Escumosos ancestrals, criança en foudres, en ciment o en ous de formigó… La Conca de Barberà redescobreix el trepat i en fa bandera amb altes dosis de creativitat
Inquietud, llibertat i orgull. A la DO Conca de Barberà les coses li van bé i la Festa del Trepat de Barberà de la Conca –entre el 16 i el 18 de juny- serà una gran oportunitat per certificar-ho, un any més. Vinificacions de trepat en rosat, en negre, en blanc i per primer cop en escumós i a més a més ancestral. Hi ha voluntat compartida de treure pit després d’anys de vinificar la diferència amb massa discreció. Els elaboradors hi creuen. Avui és més fàcil. Pioners com Carles Andreu han aconseguit contagiar el seu convenciment al conjunt i, en paral·lel, tant la crítica com el consumidor han avalat els nous estils de vinificació.
El celler Mas Foraster de Montblanc traurà al mercat el proper mes de setembre un trepat de vinyes velles vinificat en ou de formigó. A 18- 20 euros (PVP) l’ampolla. Edició limitada de 1.400 unitats. Què hi aporta el formigó al trepat? “És un vi més elèctric, més pur i vertical”, explica l’enòleg Ricard Foraster. I afegeix: “Tenim molt de respecte per la varietat. L’hem treballat amb llevats endògens i només hem emprat una dosi molt mínima de sulfits abans de l’embotellat”.
També els qui acumulen més anys d’experiència amb la varietat i al territori han fet un pas endavant en aquest moment de confiança col·lectiva. La Cooperativa de Barberà presentarà amb poques setmanes de diferència dos nous vins. Un ja és al mercat: Cabanal 2016, un vi blanc de macabeu de vinyes de més de 40 anys de 4 parcel·les de Barberà de la Conca. “S’ha buscat un vi equilibrat. S’ha vinificat en tines separades cada parcel·la i després s’ha realitzat el cupatge”, explica el president, Ramon Ribas. “És un vi fresc i sedós en boca, amb presència de fruita madura com la pera i la poma i tocs especiats. Promet una llarga evolució en ampolla”. Per la Festa del Trepat es presentarà el Cabanal Ancestral Trepat, un escumós elaborat al Viver de Celleristes de Barberà, que serà el primer amb la varietat autòctona. Només 1.200 ampolles. “El mètode ancestral consisteix a deixar fermentar en dipòsit el most, molt lentament i a baixa temperatura, fins a la degradació de la meitat dels sucres totals. Quan és a mig fermentar, s’embotella i acaba el procés amb una presa d’escuma que queda a dins”, comenta Ribas.
Vins de Pedra, el projecte de l’enòloga Marta Pedra a la DO Conca de Barberà, està rumiant seriosament ampliar la família vínica en la mateixa direcció que l’Agrícola. “És encara prematur. L’estem definint, però ens agradaria fer un escumós a la Conca”, explica en Josep Serra, enòleg a La Vinyeta, mentre ella està de baixa maternal després d’haver estat pares de la Marina. “Els vins joves, els Folls, ja no són els més petits del celler”, explica amb la cordialitat i bon humor.
Els que ja s’han descobert són els vins en alçada de Cara Nord Celler, fent una aposta per monovarietals de varietats autòctones: trepat i garrut. La DO Conca pot exhibir amb orgull raïms endèmics i poc coneguts fins fa poc, com poques denominacions d’origen. El celler del grup Tomàs Cusiné està comercialitzant dos nous vins des de fa pocs dies que demostren l’aposta per la tradició dels cellers més joves a l’empara de la DO Conca de Barberà. “El celler neix amb la vocació d’elaborar vins a la part nord de les muntanyes de Prades i fruït de l’experiència dels últims anys ens hem aventurat ara amb dues varietats conreades de fa anys a la zona que expressen el terrer en alçada”, explica Xavier Cepero, director i soci de Tomàs Cusiné. “Garrut és com antigament es coneixia el raïm varietal de Tarragona relacionat amb la monestrell. L’elaborem amb tines de fang de 1.000 litres. És un vi d’edició molt limitada, 2.000 ampolles plenes de nervi i tensió”, explica. Quant al trepat, Cepero insistirà en què és “un varietal antic i endèmic de la Conca de Barberà” del qual n’han elaborat 6000 ampolles”. “És un vi negre però de poc color, afruitat i amb cos lleuger”, diu. Una bona manera per introduir-se en el món polièdric del trepat.
