Lliçons des de la prehistòria

Les pintures de l’Ermita de la Pietat d’Ulldecona

La culpa va ser del blat. Ell va domesticar-nos i no a l’inrevés. La revolució agrícola va ser “el frau més gran de la història” segons la qualifica sense embuts Yuval Noah Harari en el seu magnífic assaig Sàpiens. Una breu història de la humanitat. En el llibre, l’autor proposa una interpretació radicalment diferent d’aquest fet tan transcendent. Segons el relat habitual, el descobriment de l’agricultura va suposar una revolució plena de prosperitat pels humans. Segur?

Les societats caçadores i recol·lectores disposaven d’un profund coneixement dels éssers vius que els rodejaven així com de la manera de poder-los utilitzar en benefici propi. “Durant 2,5 milions d’anys, els humans es van alimentar a còpia de recol·lectar plantes i caçar animals que vivien i es reproduïen sense la seva intervenció. (…) Quin sentit tenia fer una altra cosa si aquell estil de vida els facilitava aliment de sobres i sostenia un món ric en estructures socials, creences religioses i dinàmiques polítiques?”

Tot va començar a canviar, però, fa uns deu mil anys “quan els sàpiens van començar a dedicar gairebé tot el seu temps i els seus esforços a manipular la vida d’uns quants animals i unes quantes plantes”. Certament, la revolució agrícola va permetre fer créixer la quantitat d’aliment disponible. Tanmateix, aquest increment de menjar no es va traduir en una dieta més sana o en més temps lliure, sinó que va donar lloc a un creixement demogràfic inusitat —que encara continua avui dia— i al naixement d’unes elits privilegiades. “L’agricultor tipus treballava més que el caçador-recol·lector tipus i a sobre menjava pitjor.”

Ermita de la Pietat, serra de Godall. Terres de l’Ebre. Ulldecona, Montsià, Tarragona

A les actuals societats desenvolupades la gent treballa de mitjana de 40 a 45 hores setmanals i en determinats països o col·lectius aquesta xifra pot arribar a les 60 i 80 hores. En canvi, es creu que les comunitats de caçadors-recol·lectors dedicaven només entre 35 i 45 hores setmanals a les feines que els calien per assegurar la supervivència. El principal secret de l’èxit dels caçadors-recol·lectors durant aquests 2,5 milions d’anys va ser una dieta variada que els protegia de la inanició i la malnutrició. No ens enganyem, les seves condicions de vida eren molt dures, sense pal·liatius, tanmateix, les proves assenyalen que eren més alts i més sans que els seus descendents agricultors. “Els humans d’aquesta era van tenir un estil de vida més còmode i agraït que el de la majoria de camperols, pastors, jornalers i oficinistes que van seguir els seus passos”, sosté Harari. Ara fa prop de vint anys, a la Gran Bretanya, els adults passaven el doble de temps de mitjana contestant correus electrònics que jugant amb els seus fills, segon explica Carl Honoré.

A tocar del gran riu Ebre, a la serra de Godall, el 1975 es va trobar un dels millors conjunts de pintures rupestres d’art llevantí que la UNESCO va declarar Patrimoni Mundial el 1998. Els experts consideren que precisament daten del període de finals de les societats de caçadors-recol·lectors, és a dir, del pas del Paleolític al Neolític, ara fa entre 8 i 6 mil d’anys. Com eren els nostres avantpassats abans que canviessin l’arc per l’aixada? L’estudi de la Prehistòria genera sempre més preguntes que respostes; amb tot i això, les anomenades pintures dels Abrics de l’Ermita en donen algunes de molt interessants.

Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita. Art Llevantí. Patrimoni Mundial UNESCO. Ermita de la Pietat d’Ulldecona. Serra de Godall, Terres de l’Ebre. Ulldecona, Montsià, Tarragona

Fins ara s’han arribat a descobrir 386 figures repartides en catorze abrics, tots propers a l’ermita de la Pietat d’Ulldecona. El tema central de les pintures és clarament la cacera. Hi apareixen majoritàriament arquers, cérvols, cabres i cavalls. En destaca especialment l’abric conegut com a Ermita I, situat a uns 450 m del santuari. Tot i que es calcula que es pot haver arribat a perdre més del 50% del conjunt de pintures, els 151 elements conservats el converteixen en el fris numèricament més important de Catalunya i l’únic on es descriu amb claredat una extraordinària escena de cacera.

