Mas de la Rosa o com veremar una vinya icònica

Sap que té un regal entre mans però la responsabilitat i el neguit són enormes. Interpretar un coster de vinya vella de carinyena i garnatxa a Porrera és un repte, una oportunitat i un orgull. La finca Mas de la Rosa de Família Torres la veremen mans esforçades que saben destriar més enllà de varietats i maduracions, que comprenen la filosofia d’un cep savi. El resultat és un vi elegant i franc que marca un estil nou al Priorat. L’enòleg Jordi Foraster ha rebut valoracions infinites, però guarda en el record la de la primera anyada, el 2016, d’un entès vinyater al qual admira. Li va dir que no hauria pensat mai que d’una regió com el Priorat se n’obtingués un vi com Mas de la Rosa.    

“La vinya vella és més aliena a les temperatures extremes i a les humitats, perquè està molt adaptada al medi”

Un vi icònic neix sempre en un tros de terra inspirador. Mas de la Rosa, a Porrera, és un paratge únic que deuria ser, a ulls del primer viticultor, una aparició lluminosa i reveladora.  “Ha estat un any estrany a nivell climatològic”, explica l’enòleg de Família Torres al Priorat, Jordi Foraster. I afegeix: “Hi ha dos factors que han marcat l’anyada: la sequera, de les més rigoroses dels últims anys, i la calor extrema del mes de juny. El resultat ha estat una collita de menys quantitat”.

La vinya vella és sempre sàvia, s’autoregula i està adaptada a la finca on ha sobreviscut al llarg dels anys, malgrat les inclemències meteorològiques i en algunes ocasions l’oblit. L’enòleg matisarà: “La vinya vella és més aliena a les temperatures extremes i a les humitats, perquè està molt adaptada al medi”. Les carinyenes i garnatxes que acoloreixen el paisatge de tardor de Mas de la Rosa, es cullen a mà, amb precisió i a consciència, la segona quinzena d’octubre. “El rendiment amb litres encara no el sabem, però en quilograms hi ha un descens respecte de la mitjana dels últims 5 anys, potser d’un 20% menys”, explicarà obertament Foraster. La conseqüència positiva acostuma a estar a l’altre costat de la balança: “S’ha traduït amb un fruit de major qualitat, aromàtic i amb polifenols. Tot ens porta a pensar que 2019 serà un any excel·lent”.

“A l’hora de veremar, el més important, el que marca la diferència, és el gest humà de collir el raïm”

El raïm fa pocs dies que és al celler de Família Torres, al Lloar, però el seguiment exhaustiu de les últimes campanyes donen molta informació del que s’espera per la que ve. L’anàlisi minuciós de l’any climatològic, també:  “L’efecte de les calors del mes de juny en finques com Mas de la Rosa, orientada a cara nord i, per tant, amb poca influència del sol de tarda, que és el que més crema, ens ha reduït naturalment la quantitat de raïms per cep però no de forma substancial. Hem tingut un aclarit natural, no se’ns ha fet pansa el fruit, com tampoc es van cremar gotims ni fulles amb l’onada de calor”. Les condicions extremes que han arrasat vinyes en altres finques i pobles del Priorat, al Mas de la Rosa –encara que fa de mal dir–  han anat a favor, perquè han endarrerit el cicle de maduració.

“A l’hora de veremar, el més important, el que marca la diferència, és el gest humà de collir el raïm. A Mas de la Rosa només veremen pagesos formats a la casa; les persones més qualificades en viticultura, que distingeixen la varietat, la maduresa i la filosofia del cep i que fan el seu treball amb cura”. “És una finca de més de 80 anys amb carinyenes i garnatxes mesclades, s’ha de saber què és cull i com ho volem collir”, dirà Jordi Foraster insistint en la importància de l’acció. La precisió que hi ha a la vinya es trasllada després al celler on arriba prest la verema: “El que intentem, per sobre de tot, és que el procés tècnic no tingui influència en el vi, simplement fem que no hi hagi ni defectes ni desviacions. Ens limitem a acompanyar i a evitar que s’espatlli res. La vinya ens dona poc raïm i fem vinificacions de poc litres, amb una atenció especial a cada dipòsit i a la seva evolució”. Respecte al camp i al celler. I temps de criança i ampolla.

