Escriure per La Conca 5.1? jo? Quin honor! Molt agraït que em prestin aquesta tribuna, i encara més que em deixin parlar del que jo vulgui. Així que vaig a aprofitar per explicar-vos coses que combinen dues de les meves passions, el màrqueting i el vi, espero que us resulti interessant. Comencem pel principi: ha de semblar rar que, sent madrileny, digui això, però…m’agraden els vins de la Conca de Barberà! És més, considero fins i tot el Trepat una varietat a l’altura del delicat Pinot Noir, a l’hora d’expressar la tipicitat, el caràcter i la personalitat d’una zona vinícola.
Dit això, us explico un problema que tinc: el desconeixement general existent sobre La Conca com a DO que existeix. Ja no us dic a Madrid, on cada vegada que porto un vi nou a provar, em pregunten sempre el mateix, La Conca d’on??; sinó més a prop, en la pròpia Barcelona. Sent un afeccionat a descobrir novetats, en petites vinoteques o en grans distribuïdors, se’m fa complicat aconseguir vins de la DO. I això em va fer reflexionar sobre un fet: quants cellers de la Conca hi havia en l’última edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, entre les 72 participants? La resposta: amb prou feines 5, amb una minoria de vins per provar. Una bona oportunitat d’apropar-nos al consumidor barceloní, vaig pensar…I si això passa a Barcelona, imagineu en la resta de l’Estat.
Afegeixo una petita anècdota relacionada amb el posicionament: una de les imatges més compartides últimament en Twitter és un mapa dels vins catalans, molt senzill i descriptiu, on trobem els vins de la Conca, com “els vins rosats”. Realment volem ser percebuts així? És la imatge de la Conca que volem que tingui el consumidor en la seva ment? És com volem que ens vegin? Si és així bé, però si no ho és, i no aconseguim treure aquesta imatge de la ment del consumidor, tindrem un problema afegit.
Fa poc escoltava a Ramón Francàs, en aquest mateix mitjà, parlant del vi català. I crec que les seves reflexions es poden personalitzar molt bé per La Conca. Deia que l’èxit arribarà quan ens ho creiem tots una mica més, creure’ns el que fem, creure’ns que tenim molt bons professionals i molt bon producte. Caray, però si en La Conca tenim fins i tot la cooperativa vinícola més antiga de l’Estat Español!
I no és que La Conca no tingui els recursos per poder arribar lluny. Tenim varietats autòctones, que defineixen la imatge i el caràcter de la DO, el Trepat, i la Parellada. Tenim maneres de producció tradicionals, que ens ajuden a diferenciar-nos de la resta de DO’s (¿Heu provat mai un blanc brisat de Parellada? Tota una experiència !). Tenim uns bons professionals, amb coneixement i compromís, per posar a la DO en el lloc que li correspon. I el més important, crec que tenim un futur assegurat amb els joves del Viver de Celleristes de Barberà, d’on han surtit gent com ara Succés Vinícola o Gatzara Vins, tot un exemple de camí a seguir.
I ara és quan us començo a parlar de màrqueting, la meva segona gran passió. I en concret, us vull parlar de promoció. Aquí rescato l’entrevista a Jose Antonio Donaire, sobre el turisme 2.0, de la qual s’extreu una idea demolidora: ens trobem davant un enorme canvi de paradigma, que implica noves estratègies de comunicació. Els cellers tenen a la seva disposició un munt d’eines 2.0 per a aquesta nova realitat. I no parlem només de tenir una pàgina web, parlem de Xarxes Socials amb les quals interactuar amb els nostres consumidors, de codis QR en les etiquetes que puguin ajudar-nos a explicar la història que hi ha darrere del vi, de la democratització de les eines de valoració, etc. I és que Internet ja no és un mitjà més, és la realitat que ens envolta, i ens pot ajudar en els nostres objectius, d’una manera fàcil i efectiva. Sempre que, clar, que tinguem una estratègia i uns objectius ben definits. Si no, tot es quedarà en bones intencions.
El món 2.0 ha suposat per exemple, en àmbits com el del vi, el pas de la fe cega del consumidor en les guies a les prescripcions individuals, al “em fio de les opinions perquè són de gent igual que jo”. En el cas del vi, podem practicar una escolta activa d’aquestes opinions simplement realitzant un seguiment de les puntuacions dels nostres vins en Vivino, o altres apps de puntuació de vins. ¿Què agrada més o què agrada menys d’ells? La gent no solament puntua, sinó que opina, al seu nivell, és cert, però no oblidem un detall important: són opinions de consumidors reals, que s’han pres la molèstia d’escriure dels nostres menys, així que mereixen almenys que les llegim.
En aquest canvi de paradigma, es produeixen situacions inèdites, com la possibilitat de tenir el feedback dels nostres consumidors, d’interactuar amb ells, un a un, de primera mà, no importa on estiguin. No fa tant, l’únic termòmetre que teníem per avaluar l’èxit d’un vi, eren les vendes, i l’opinió més o menys esbiaixada dels distribuïdors. Ara, podem tenir contacte directe amb els nostres consumidors, amb la gent que ens visita en els cellers, que ens segueix a les xarxes, que comenta sobre nosaltres, d’una manera fàcil i senzilla. Podem mantenir-los al dia de les nostres novetats (¿Tenim un newsletter? Mantenim una Base de dades de clients, que volen saber de nosaltres?). I fins i tot, perquè no, aprofitar aquest contacte directe per a una venda directa. Com deia la meva àvia, no ens traurà de pobres això, però, si algú vol els nostres vins, no li anem a facilitar la compra?
Per descomptat, tot això pot suposar un esforç descomunal per als cellers. I és aquí on la DO, com a institució, pot ajudar, en diversos nivells: pot realitzar la promoció conjunta, dels cellers adscrits, tant en esdeveniments “físics” (la Mostra) com al món “virtual”. Pot posar a la disposició dels cellers les eines disponibles, per facilitar-los la labor i per descomptat, pot i ha de coordinar totes les accions. La guerra de guerrilles només va ser efectiva fa molt de temps…
Rellegint el post, pot semblar que tot està per fer, que no hi ha gent que ja hagi fet els seus deures i s’hagi posat al dia i no és això, és simplement una constatació que hi ha molt per fer, un camí llarg que recórrer perquè, quan jo torni a Madrid, a visitar als meus amics, siguin ells els que m’ensenyin vins de La Conca que han descobert en les vinoteques d’allí. Perquè, quan visiti aquestes petites vinoteques a Barcelona, més vins de La Conca m’esperin en les prestatgeries. Mentrestant, jo seguiré amb la meva labor de evangelització, dient a qui vulgui escoltar-me que…m’agrada La Conca! Gràcies per haver-me llegit fins a aquí, estaré encantat de conèixer les vostres opinions!
