Segons la llei catalana (5/2008, de 24 d’abril), dels drets de les dones a eradicar la violència masclista, es defineix aquesta violència com la “que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
En aquest sentit, tal com es recull a la Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes, editada el 2013, per l’Ajuntament de Barcelona1, no la circumscriu només a l’àmbit domèstic o de parella sinó que recull tot el ventall de violències que es poden donar en diferents àmbits, exercida pels homes contra les dones, pel fet de ser dones. I ho fa perquè el concepte de masclisme és el que defineix les conductes de domini, control i abús de poder dels homes sobre les dones, que impedeix el desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones.
Però el fet que es parli de violència no ens hauria de fer creure que només estem parlant de les agressions físiques que pateixen moltes dones, que poden arribar a causar-los la mort com malauradament hem pogut constatar massa sovint, sinó que també estem parlant de la violència psicològica, entesa com tota conducta que produeix en la dona una desvalorització o un patiment, per mitjà d’amenaces, humiliació, vexacions, exigència d’obediència o submissió, coerció verbal, insults, aïllament o qualsevol altra limitació del seu àmbit de llibertat.
Aquesta violència també incorporaria la privació intencionada i no justificada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i, si escau, de les seves filles o fills, i la limitació en la disposició dels recursos propis o compartits en l’àmbit familiar o de parella. I evidentment, tot acte de naturalesa sexual no consentit per les dones per mitjà de la violència, imposició o la manipulació emocional, amb independència de la possible relació conjugal, de parella o de parentiu.
La mateixa guia destaca el caràcter inclusiu de la normativa legal catalana que estableix uns àmbits en què s’exerceix aquesta violència domèstica que van més enllà de la que es dóna en el marc de la parella, és a dir, l’exercida per un home que és o ha estat cònjuge o ha tingut relacions similars d’afectivitat, i hi incorpora la que s’exerceix en l’àmbit familiar per part de membres de la mateixa família; la que té lloc en l’àmbit laboral, és a dir, la que es pot produir en el centre de treball i durant la jornada laboral, o fora del centre de treball i de l’horari laboral si té relació amb la feina; la que es dóna en l’àmbit social o comunitari, que comprèn agressions sexuals, assetjament sexual, tràfic i explotació sexual de dones i nenes, mutilació genital femenina, matrimonis forçats…, i, per últim, altres formes anàlogues que afectin la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones.
El nostre país es troba cada cop més sensibilitzat davant la xacra que representa la violència masclista i a partir del teixit legal promulgat s’estableix la creació de serveis de suport integral a les dones víctimes d’aquest tipus de violència. En aquest sentit, la Conca de Barberà disposa d’un protocol d’actuació “que inclou la definició del conjunt de mesures i mecanismes de suport, de coordinació i de cooperació per tal que tots els agents implicats puguin executar-los correctament, garanteix el màxim d’eficiència en l’atenció a les dones víctimes de violència masclista”2.
Tanmateix, no hem d’oblidar que darrera la violència masclista hi trobem el sexisme, entès com una construcció social que atribueix a cada sexe biològic uns atributs, unes característiques i unes habilitats diferenciades, que defineixen els rols, perfils i responsabilitats específiques per a homes i dones. És a dir, com s’ha de ser, com s’ha d’actuar, què s’ha de pensar, com s’han d’expressar les emocions… segons se sigui home o dona. Aquests rols de gènere -que estan influenciats per factors culturals, polítics, ecològics, religiosos, costums, classe social…- s’assimilen i s’aprenen en el procés de socialització, i acaben derivant en expectatives compartides socialment sobre com són i s’han de comportar el homes i les dones. És a dir, donen lloc a estereotips de gènere, que es caracteritzen per prestigiar el que fan els homes (que té lloc en l’àmbit públic) en detriment del que fan les dones (que queda circumscrit a l’àmbit privat).
Per tant, lluitar contra la violència masclista també passa per qüestionar-se les preconcepcions adquirides en el nostre procés de socialització (a l’àmbit familiar, escolar, social, laboral…), que ens semblen naturals però que no ho són, i ser capaços de desaprendre-les i modificar-les. Com vam dir en el darrer article, per desmuntar els prejudicis el primer que hem de fer és assumir que els tenim.
En definitiva, desenvolupar un territori tenint en compte els aspectes socials, o més important encara, plantejar un procés constituent per construir un nou país més just, més lliure i més democràtic també significa qüestionar-se el model patriarcal imperant, modificar els models tradicionals de masculinitat i feminitat, i eradicar la violència contra les dones en qualsevol de les seves manifestacions.
