La realitat de la DO Conca de Barberà ha canviat en pocs anys. Per què ha passat i quin futur ens espera?
En l’anterior article feia una síntesi de com el sector del vi base cava de la Conca de Barberà s’ha anat concentrant en grans grups productors. Aquest fet, però, ens mostra una visió parcial de tot el que està passant a la nostra comarca en referència al món del vi. Perquè estem segurs que la veritable revolució del sector del vi a la comarca passa pel fet de posar dins d’una ampolla la producció de vi. El naixement de nous cellers està donant una visió cromàtica de gustos excepcional al llarg de tota la DO Conca de Barberà, fet que ens sorprèn gratament i que està tenint diverses conseqüències que analitzarem en aquest article.
Tot això està passant per una confluència de diversos factors. El preu del raïm ha pujat molt poc durant els últims vint-i-cinc anys, fet que ha estat compensat per la reducció de costos del sector i sobretot per l’augment de producció per part dels pagesos, modernitzant i mecanitzant les explotacions. Però aquest fet també ens porta cap a una certa fatiga, ja que cada vegada es produeix més, amb explotacions més intensives, amb usos de més fertilitzants, més herbicides, més química per hectàrea. Aquesta manera de fer ha despertat en algunes persones, una nova sensibilitat que les coses també es poden fer d’una altra manera. I així han nascut pagesos i cellers amb producció ecològica i també de vins naturals molt més respectuosos amb l’entorn com el Celler Jordi Llorens, Carlania Celler i el Celler Escoda-Sanahuja.
També hi ha hagut, des del sector tradicional del vi -em refereixo a les cooperatives- la iniciativa de crear els seus propis vins. Però s’ha de dir que fins fa uns anys no hi havien posat massa interès tant en l’elaboració del producte com en la seva comercialització, tret d’alguna excepció. Ara bé ja fa uns anys que també les cooperatives veuen que una manera d’adinerar més el quilo de raïm dels seus productors també passa per posar el vi dins d’una ampolla i així augmentar-ne més el valor. Exemples d’això, en són la cooperativa de Sarral, pionera en aquest aspecte, i més recentment Castell d’Or, comercialitzadora de diverses marques de vins de cooperatives com la de Barberà, Solivella i l’Espluga.
També hi havia la creença que la Conca -com a comarca- no era productora de vins de qualitat, fet que també ha passat a altres comarques del voltant. ¿Qui no recorda els vins de bodega del Priorat i de la Terra Alta, en aquesta situació? Comarques que, com la nostra, van fer el salt a la qualitat i els ha funcionat molt bé. Aquesta creença a la Conca també s’ha trencat i això ha obert un nou camí. Aquest pas ha estat molt important: creure amb el propi territori i les seves possibilitats. Amb això hi tenen una gran part de culpa alguns cellers privats. Cellers que van ser pioners i que van obrir el camí als altres com el Celler Carles Andreu, Celler Mas Foraster, Celler Rendé Masdeu, Simó de Palau, Celler Rosa Mº Torres, Celler Sanstravé i el Celler Clos Montblanc. I que avui en dia segueixen sent cellers molt dinàmics, amb una gran gamma de referències i que evolucionen constantment.
Un altre motiu important ha estat la creació del Viver de Celleristes que ha donat facilitats a joves emprenedors per crear les seves empreses vitivinícoles. I aquests han estat l’última fornada de cellers nous, joves i amb idees fresques com, per exemple, Gatzara Vins, Molí dels Capellans, Succés Vinícola, Vidvertus, Vinyes de l’Albà i Clos de Peguera.
També ha estat important el naixement de cellers que han aportat disseny i originalitat a part de noves notes als vins DO Conca de Barberà com el Celler Vega Aixalà o el Celler Vins de Pedra que ha sorgit en espais originals que formen el mosaic de Cellers de la Conca de Barberà.
Tots aquests i d’altres que no hem anomenat són l’autèntica revolució dels vins DO Conca de Barberà. Encara ens queda molt de camí per recórrer, però els nostres vins ja es poden trobar en moltes cartes de restaurants. I si no hi són, demaneu-los. També ja s’exporten a molts països del món. Tenim un gran vaixell insígnia que és el raïm trepat que ens ofereix uns vins i caves trepats molt singulars, que obren i obriran moltes portes arreu. I també podem tenir un gran recorregut en el turisme etnològic, només depèn de nosaltres.
Aquesta revolució dins la comarca ha modificat el pensament i ha creat noves consciències al sector productiu. Molt més respectuós amb els processos de producció del raïm. Amb la inclusió i recuperació de valors ecològics, de valors sobre el paisatge, de valors que recuperen la tradició en les feines del camp, valors cap a les vinyes velles i cap a aquelles varietats gairebé extingides.
Una cosa està clara, ja no som allà on érem. Hem caminat molt. Si el sector cooperatiu s’ha concentrat el sector de producció de vins de qualitat s’ha multiplicat, s’ha diversificat i s’ha especialitzat, essent la DO Conca de Barberà un dels espais vitivinícoles amb més potencial i projecció de Catalunya i de l’Estat espanyol. Hem d’aprofitar els nous reptes per forjar noves les il·lusions.