Qui també ha abraçat la passió és Ramon Ribas, mestre de professió i artífex del Viver de Celleristes de Barberà de la Conca en la seva etapa com a alcalde del municipi. Fa pocs anys que s’ha decidit a recuperar la viticultura a les finques d’herència familiar i ha començat l’aventura de fer vi al Celler Pla de la Masó. Amb el suport enològic de Roser Amorós, el seu primer vi al mercat és “Grillat”. Un trepat jove de cultiu ecològic que “destaca per la fruita, la subtilesa i elegància”. El vi neix de vinya vella amb ceps d’entre 35 i 86 anys. És expressiu i amb una gran personalitat i està pensat per acompanyar peix blau, arrossos, pasta, formatges cremosos i carns de tot tipus. “Grillat dels Tossalets” és un 100% trepat de les vinyes de 86 anys, que creixen a 500 metres d’alçada. És el seu segon vi. “Una finca que rep la marinada a la tarda i, permanentment, la calidesa del bosc que l’envolta”, explica Ribas. Fa la criança durant un any en barriques de roure francès. I el resultat és un vi suau, càlid, elegant i profund amb predomini de la fruita madura vermella. El Celler Pla de la Masó ha fet també una aposta pel blanc. “Amb les varietats autòctones com la parellada i el macabeu i enmig d’un entorn fantàstic de conreus mediterranis, l’expressió del vi esdevé després única… Primer veremem el macabeu, que són ceps de 35 anys i després la parellada, que és de maduració més tardana, a finals d’octubre. Els ceps en aquest cas tenen 60 anys”, explica Ramon Ribas. El resultat és un vi blanc jove que s’elabora a partir de mostos flor i només surten al mercat 900 ampolles. És voluminós, persistent, suau i equilibrat, amb marcada i delicada acidesa. Per la pasta, l’arròs i la fideuada, lliga bé, però també per segons sense complexitat aromàtica.
Abadia de Poblet vol jugar a la primera divisió amb els vins de monestir. Recuperant la tradició vitivinícola dels monjos cistercencs, el grup Codorníu ha tret al mercat un blanc i dos negres que respecten tècniques d’elaboració ancestral (viticultura no invasiva, vinificacions en grans dipòsits, criança en foudres, sense additius a la fermentació) per una banda i les varietats autòctones (trepat, garrut i garnatxa) per l’altra. Amb l’enòleg Ricard Rofes al capdavant, Abadia de Poblet vol donar el gir que en el seu dia va fer Celler Scala Dei. Delicadesa, subtilitat, un treball enològic precís, alquímia en l’estil. L’únic celler de Catalunya dins d’un monument històric vol contribuir, segons explica Rofes, a “reconèixer el gran potencial de la Conca de Barberà, que des de fa anys està escalant posicions per ser un nou referent vitivinícola”. Els vins blanc (macabeu i parellada) i negre (trepat, garrut, garnatxa i ull de llebre) Abadia de Poblet són un reflex del terroir i de la varietat; mentre que La Font Voltada, un 100% trepat de vinyes centenàries. És d’una gran delicadesa i subtilitat. Respecte per la fruita amb criança de 14 mesos en barriques de 600 litres de més d’un ús. Marca el sòl argilo-calcari, és fresc, i l’alçada. Parker l’ha puntuat a l’última guia amb un 92* i ha conclòs la nota de tast afirmant: “Very impressive for a first vintage”.
El celler Carles Andreu de Pira continua positivant les vinificacions en negre de trepat, tot i que ara és Bernat Andreu qui està al capdavant del projecte i es mostra orgullós de la història que ha donat sentit al vi: “L’any 2012 el meu pare va trobar una col·lecció de llibretes antigues de finals del segle XIX amb apunts comercials i anotacions precises de la verema, amb preus, finques i el pes de cada descàrrega. Es parla de tres categories de càrrega: blanca, negra i trepat, el que demostra el valor del raïm autòcton ja en l’època prefil·loxèrica. Les unitats de mesura no eren encara del sistema mètric decimal, sinó les arroves”, explica Andreu. L’ús reiterat de l’arrova i el seu múltiple, la càrrega (1 càrrega = 12@), els porta a aprofundir en aquest material. “El concepte és d’origen àrab, segurament (ar-ruba significa quart), i la grafia és probablement d’origen mediterrani”, explica Bernat Andreu. En publicacions que parlen d’antigues unitats de mesura, troben que el valor exacte de l’arrova a Catalunya és de 10,4 quilos. I dirà: “Inspirats per aquesta connexió entre el més antic i el més modern, agafats al fil conductor de la nostra història local, del trepat, decidim elaborar un vi que ens permeti presentar el que ens és més propi, vell i ancestral, d’una manera nova, moderna i oberta”. I el resultat és el vi 12@, varietal i directe, que agafa d’emblema la unitat emprada antigament per fixar el pes del raïm.
El famós storytelling ja ha fet el salt a l’ storydoing. Aviat haurà d’anar un pas més enllà (i l’enoturisme ho permet ) amb l’storyliving.
_________________________
Aquest reportatge és possible gràcies als nostres mecenes.
