Los ignorantes

Aquest és un còmic publicat fa uns anys, el 2012 concretament, en castellà, no hi ha traducció catalana. Es tracta d’una doble iniciació, com diu el subtítol: un autor de còmics demana a un viticultor de passar una temporada amb ell per tal de copsar-ne l’ofici i, vice-versa, el convida a conèixer el món del còmic, de manera que al final del període d’iniciació el dibuixant farà una obra glossant les experiències creuades.

6a014e6089cbd5970c01676781a31c970b-800wiEl viticultor és en Richard Leroy, afincat a la Vall del Loira, al Sud-Oest de París, zona que és un bullider d’inquietuds i iniciatives. La vinya, el terrer d’en Richard, és Montbenault, que al llarg del llibre es converteix en el territori mític recurrent, el centre de tot el seu Univers, d’on emana tota la seva mística, una cosa així com podria ser, per exemple, Macondo o el comtat de Yoknapatawpha, perquè no.

El que llegim, doncs, és aquesta crònica de les experiències compartides, sempre des del punt de vista de l’escriptor.

Primer de tot cal dir que l’obra està editada d’una manera exquisida: dimensió notable, tapa dura, relligat impecable, paper i impressió de qualitat, etc… en fi, un llibre digne de lluir a la prestatgeria i que, entre les nostres mans, fa encara més intens el plaer de la lectura.

Des de la perspectiva vitícola, que és la que inevitablement atreu la nostra intenció, l’obra és un retrat o, més ben dit, un recorregut meravellós a través de la passió, de l’amor de l’agricultor cap a la seva feina i la seva obra de creació. Hi veiem la comunió amb la terra, la inserció del seu ritme vital dins dels cicles de la natura, la relació de tendresa i respecte cap als ceps que li oferiran el fruit, la fusió total dins l’univers que conformen la terra mare i la vida que en brolla, el temps -inclement o benigne-, l’entorn rural, les complicitats amb els veïns, etc.

los-ignorantes-comicEl camp obert i el seu horitzó inabastable tenen el contrapunt en el celler petit i confinat, la seva cova, arraulida dins la terra que torna a albergar el fruit i que modela, conforma i custodia les perles que són la concreció final del treball de l’home i el terrer que l’acull.

Aquests dos són els escenaris on s’esdevé bàsicament tot l’anecdotari de la iniciació del dibuixant, Étienne, anecdotari que es completa amb diverses trobades amb altres viticultors i que mostren el gran sentit de comunitat, els lligams que es forgen entre elaboradors que comparteixen una mateixa filosofia de treball.

Aquesta filosofia, un dels fils conductors del llibre, gira al voltant dels conceptes tan en boga avui com són els vins naturals, la biodinàmica, el no ús de sulfurós o altres additius, etc. Tots aquests conceptes estan tractats amb ponderació i equanimitat, a l’igual que el món dels periodistes, crítics i prescriptors del vi, món tan present i pesant entre qui ens dediquem al vi. Tot això està reflectit amb molta intel·ligència per part de l’autor i cal concloure que la seva ha estat una tasca de finíssima observació.

etiquetas2Aquesta observació, al mateix temps, està tenyida constantment de certa ironia, ironia present en ambdues direccions, però val a dir que l’autor n’ha carregat més les tintes en l’aproximació del viticultor al món del còmic que no pas a l’inrevés, de manera que ens retrata sovint una  espècie de perplexitat i incomprensió per part d’en Richard, una consideració de l’univers “còmic” i els seus cànons com una cosa extravagant i poc intel·ligible,… aquí l’autor s’hi rabeja i ho fa divertit, com divertides són també les situacions en què el viticultor opina dels vins d’altri: apassionat i entregat a cops, displicent i fustigador implacable en d’altres, com correspon a tot bon “connaisseur”.

El llibre acaba amb la revelació del sorprenent origen del viticultor protagonista -no farem ara un “spoiler”, tranquils- i amb la trobada amb dos viticultors de nova vocació (com ell, de fet) que venen del món sanitari. Aquesta trobada enllaça amb un altre còmic, un dels més extraordinaris mai publicats: es tracta de “El fotógrafo”, que narra el periple d’un fotògraf francès que acompanya una missió de Metges sense Fronteres a l’Afganistan dels 80, ocupat pels soviètics. És un dels còmics més colpidors i dramàtics mai escrits, trepidant, èpic fins i tot, tendre i d’una profunda humanitat, amb una fórmula gràfica sorprenent i innovadora, alternant fotos reals del mateix Didier enmig de les il·lustracions pròpies d’un còmic, una meravella.