“L’únic que aprenem és com ajustar millor el moment de la collita i ens n’adonem que determinarà sempre el futur del vi”

Amb la perspectiva dels últims anys i atenent a un canvi generalitzat en l’estil de vins que s’elaboren al Priorat -abandonant la concentració i buscant la finor i delicadesa-, les dates de verema també han canviat substancialment: “Abans, collíem a finals d’octubre, sobre el 20, perquè buscàvem més extracció. La data no venia condicionada tant per l’anyada sinó pel tipus de vinificació”. Fins al 2015 el raïm de Mas de la Rosa formava part del cupatge del vi Perpetual, però donada la qualitat excel·lent i la particularitat de la finca, Família Torres va decidir embotellar-la a banda, creant el vi de més alta gamma de tots els que elaboren al Priorat, un cupatge essencial que respecta la tipicitat de la vinya. “Avui busquem que el raïm expressi més la fruita i no una maduració tan extrema. No obstant, aquest 2019 hem collit més tard del que ho havíem fet els anteriors, però l’objectiu era clar des de l’inici: frescor i franquesa”, explica Jordi Foraster.

L’enòleg de Família Torres al Priorat sap que té un tresor entre mans, però també reconeix que en el món del vi “el coneixement és infinit”. En aquest sentit, recorda que “no hi ha dos anys clavats”. Quan fa la vista enrere i revisa cada una de les anyades de Mas de la Rosa, dirà: “El que hem après des de 2016 és a ajustar millor el moment de la collita i ens n’adonem que aquesta decisió determinarà sempre el futur del vi. Quan el raïm de Mas de la Rosa es destinava a Perpetual, era més madur i fèiem més extracció. Als inicis, val a dir-ho, sempre es va més a cegues. El 2019 era temptador collir madur perquè el raïm s’aguantava a la planta sense problemes sanitaris ni fruits deshidratats… Però no ho vam fer així, perquè hem après la importància de collir quan toca per trobar el perfil subtil, aeri i elegant al vi”.

“Ens va dir que no pensava que la regió pogués donar un Priorat com el que estava tastant. I seguidament va afegir que estàvem evolucionant el Priorat enològic”

De tots els projectes que té entre mans a Família Torres Priorat, Jordi Foraster sap que la vinya del Mas de la Rosa és un regal. I dirà: “Tant a nivell personal com laboral, tothom necessita reptes. Aquest és el més gran. És un luxe, perquè et dona vins especials i amb reconeixement, però al mateix temps, és un sentiment de responsabilitat molt alt perquè hi ha un focus posat a nivell intern i extern, molt gran”. Conscient de l’anàlisi minuciosa, sap que el focus “no deixa marge d’error i l’exigència és altíssima, però ho compensem amb el fet de tenir un obsequi a les mans”. L’enòleg revela que mai no està ni tranquil ni satisfet perquè “hi ha tres noms importants darrere del vi: el de la finca, el de la Família Torres i el de la DOQ Priorat. Tots tres van junts en una etiqueta i quan tens això et sents afortunat, però al mateix temps saps que no pots fallar”. 

De Mas de la Rosa se n’embotellen unes 2.000 ampolles i un percentatge molt alt és per a l’exportació. El vi ha rebut valoracions excel·lents però entre tots els missatges que han arribat a l’enòleg des de la primera elaboració el 2016, n’hi ha un que recordarà per sempre. “És una persona a la qual hi tinc molta estima i admiració, perquè l’he seguit molts anys en el món del vi. Quan Mas de la Rosa encara no tenia ni marca ni preu ni havia sortit al mercat, el director general Miquel Torres el va voler compartir amb ell. Ens va dir que no pensava que la regió pogués donar un Priorat com el que estava tastant. I seguidament va afegir que estàvem evolucionant el Priorat enològic. Escoltar aquestes paraules d’un savi va ser molt bonic i va marcar un punt d’inflexió. Ens va demostrar que havíem fet el pas endavant que buscàvem. I ara sabem que s’està entenent allò que volíem als inicis”.  “Ens queden anys per aconseguir la simbiosi entre ésser humà i vinya”, dirà Miquel Torres, cinquena generació i director general, però sap que a casa seva ja han fet un pas endavant, reunint en l’elaboració una part de cor i una altra de coneixement. “Ens queden 20 anys més per perfilar les petites vinyes que hi ha amagades el Priorat i que el factor humà les entengui i n’obtingui el vi més representatiu”. El camí de la fruita, de la frescor, de l’elegància i de la longitud que comença amb el respecte per la terra.