celebrada a Geòrgia i centrat en la realitat enoturística de l’Estat espanyol, porta per nom The Joyful Journey i suggereix que els viatgers han de viure experiències enoturístiques en tres àmbits diferents i interconnectats:
- Més temps. Cobrir experiències relacionades amb l’entorn natural, la història i el patrimoni cultural.
- Més feliç. Centrar el viatge també en la gastronomia, l’estil de vida local i la cultura popular, un estil epicuri.
- Més jove. Incloure activitats que generin vitalitat, relacionades amb l’esport, el ioga, el benestar i la cura personal.
Segons el prototip de turisme enològic de l’OMT, no cal que tots els productes del celler incorporin els tres eixos però sí que han d’estar integrats. L’objectiu de The Joyful Journey és fer créixer el percentatge de turistes que visiten l’Estat espanyol amb l’enoturisme com a principal motivació. Ara només un 2% dels més de 65 milions de turistes internacionals, ho estimen així.
“En els propers mesos treballarem molt des de l’entitat per generar oferta turística al Penedès i desenvolupar nous projectes. 2018 i 2019 seran anys d’execució d’infraestructura turística i d’anivellar també l’oferta de les empreses públiques i privades”, diu Núria Sala. Des d’Enoturisme Penedès s’han culminat dos projectes importants que permeten al visitant endinsar-se en el paisatge i el patrimoni vitícola, a peu o amb bicicleta: Penedès 360 i Miravinya. Són dues formes diferents de reconciliar-se amb els espais naturals penedesencs i donar-los valor. Se seguirà treballant en la seva promoció i sensibilització perquè els residents siguin els principals ambaixadors i, en paral·lel, es desenvoluparan noves accions per rebre turistes internacionals. Per exemple, una xarxa d’autocaravanes a petició dels cellers, que s’implementarà després d’observar l’experiència positiva a França relacionada amb productes agroalimentaris.
La directora d’Enoturisme Penedès està convençuda que potenciarà l’enoturisme amb una nova modalitat d’allotjament: “Tindrem 12 àrees de pernoctació distribuïdes pel Penedès i amb un treball directe amb els municipis, que són els que han buscat els terrenys, la xarxa s’integrarà a l’oferta que ofereixen ara els cellers. S’instal·laran en espais públics i entre vinyes”. Núria Sala també explica que els dos propers anys, des de l’entitat treballaran per millorar l’acollida del turista a la destinació: “Volem potenciar l’accés a la informació, en els punts de transport públic i als establiments. Que el visitant sàpiga tot el que passa a la regió vitivinícola”.
Els projectes s’encavalquen “sense voler morir d’èxit”, matisa Sala. Enoturisme Penedès està col·laborant també en un programa de millora de la senyalització enoturística: “Ho fem amb la Diputació de Barcelona i el lideratge del Consell Comarcal. Cal renovar tots els cartells i donar continuïtat a la imatge d’Enoturisme de Catalunya”. I afegirà: “Totes les execucions tenen com a objectiu vestir bonic el Penedès. Els atractius i els paisatges hi són, cal donar-los a conèixer i que la infraestructura turística estigui a l’alçada. Ordenar, fer evident, mostrar… Que el Penedès sigui amable turísticament i que tingui cada cop més serveis perquè l’experiència del visitant sigui hospitalària”.
L’hospitalitat i l’especialització són claus en l’aposta enoturística, tant com les iniciatives municipals “perquè la destinació guanyi reputació i presenti una oferta enoturística més variada”, diu Núria Sala. En els últims temps, l’enoturisme al Penedès ha vist néixer iniciatives vàries i en cita tres de destacades:
- Pla del Penedès. Nou centre d’atenció al turista que ha generat també un producte especial: rutes circulars per a senderistes i cicloturistes. És una aposta clara per redescobrir el paisatge entre vinyes.
- Torrelavit. Nou centre d’interpretació de l’aigua amb mirada a la seva tradició paperera i la implementació del Camí del Riu amb altres municipis veïns. Es pot recórrer amb bici i a peu.
- Vilafranca del Penedès. La capital de l’Alt Penedès acaba de presentar el Camí del Vi, un circuit amb 7 estacions tematitzades per reflexionar sobre el pas del temps i aprofundir de manera saludable en el cicle de la vinya.
“En poc temps, els ajuntaments han generat atractiu turístic als pobles del Penedès. Es posen en valor espais naturals o creen noves ofertes turístiques. Aquest és un símptoma molt positiu perquè demostra que es creu en l’enoturisme i tothom hi posa el seu granet de sorra”, explica Núria Sala, conscient que el treball d’Enoturisme Penedès ha estat determinant per encomanar aquesta inquietud entre els municipis i atendre les necessitats del turista que cada vegada busca “més productes singulars, autèntics i propers”.
Els reptes de futur de l’enoturisme estan en la professionalització del servei, la seva comercialització i un coneixement més profund del turista. La fidelització depèn del grau de coneixement que es té de cada visitant. “De la mateixa manera que es busquen vins més singulars, especials i amb més identitat, les visites també es volen més especialitzades i creatives”. En aquest sentit, l’OMT conclou en el seu prototip de turisme enològic que “el producte enoturístic té poca rellevància als canals d’adquisició de l’oferta i els cellers no són un actiu per presentar informació sobre enoturisme al país”. Hi ha camí a recórrer tant en el fons com en la forma. “És necessari crear experiències i productes que atreguin nous turistes amb diferents motivacions i enriquir les vivències dels qui ho fan per les raons històriques tradicionals”, s’explica al mateix document. Per molt que s’hagi avançat, encara som a les beceroles de l’enoturisme.
Els agents implicats en el seu desenvolupament han actuat en molts casos, més que reflexionat i per això s’ha arribat o es pot arribar al col·lapse abans que a l’èxit. Cal tenir en compte que els inicis de les visites als cellers eren professionals i els primers que van obrir al públic ho van fer a Itàlia i als EUA als anys 70, fa gairebé 50 anys. Dels 80 i 90 és l’estructuració de l’oferta dels cellers amb les denominacions d’origen i les rutes del vi, i no serà fins el 2000 que els gestors turístics inicien la seva funció de lideratge o mecenatge per instaurar el turisme del vi. Avui, l’enoturisme es mou en dos vectors: de la ruralitat a la urbanitat i de la naturalesa a la cultura. L’equilibri en la implementació d’ambdós assegura una oferta enoturística segura, que contribueix al creixement econòmic, al desenvolupament incloent i la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental, com estableixen les bases de l’OMT. Però per sort i també hi ha la llibertat de moure’s per cada vector amb llibertat i anar als extrems per sorprendre, motivar i atreure.
__________________________________
Fotografies de: enoturismePENEDÈS, Ignasi Blanca i Blai Carda.
