“3 vins bons per menys de set euros que pots trobar al Bonpreu”. La Marta Clot creu que el vi és una beguda popular, per a totes les edats, gèneres i butxaques. I tot això ho defensa aferrissadament a internet, al perfil Vi i Companyia, des d’on fa difusió sobre el vi català juntament amb en Mike Cano. Parlem amb ella de tots els estereotips que arrossega aquest sector, de què diu de nosaltres el vi que bevem i de com podem fer que hi torni a haver un porró a cada casa de Catalunya.
D’on ve el teu interès pel món del vi?
A casa meva es bevia vi els diumenges, només. Es bevien vins molt senzills. Jo optava per la cervesa o per vins molt barats, quan quedava per sopar amb les amigues. No vinc d’una família que tingui cap vincle amb el món del vi. De fet, jo vaig entrar-hi perquè vaig estudiar pastisseria, però volia fer un canvi de vida laboral perquè estava una mica cansada dels horaris i tot el que suposa treballar en la restauració o en forns de pa, sobretot per la qualitat de vida. Aleshores vaig apuntar-me a un curset de tast de vins que es feia a Barcelona i em va agradar molt! Per això vaig decidir-me per apuntar-me a un curs de Sommelier, que durava dos anys. A partir d’aquí, vaig estar treballant en una botiga especialitzada de vins, al Wine Palace de Sant Cugat.
Què tenia, el vi, que va fer-te plantejar canviar de professió?
Vaig quedar fascinada pel tot el que implicava! Vaig descobrir que hi havia moltíssimes varietats de raïm, que es podia fer el vi de moltes maneres. Em meravella que tot vingui del raïm, però que en funció de quina varietat sigui, de com es planti, o de qui la faci pugui sortir un producte tan diferent d’un altre. Amb el curset d’introducció vaig tastar coses molt bones, que no havia tastat mai. Això passa molt! Diem que a la gent no li agrada el vi, però potser és que no n’hem tastat de bons. Però el que més m’interessa és tot el que envolta una ampolla de vi.
A Catalunya, tot i ser terra de vinyes, la beguda popular és la cervesa. Com és això?
No hi ha un sol motiu. Aquí fem vi des de l’època dels romans, és una cosa ancestral i que sempre ha sigut popular! Però no fa tants anys, el vi el va començar a consumir i comunicar una classe social determinada, amb un estatus social més alt, i això va contribuir a una aura d’elitisme i esnobisme. És fort! Abans, a cada casa hi havia un porró i es consumia vi diàriament. Però el vi va començar a allunyar-se d’aquesta popularitat i va “pujar” de classe social. I clar, en aquest moment va atacar la cervesa, que era barata. I tots aquests anys de veure senyors grans i avorrits parlant de vi, bevent vi, gent “pija” bevent escumós i xampany, han marcat molt. La gent pensa: “jo passo!”. La cervesa no fot rotllos i, per tant, et demanes una birra i ja està. És més fàcil. Per això no consumim tant vi com tocaria, tenint en compte que som un país productor.
El llenguatge i la retòrica específica que envolta el món del vi és una forma d’hermetisme professional?
Si vols formar-te en aquest món, necessitaràs aquest vocabulari, per entendre millor què tens al davant, analitzar un vi profundament. Per comunicar-lo bé cal conèixer els conceptes! Una de les claus és saber a qui t’estàs dirigint i adaptar el teu missatge. Sí que és veritat que, en els últims anys, tot el que ha envoltat el vi han sigut paraules estranyes que ningú s’havia molestat a explicar. No pots parlar de la “tenicitat” del vi sense haver explicat aquest concepte abans, home! Molts professionals han donat per suposat que la gent ja coneix aquests termes i s’ha perdut la capacitat de saber a qui t’estàs dirigint.
Per tu, què és l’essencial per parlar de vins de manera propera?
