Mas del Botó, vins de bosc

Aquest país minúscul i més aviat poca cosa que és Catalunya, no deixa de sorprendre’m. Minúscul perquè, per exemple, el fet de poder-ne veure el Delta i els Pirineus des d’un cim com la roca Corbatera de Montsant, posa de relleu que, més que un país, es tracta d’una parcel·la. Per aquesta mateixa raó, hauríem de tenir especial cura amb qualsevol cosa que hi fem. No tenim país de recanvi.

Dic que em resulta sorprenent perquè té raconades capaces de transportar-te a altres mons i altres èpoques. Catalunya és, essencialment, un país de racons. La seva pell és tan arrugada que, si l’estiréssim, es convertiria en un territori immens. Això fa que, per exemple, a les muntanyes entre el Baix Camp i el Priorat, a tocar de ciutats com Reus i Tarragona, restin valls silencioses i ben poc conegudes. Heu estat mai a la capçalera de la vall del riu Cortiella?, el mateix que aigües avall travessa el poble de Porrera? Si bé, en tot moment, la geografia deixa clar que es tracta d’una vall prioratina, els límits administratius ho contradiuen i l’assignen al municipi d’Alforja i, per tant, al Baix Camp.

En altres temps, aquesta va ser una vall ben atrafegada. Per aquí passa l’antic camí ral de Porrera a Alforja, l’itinerari més directe per arribar a Reus des d’aquesta part del Priorat. Un camí de ferradura que, per exemple, va veure passar amunt i avall infinitat de cavalleries carregades amb l’aiguardent que alimentaria la primera revolució industrial de Reus. Els marges abandonats dins el bosc donen testimoni de la febre vitícola que va conrear les muntanyes fins a arribar als núvols; de quan anglesos i holandesos atracaven als ports de Salou i Cambrils disposats a comprar tot l’aiguardent que els poguéssim servir.

Vinyes i celler Mas del Botó. DO Tarragona Vall del Cortiella (Priorat). Alforja, Baix Camp, Tarragona

Avui dia, només cinc hectàrees de vinya en mig d’una finca de trenta recorden aquell passat atrafegat de pagesos, vi i alcohol. Són les vinyes del Mas del Botó, un mas del qual es té notícia des del segle XVII, i que fa tres dècades van recuperar els dos germans Llauradó. He quedat amb un d’ells, el Pep. Ens coneixem de fa alguns anys i la conversa flueix amb facilitat.

Aquest doctor amb bioquímica, compagina la feina de pagès amb la docència a la Universitat Rovira i Virgili. Fill d’Alforja, ara viu amb la família a Tarragona, però assegura que no se li fa pesat venir pràcticament cada dia fins aquesta raconada. Al contrari, assegura que quan no pot, enyora les llums del matí penetrant en el bosc i la tranquil·litat de l’indret. Remarca que la seva és una feina sovint solitària i que, quan passa algú, sigui veí o foraster, “sempre acabem fent-la petar”.

Un tret que caracteritza la viticultura dels petits cellers amb consciència ambiental, és l’afany per aconseguir que els vins transmetin el caràcter i la personalitat del terreny, que mostrin la terra i el particular cupatge anual de sol, pluja i vent dins de cada ampolla. Mas del Botó compta amb una interessant barreja de sols de llicorella i de sauló, l’arena que resulta de la descomposició dels granits (és ben curiós com aquell duríssim granit pirinenc, aquí, prop de la costa, es pugui desfer pràcticament amb les mans).

Josep Maria Llauradó, viticultor i propietari del celler Mas del Botó. DO Tarragona. Vall del Cortiella (Priorat). Alforja, Baix Camp, Tarragona

Tothom sap que els sols són determinants, tanmateix, no tothom és conscient que el bosc que rodeja les vinyes també ho és moltíssim i probablement encara ho serà més. El Pep m’explica, per exemple, que a ells no els cal fer tractament per la papallona, el cuc del raïm. Compten amb la fauna “auxiliar” que els proporciona el bosc, un exèrcit d’escarabats i marietes que els permeten minimitzar els tractaments a la vinya. “Ni insecticides ecològics ens calen”. Els fongs, en canvi, continuen sent un problema i les marcades alteracions de temperatura que el canvi climàtic està provocant, afavoreixen no només el seu creixement, sinó que ho facin abans d’hora.

De tota manera, a diferència de les grans extensions de monocultiu, les vinyes entre el bosc aprofiten els efectes reguladors que aquest provoca. “El bosc ho equilibra tot” em comenta. Aquesta és la mateixa idea que transmet Peter Wohlleben amb el seu famós llibre La vida secreta de los arboles, on explica que els boscos són capaços de crear microclimes locals equilibrats. Els arbres, junts, creen un ecosistema que esmorteix la calor i el fred extrems, a la vegada que emmagatzema aigua i és capaç de generar un ambient més humit.

Aquesta és la seva estratègia de supervivència. Junts poden viure protegits i fer-se vells. Per aconseguir-ho, la comunitat ha de mantenir-se com sigui. Cada arbre és important i cal procurar mantenir-lo tant temps com sigui possible. I aquí ve la part on la majoria de lectors ens quedem bocabadats. L’autor explica de manera encisadora les investigacions que demostren que els arbres es comuniquen entre ells i tenen cura uns dels altres. Per exemple, protegeixen fins i tot els exemplars malalts proporcionant-los nutrients a través de les arrels, fins que es recuperen.

Josep Maria Llauradó, viticultor i propietari del celler Mas del Botó. DO Tarragona. Vall del Cortiella (Priorat). Alforja, Baix Camp, Tarragona

Wohlleben destaca que la teoria de la competència i l’èxit del més fort, no funciona en el cas del bosc. Aquí és la cooperació l’element clau per a la supervivència. L’autor també destaca els estudis que demostren que, sense boscos, la pluja no arribaria a l’interior dels grans continents. Precisament, els més propers a la costa tenen una enorme importància per iniciar la cadena de transpiració, evaporació i precipitacions que s’estendrà terra endins.

El canvi climàtic, però, ho està alterant tot. Anem cap a un clima molt més àrid i a una velocitat a la qual els boscos no estan acostumats. Ara els necessitem més que mai (entre altres coses, són uns grans fixadors de CO2), però estan estressats i passant-ho malament. Els entesos expliquen que, com més complet i divers sigui el seu ecosistema, més capacitat tindran d’adaptar-se i evolucionar. Els boscos del futur seran necessàriament diferents, però, en tindrem? Els experts no es cansen d’advertir que, any a any augmenta el perill de patir mega incendis catastròfics. La solució més raonable asseguren passa per incentivar la recuperació del mosaic de conreus i boscos.

A banda elaborar vins prioratins amb el segell de la DO Tarragona, el celler Mas del Botó té una altra peculiaritat que a mi em sembla molt rellevant: són fruit d’aquest mosaic tan apreciat. Són vins de bosc.

_______

El celler Mas del Botó organitza activitats d’enoturisme tot l’any (quan les pandèmies ho permeten) i activitats d’apicultura a la primavera i l’estiu. http://masdelboto.cat

El celler forma part de l’associació Cellers Singular, petits cellers familiars de la DO Tarragona: http://www.cellerssingulars.cat

_________

Article que forma part de la sèrie ·Gent del Camp· impulsada per l’Àrea de turisme del Consell Comarcal del Baix Camp-Muntanyes de la Costa Daurada.

Aquest article va ser publicat de forma original aquí: https://www.muntanyescostadaurada.cat/ca/gent-del-camp-la-nostra-gent