La vida diària que tinc la sort de gaudir en un poble de menys de 100 habitants, lluny del brogit urbà i de les aglomeracions, ens ofereix un espai i un temps privilegiats per a mirar les coses i reflexionar sobre la realitat. Un mirador d’excepció des d’on projectar les inquietuds i preocupacions, sobre tot quan pensem en el futur del poble -dels pobles- en els quals vivim. Deixeu-me compartir algunes amb vosaltres.
Crec que podríem afirmar sense gaires dificultats en posar-nos d’acord que a la nostra societat el ritme dels canvis d’aquests darrers anys és molt alt. Canvis de tot tipus: econòmics, polítics, socials, tecnològics que afecten a les nostres vides i que ens obliguen a situar-nos necessàriament en nous escenaris que ni les generacions anteriors havien viscut ni les properes probablement viuran. Quan pensem en l’organització del territori, la vida als pobles, el món rural, l’agricultura, etc… ho hauríem de fer doncs vinculant-ho a aquest entorn en transformació contínua. El ritme d’aquests canvis ha afectat i continua afectant el present i el futur dels pobles petits a Catalunya i arreu.
Quan reflexionem sobre la vida “més enllà de Barcelona”, el reequilibri territorial i el futur d’aquests territoris no urbans crec que hauríem de partir del supòsit que la societat necessita un país equilibrat i divers. Que les activitats productives lligades a les ciutats han de conviure amb un territori amb moltes funcions. Tradicionalment la terra ha estat un espai on la producció d’aliments era l’activitat principal, però això ha canviat i el territori ha anat prenent un nou paper, noves funcions: espai de lleure, de vida no lligada a l’agricultura, d’industrialització difosa, de visita, d’entorns naturals protegits, etc. Hauríem de fer el possible per a que aquestes noves funcions s’integrin a la vessant agrària que ha tingut el món rural de manera equilibrada, sense aïllar-la ni fagocitar-la. El món rural necessita nous escenaris tot mantenint les funcions que sempre ha tingut. Plantejar, doncs, un futur possible per a aquestes zones necessita d’una reflexió seriosa i atrevida que inverteixi algunes tendències i ofereixi alternatives per a fer que esdevingui un verdader espai d’oportunitats.
Identificar alguns fets i proposar-ne alternatives és un exercici que pot ajudar en aquesta línia.
Parlem doncs de fets que condicionen i caracteritzen aquest espai rural:
– Les dades de població activa agrària a Catalunya la situen a mínims històrics (1,9%, dades Eurostat 2015), fins i tot per sota d’alguns països dits “avançats” (països zona Euro: 3,4%). Estem assistint a una disminució de la població dedicada a activitats agrícoles sense precedents. Aquesta baixa proporció es veu agreujada per la piràmide poblacional, que detecta l’envelliment important d’aquests efectius. Crec que aquest fet hauria d’encendre nombroses alarmes, doncs l’agricultura familiar i l’ocupació que crea tenen un paper central en totes les societats.
– L’agricultura catalana podem dir que es va especialitzant en àrees separades: l’agricultura productiva marcada per les zones on es pot desenvolupar el model agroindustrial, l’agricultura de produccions locals cada cop més ecològiques i una agricultura molt adaptada a l’entorn però mitjanament productiva, situada a zones “perifèriques”, de baixa rendibilitat econòmica i en seriós perill d’extinció. Aquesta agricultura sovint està en espais d’alt valor ecològic i paisatgístic (les muntanyes de Prades o moltes zones de la Conca de Barberà en podrien ser un exemple) i la seva transformació en una cadena de producció i elaboració de productes locals de valors afegits la podria fer sostenible.
– El desenvolupament de la tecnologia i les comunicacions han abocat a superar la clàssica divisió camp/ciutat. Avui en dia es parla de la “Catalunya-ciutat”·i és cert que el mode de vida dels habitants als pobles i les ciutats s’assembla ara més que fa cinquanta anys.
