L’última festa

Des que va sortir la notícia que no m’ho trec del cap. Que Jeff Bezos se n’ha anat d’excursió a l’espai! Ha sigut just pocs dies després que un altre home multimilionari, Richard Branson, propietari de l’empresa de turisme espacial Virgin Galactic, també s’enlairés amb la seva nau fins a l’estratosfera. Tots dos, juntament amb un altre home blanc i ric d’aquells que anomenen “magnats”, Elon Musk, que també ostenta aquesta mateixa ambició, pretenen posar de moda un nou negoci: el del turisme espacial, només destinat a aquells pocs privilegiats que ho puguin pagar.

Hi haurà qui els considerarà uns visionaris, innovadors, genis, abanderats del progrés. I potser sí que ho són, sobretot i primer que res, del seu propi progrés, passa que al mateix temps, en el moment en què escric aquestes línies hi ha les pitjors inundacions de la història en certes regions de la Xina on en una hora ha plogut el mateix que sol ploure en un any, i també a l’índia (paradoxalment aquests països han posat reticències en la cimera del G20 d’aquest juliol a Itàlia per reduir emissions) i a Turquia. Però també més a prop, aquest mateix mes hi hagut centenars de morts per inundacions a Alemanya i desenes a Bèlgica, i incendis per tot arreu, començant per Catalunya i acabant per la costa oest dels Estats Units, el mateix estiu que Canadà (Canadà!) ha arribat als cinquanta graus.

Em sembla si més no una mica estrany que al mateix temps que es parli d’anar reduint emissions de CO2 causades pels vols comercials, d’establir una xarxa de trens nocturns per viatjar per Europa, de no vendre més cotxes que funcionin amb gasolina, dièsel i híbrids més enllà del 2035, de no fer servir palletes ni gots de plàstics (que em sembla perfecte, compte!) i del reciclatge porta a porta, que al mateix temps, repeteixo, es parli de fer viatges turístics a l’estratosfera, o de fer creuers a través de l’Àrtic (que també n’hi ha) gràcies al desgel que ens deixarà a mig món sota l’aigua.

Ara vindran uns quants a dir que si la nau del Jeff Bezos funciona amb vapor d’aigua i que no contamina i que per quatre naus que s’enlairin l’any (espòiler: en seran més, només Virgin Galactic en preveu quatre-cents l’any), continuen contaminant més els centenars de milers d’avions que volen a diari. Obro parèntesi per apuntar que em sembla al·lucinant aquest fenomen pel qual sempre hi ha algú –uns quants, bastants, de fet– a anys llum dels privilegis i el poder que poden tenir magnats com aquests tres homes, que surti a defensar-ne les proeses i admirar-los com si ens haguessin de salvar d’alguna cosa algun dia a la immensa majoria de desgraciats que ens quedarem a la Terra quan estigui tota en flames. Tanco parèntesi. D’acord, el que vulgueu. Però a vegades penso que tampoc passaria res si no poguéssim viatjar a l’altra part de món. Si la vida tornés a ser una mica com no fa tant. No cal tornar a fer de cos en latrines però potser canviar-te l’Iphone cada any i mig a costa d’explotar l’Àfrica, tampoc. Si no es fa per moral que es faci ni que sigui en pro de la pervivència del món. Ni que sigui, dic. Per què hem d’importar maçanes de Nova Zelanda si a Lleida o l’Empordà n’hi ha de molt bones, o per què els electrodomèstics només duren de dos a quatre anys abans que s’hagin de canviar. A vegades em pregunto si és que realment el que volem és extingir-nos, si ja està decidit i ningú ens ha demanat opinió, als que reciclem fil per randa. Si el pla és rebentar-ho tot com si això fos l’última festa, donant ja el planeta per perdut.

En una entrevista poc després del seu vol interespacial, Jeff Bezos va agrair els clients i treballadors d’Amazon: “Vosaltres heu pagat tot això”, va dir, segurament sense pensar en com de cínica era aquesta frase (o pitjor: potser sí, sabent-ho.) La mateixa empresa de la qual treballadors han denunciat haver pixar en ampolles mentre reparteixen per no perdre temps i arribar als objectius, entre altres aberracions.

Em pregunto, si tens un milió d’euros al banc, com en pots voler tenir dos, i si en tens cent, com en pots voler tenir cent mil. I si en tens cent mil, com és que no els dediques a intentar salvar el planeta en lloc de a fer negocis siderals a costelles de gent que mai haurà de treballar per a Amazon. Rectifico: a costelles de gent que segurament no sap ni què vol dir treballar.