Darrerament tenia al cap la idea d’escriure algun article relacionat amb la música i el vi però no tenia molt clar com enfocar el tema… Primer vaig pensar que parlaria de la presència del vi en les cançons actuals. Desprès se’m va ocórrer repassar les cites del vi, la vinya i la verema a través de les cançons populars i les dites fins que finalment em va venir present un tema bastant més actual: els maridatges de música i vi que s’organitzen arreu del país.
Vaig començar a buscar informació quan de sobte em vaig trobar un article (North, A. (2011). Wine & Song: The Effect of Background Music on the Taste of Wine. British Journal of Psychology, 3 (103) 293-301.) que exposava una investigació realitzada per la Universitat Heriot Watt d’Edimburg en col·laboració amb Aurelio Montes, un productor de vins xilè, que segons explicava l’article canta cants gregorians mentre fa madurar les seves vinyes perquè, segons afirma, aquestes suaus vibracions milloren la qualitat del vi.
En aquesta estudi s’afirma que els diferents estils musicals estimulen diferents parts del cervell i que aquestes es preparen, en el moment de tastar un vi, de forma conseqüent a la melodia que s’escolta. Dit en altres paraules, la investigació vindria a concloure que la música pot afectar la percepció d’altres sentits fins a arribar a canviar el gust d’un vi.
Els temes musicals que participaven a l’estudi van ser seleccionats en concordança amb les característiques que s’havien d’avaluar en el vi. Les cançons escollides van ser les següents:
Una música potent i pesada (Carmina Burana – Fortuna versió de CarlsOrff), una de subtil i refinada (Waltz of the Flowers (from The Nutcracker) de Tchaikovsky), una d’alegre i refrescant (Just Can’t Get Enough de Nouvelle Vague) i finalment una de suau i tova (Slow Breakdown de Michael Brook).
La majoria dels participants de l’estudi van poder diferenciar el gust depenent de la melodia que estaven escoltant. Quan els 250 participants van escoltar una peça musical com el Carmina Burana, un vi com el Cabernet Sauvignon es va percebre un 60% més potent, que quan s’assaboreix amb silenci absolut. La conclusió final que se’n extreu és doncs que escoltar música amb un bon vi millora el seu sabor fins a un 36%. Així mateix els estudis van concloure que el Cabernet Sauvignon és la varietat més idònia per escoltar rock, en canvi l’opera la reserva per un vi Syrah mentre que el Chardonnay el reserva per sons més refrescants i alegres.
Al final d’aquest projecte ens relaciona una llista de peces musicals adequades per a les diferents varietats de vi:
Cabernet Sauvignon: All along the watchtower, de Jimi Hendrix; Honky Tonk woman, de The Rolling Stones; Live and let die, de Paul Macartney.
Chardonnay: Rock DJ, de Robbie Williams; What‘s love got to do with it, de Tina Turner i Spinning around, de Kylie Minogue.
Syrah: Nessun Dorma, de Puccini.
Merlot: Sitting on the dock of the bay, d’Otis Redding; Easy, de Lionel Ritchie; Over the rainbow, d’Eva Cassidy.
Les conclusions que aporta aquest estudi poden tenir repercussions significatives en el plantejament de les campanyes comercials d’aquells productes que basen la seva promoció en les degustacions per donar-se a conèixer i captar clients, però, experiments al marge, és obvi que tant la música com el vi afecten als sentiments i a les emocions.
Per aquest motiu, és fàcil dir que la simbiosi d’ambdós pot alterar les nostres sensacions respecte a un o un altre. Per exemple, degustar un Syrah acompanyat per la música adequada podria millorar sensiblement la percepció que tinguem d’aquest vi. Ara bé, és tan fàcil determinar aquestes combinacions com suggereix aquest estudi? Probablement la resposta sigui que no. Els gustos són molt subjectius.
A l’hora de gaudir d’un vi, els sentits que més intervenen són la vista, l’olor i el gust. Ara l’oïda també hi intervé fent que el tast esdevingui una experiència única.
El món dels sentits és realment complex i tots els estudis en aquest camp es trobaran sempre entre la crítica i els elogis. Tot i així, del que sempre podrem estar segurs és de la nostra experiència.