Cal buscar un equilibri per simplificar-ho, i facilitar l’entesa. A vegades vols ressaltar una cosa que per l’elaborador és essencial, perquè és un tret diferencial del seu vi. Jo crec que val la pena comunicar-ho i fer servir les paraules que calguin, però no hem de donar mai per suposat que l’audiència ja les coneix. Tot es pot explicar. Quan treballava a la botiga, jo estava en contacte amb el consumidor final i em vaig adonar de quins conceptes s’entenen més i quins no.
Amb quines dificultats topaves, a la botiga?
Un dels reptes del sector és treure la responsabilitat del consumidor a l’hora d’escollir el vi. Ens hem de fer càrrec del consumidor: a vegades la gent no sap què vol o no té paraules per expressar-ho! Potser has tastat vins que t’han agradat, però no saps què tenen en comú i, per tant, continues sense saber què demanar. No podem culpar al consumidor! Jo tampoc sé què vull, a vegades, no? Si vaig a comprar un mòbil, necessito que m’assessorin! No sé què és un “software”, ni quants píxels ha de tenir la càmera. I no és responsabilitat meva, m’han d’assessorar.
El vi ha de ser car per força, si vols que sigui bo i ètic?
Un vi de tres euros no serà tan bo com un vi de set. Depèn del vi que tu necessitis en cada moment. Des del sector es busca que la gent estigui disposada a gastar-se més diners, i jo crec que és important, però també em poso en la pell del consumidor. Com que a casa meva no érem gens de vins, no era una prioritat gastar-hi diners. Hi ha d’haver opcions per a tothom. I hi ha vins barats que són ètics i bons: una opció és comprar-los a granel, que abarateix el preu final. O el format Bag in Box, que són unes capsetes que porten una bossa al buit a l’interior. Amb aquestes opcions, estàs comprant a un celler directament i això sempre serà més ètic que comprar el vi més barat del súper. Sempre serà millor comprar a una botiga especialitzada o a una bodega de barri.
Però hi ha bons vins, al supermercat?
Depèn del supermercat! Per exemple, al Mercadona, al Carrefour o al LIDL, malament. El súper que té millors vins és l’Esclat, perquè han fet una aposta molt clara pels vins. Jo a Tiktok faig vídeos dels millors vins de cada supermercat perquè em sembla una informació útil a tenir, sabent que molt consumidor hi compra directament. Però he rebut crítiques des del sector de la botiga especialitzada, que són competència directa. Jo hi crec molt, en aquest tipus de botigues: hi he treballat, sé que el tracte és incomparable i que t’assessoren bé. Però també crec que als supermercats hi ha bons vins: només has de saber què buscar.
Com a consumidor, com pots saber si el vi que prens és ètic?
Algú t’ho ha de dir, per exemple algun professional. És complicat perquè, mirant només l’etiqueta, costa saber quin és el més sostenible d’entre tots els vins d’una estanteria. És veritat que, si tu ets català, serà més sostenible comprar un vi de la teva zona, que no pas un vi d’Austràlia. I et pots fixar, per exemple, en el segell ecològic. Però hi ha segells petits que ho fan tot ecològic i no ho certifiquen. Per tant, al final depèn de la teva curiositat de buscar i que estiguis ben assessorat.
Tu fas servir les xarxes socials com a eina per parlar de vins, però, hi ha gaire presència del vi a internet?
Internet és un lloc on el sector del vi pot créixer i es pot donar a conèixer a nous públics. Una pota coixa que té aquest sector és que va endarrerit i les coses hi funcionen molt lentament. Se’n podria treure més rendiment que no pas el que n’estem traient actualment. Jo sempre ho dic als cellers amb què treballem: internet és una oportunitat per donar-se a conèixer. Però crec que, avui en dia, el vi té més presència en sèries de Netflix o en videoclips d’estrelles com Rosalía o Bad Bunny, que no pas als canals d’internet dels mateixos cellers. I no sempre té a veure amb els recursos dels cellers, perquè les grans marques de vins tampoc hi inverteixen gaire temps, a pensar com es presenten a internet.