– La societat consumidora d’aliments (fonamentalment urbana) té cada cop més consciència i sensibilitat del que vol consumir. Es valora tant la qualitat (ecològica, gustativa) del producte com la manera de produir-lo (quin tipus d’economia). L’aparició de nombroses cooperatives de consumidors i de diferents moviments socials al voltant dels aliments en són un clar exemple.
– La societat urbana fa sovint difícil que els joves s’emancipin en condicions raonables en l’àmbit urbà (preus dels lloguers i altres despeses, salaris baixos). Això projecta moltes persones fora de les ciutats.
– El nivell de formació dels joves ha incrementat considerablement les darreres dècades. Això ha portat a que molts joves del món rural tenen un nivell formatiu més gran i sovint es plantegen tornar als pobles amb un bagatge personal molt més ample.
– La configuració dels territoris no urbans sovint ha estat feta sense una estratègia clara a mig termini i es solapen desordenadament en un mateix espai activitats productives agrícoles, industrials i de serveis, i espais residencials de 1era i 2a residència. Això crea sovint una sensació de que “no es cuida el país” i que es “maltracta el territori”.
Davant aquests fets i situacions, l’espai rural/no metropolità continua essent una “terra d’oportunitats” per als ciutadans que hi vulguin viure, desenvolupar el seu projecte personal i viure en societat. El territori necessita habitants i projectes engrescadors i innovadors. Creure que té sentit un territori equilibrat i on els pobles esdevinguin llocs de vida social i econòmica ens porta a aportar alternatives i propostes.
– L’espai rural ha d’esdevenir un lloc on hi coexisteixin diferents activitats, generacions i projectes de vida.
– L’agricultura ha de continuar existint com a productora d’aliments però també com activitat lligada a una herència social i cultural mil·lenària. Les societats desenvolupades han de mantenir una agricultura de base local, amb varietats tradicionals i explotacions familiars que garanteixen uns aliments sans, bons i que garanteixin una economia local i uns pobles amb habitants.
– Els projectes productius agrícoles de base familiar hauran d’integrar amb el temps producció, transformació i comercialització, amb una comunicació molt lligada a l’origen i la manera de fer dels productors.
– L’accés a la terra i als mitjans de producció és un aspecte crític de la incorporació de nous efectius a l’agricultura. Caldria ser creatiu per animar futurs agricultors i recolzar-ne les iniciatives. Fa un temps s’està consolidant un moviment per a acompanyar noves incorporacions i tornar a posar en producció terres agrícoles (www.terrafranca.cat), seguint el model francès de l’entitat “Terre de Liens” (www.terredeliens.org).
– L’espai rural haurà d’aprendre a acollir nous pobladors que hi vinguin a desenvolupar activitats –agrícoles o no-, però que s’integrin a la vida local i contribueixin a enriquir-la. En aquest sentit hi ha molt per fer i cal remarcar alguna iniciativa interessant, com el projecte “Abraza la Tierra” (www.abrazalatierra.com).
– La vida dels nuclis rurals dependrà de que s’hi apliquin polítiques d’habitatge coherents. S’hauria de garantir la vida habitual a les cases velles de poble i les masies i els terrenys edificables haurien de ser habituals als pobles (sempre guardant l’equilibri i evitant l’especulació). Els nous habitants troben sovint en aquests espais llocs especials per a “començar una vida”.
– Haurem de seguir treballant per recuperar la identitat lligada a la nostra herència agrària. Sovint hem volgut oblidar massa ràpid el nostre passat agrícola, identificant-lo com a “retardat” i representant el model urbà com a allò “modern”. El respecte a la tradició agrícola ens porta a valorar millor els aliments, els territoris i les seves gents, com passa a molts països.
– Per mantenir pobles vius, també haurem de repensar les oportunitats als joves formats per a que puguin tornar i aportar tot els seu capital humà a la seva construcció.
Vivim temps de canvis, com ja anunciava fa anys el cantautor. Haurem de ser atrevits i agosarats per liderar les iniciatives que permetin que continuïn corrent els infants pels carrers dels nostres pobles i dialogant les generacions a les portalades de les cases. Som-hi, doncs!
