Un bon dia te’n adones que ja són tretze les veremes que has viscut a primera línia. 8 al celler familiar i 5 al nou projecte personal, MESQUIDA MORA. Et mires al mirall i veus algun petit senyal inequívoc del pas del temps. Rialles, llàgrimes, tensions i satisfaccions que es van dibuixant a la cara d’una servidora… que van configurant un mosaic vital i alhora un projecte de vida.
Mir l’etiqueta del TRISPOL, la toc amb el capciró del dit índex. Puc notar les diferents tintes, els seus regruixos… i mentre la toc tanc els ulls… sent les aromes de les veremes, els cants dels ocells quan em passeig per les vinyes, el renou de les màquines del celler, les corredisses de la nostra filla que em demana què faig o deix de fer… però em veig de petita corrent per aquelles immenses habitacions de Can Verdera, de la casa dels meus padrins materns. Corrent descalça els estius aprofitant la fresca de les cases grans… i tapada fins a les orelles quan hi quedava a dormir els hiverns. La botella d’aigua calenta i mantes i mantes que no llevaven el fred d’aquell llit petit. Un llit annex a l’habitació dels padrins, les potes del qual reposaven damunt les rajoles que avui il·lustren l’etiqueta del TRISPOL. Una estora de rajoles que em feia sentir damunt una estora voladora capaç d’arribar lluny, ben lluny.
Obro el ulls de bell nou i veig l’etiqueta del TRISPOL, i veig les rajoles de Can Verdera que acusen el pas del temps. Rajoles que comencen a descloscar-se, la humitat de Mallorca fa mal i decidesc que és hora d’enfilar l’agulla. De recuperar aquesta rajola i a poc a poc somiar en recuperar aquell paradís perdut de Can Verdera.
I agaf una copa per tastar una vegada més el TRISPOL del 2014. Un ritual que per moltes vegades que repeteixi mai serà igual. Cabernet de vinyes que tenen la meva edat, o jo tenc la seva, si millor. Cabernet de Son Porquer vigilat per la torre del molí, que com un guardià immòbil que s’alçà allà el 1850. Sirà de Son Vinater, la terra que ha vist néixer la nostra filla Bàrbara i callet de cinquanta-tres anys sembrat damunt les terres de call vermell felanitxeres. Callet de la resistència. Tres varietats: una mundial, una d’abast mediterrani, i el nostre callet que torna a brillar gràcies a la caparrudesa d’en Francesc Grimalt, amic, mentor i pare vitícola.
Rajoles i vi semblen un maridatge impossible. Un matrimoni difícil. Però no, casen a la perfecció. La fabricació de les rajoles hidràuliques és un procés lent i delicat, a poc a poc i bona lletra, com el vi. Un polsim de ciment, un rajolí de most. Un pigment d’aquí, un gra de raïm d’allà. I així a poc a poc, pas a pas, gota a gota, van naixent els nous vins que s’entrellacen entre si, verema a verema, fent un mosaic vital que acompanyarà taules i menjues arreu, perquè com diu en Biel Huguet, el nostre món és el món.