Aleshores, de què es tracta?
És una barreja entre els recursos que tu tens i la persona que hi ha darrere del celler. L’altre dia vaig anar a una xerrada on analitzaven com està el vi a les xarxes socials, i deien que les marques consideren que TikTok no era una bona eina per promocionar el vi! I mare meva, com pot ser que ens pensem que un TikTok no és prou per comunicar el vi? La gent del sector no és conscient de tot el potencial d’internet.
De fet, aquestes grans marques que tenen els recursos per fer publicitat, sovint reforcen els estereotips del vi que abans comentàvem, no?
Sí, és fort! A vegades parlo amb gent del sector i m’adono que a ells ja els interessa. No volen canviar aquesta imatge elitista del vi. Al final cadascú pot decidir com comunicar, evidentment. Però m’he trobat amb persones que es dediquen al vi que diuen que la gent jove no n’ha de veure. Però, com que no? Són els futurs consumidors, si la gent jove no beu vi, qui en beurà? La imatge d’algú molt d’ordre i de nivell adquisitiu alt ja els interessa. Però sí que és veritat que dins del sector hi ha gent més alternativa (sobretot els que es dediquen als vins naturals i altres vins més moderns) que vol trencar amb aquesta idea i s’hi esforcen moltíssim.
I tenen èxit, entre els consumidors més joves?
És curiós que, però els vins més consumits per la gent jove o la gent que no domina gaire del tema no són vins alternatius, sinó vins tradicionals com Vinya Sol, Vinya Esmeralda, el Gran Coronas, Riojas clàssics…Això em crida l’atenció! Busquem ser diferents, ens vestim d’una manera diferent, però després, el vi que obrim és completament oposat el que volem mostrar.
El vi és una manera de mostrar com ets, per a tu?
Em fixo molt en què demanen els altres als restaurants, per exemple. Jo crec que el vi que veus sí que defineix qui ets.
Quins vins t’agraden, a tu?
A mi m’agraden els vins escumosos, com els caves o els ancestrals. M’agrada més el vi blanc que el vi negre, sobretot el vi blanc amb criança.
Pensava que la gent que en sap, de vins, preferia el vi negre!
Hi ha una mica de prejudici amb el vi blanc, es diu que és per a gent jove o per a dones. És heavy. A la botiga m’havia trobat que venien homes a demanar-me un vi blanc “així afruitat, per a dones”. Jo pensava que em vacil·laven. De tant en tant venia algun il·luminat dient això. I quan venien noies joves a comprar em preocupava més de quin vi els recomanava, perquè hi ha tant prejudici! És normal que la gent que comença a beure vi li agradin els sabors més suaus, però totes aquestes idees preconcebudes no ens ajuden a descobrir coses noves. Per això m’agradava a animar a les clientes més joves a tastar altres vins! Hauríem de decidir nosaltres quin vi volem beure, sense que ens ho hagin imposat.
Cap a on va el sector del vi? Hi ha gent que diu que tots els vins seran en llauna.
La llauna té futur. Hi ha gent que l’odia, però té futur i marcarà una diferència. Cada vegada més veurem més vins en llauna, tot i que l’ampolla no crec que desaparegui, perquè cada vi exigeix un format diferent. Fins ara el vi sempre havia estat relacionat amb un gran àpat, amb estovalles, però jo crec tindrà cada vegada més nous usos. La llauna pot ajudar amb això, però no sé com la rebrem a Espanya, perquè és un país molt tradicional. La tendència també ens portarà a beure vins més joves, més frescos i sense tanta fusta. I també espero que, cada vegada més, la gent valori beure varietats tradicionals i de proximitat. El consumidor cada vegada es preocuparà més de com està fet i d’on ve el vi que serveix a taula.