La majoria d’animals que hi apareixen, es mostren corrent de manera frenètica mentre són assetjats en tots els flancs per una trentena d’arquers. Els experts consideren que l’escena representa el mètode de caça emprat precisament a la mateixa serra. Els arquers situats als costats obliguen a cérvols i cabres a desplaçar-se muntanya amunt, en direcció a la zona situada sobre els abrics. Allí, les cingleres calcàries els barrarien el pas i es trobarien a un altre grup de caçadors preparats per disparar. Les pintures descriuen, de fet, una trampa sense escapatòria. Estem, doncs, davant una veritable narració a través de la pintura que devia contenir les seves dosis de valentia, sacrifici, heroisme, mística i gratificació.

Les diferències en els traços i ens els tons de la pintura porten a pensar que molt probablement l’escena va ser restaurada a través del temps a mesura que s’incorporaven noves figures. Tot plegat els ha portat a considerar l’indret com un exemple del que consideren un “super site”, un indret de concentració, de reunió on s’aplegaven grups per a desenvolupar activitats i rituals, en aquest cas, pel que sembla, vinculat a la cacera de grans herbívors.

Pintures rupestres dels Abrics de l’Ermita. Art Llevantí. Patrimoni Mundial UNESCO. Ermita de la Pietat d’Ulldecona. Serra de Godall, Terres de l’Ebre. Ulldecona, Montsià, Tarragona

Quins rituals es devien celebrar en aquestes reunions? Estaven vinculats al culte d’arbres sagrats, com ara el teix? És pràcticament impossible saber-ho. A més, la reutilització dels abrics més grans per a altres usos al llarg de la història ha fet desaparèixer els possibles vestigis arqueològics que hagueren pogut donar més pistes. Ara bé, les pintures mostren dos personatges singulars: una figura femenina vestida amb una faldilla llarga cenyida al cos i un caçador en una postura diferent de la resta i amb un cap molt més gran, com si portés un gran barret, raó per la qual va ser batejat com el xaman.

El xamanisme és el conjunt de pràctiques espirituals i de curació més antiga de totes les existents. Es basa en l’experimentació i el coneixement directe de la naturalesa i el cosmos. Es fonamenta en la idea que el món visible està influït per forces invisibles que afecten totes les manifestacions de la vida. En la cosmovisió xamànica, tot està connectat i tot és sagrat. Aquestes idees tenen molt a veure amb el fet que la nostra espècie sigui capaç d’induir estats modificats de consciència a través de diversos mitjans. Poden ser les substàncies psicotròpiques presents al món vegetal, o per mitjà de la música i el ball, per exemple, dos veritables pilars de la conducta dels sàpiens (ara sabem que el toc repetit d’un tambor amb més de 200 polsos per minut, indueix canvis en la freqüència de les ones cerebrals).

El xamanisme és una de les formes amb la qual, a través del temps, els humans han induït, manipulat i explotat els estats profunds de la consciència alterada per comunicar-se amb déus i esperits. És l’origen de les religions. Els xamans, ja fossin homes o dones, eren individus capaços de viatjar a través d’altres realitats i propiciar els medis per a la subsidència. Combinaven coneixements de tota mena i actuaven tant com a mestres, metges, psicòlegs, músics, etc. Si bé no es pot assegurar amb quin tipus de rituals estaven vinculades les pintures de la serra de Godall, no deixa de ser curiós que en el mateix indret on els nostres avantpassats prehistòrics es reunien, s’hi acabés aixecant una ermita que ha funcionat durant segles com a punt de reunió i trobada dels veïns de la contrada.

Centre d’interpretació d’art rupestre Els Abrics de l’Ermita. Art Llevantí. Patrimoni Mundial UNESCO. Ermita de la Pietat d’Ulldecona. Serra de Godall, Terres de l’Ebre. Ulldecona, Montsià, Tarragona

En aquest mateix lloc, l’any 2005, es va inaugurar el Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre, un equipament que sense ser pretensiós compleix bé la funció d’introducció, amb textos ben redactats que es deixen llegir amb facilitat, cosa fonamental, però no sempre habitual. El centre acumula una notable experiència en projectes pioners en recerca, conservació preventiva i difusió amb noves tecnologies. És molt de destacar la prioritat que manifesten per apropar aquest patrimoni a la seva pròpia població i territori proper. Al llarg de l’any el centre duu a terme una veritable gestió cultural, que abasta des d’activitats per a escolars a concerts de música als abrics.

La visita a les pintures es fa sempre amb l’acompanyament d’un guia interpretador. Un encert, més encara si es té en compte que hi ha poquíssims visitants amb la preparació per arribar al fons del valor i els significats d’aquest patrimoni. A més, els guies compten amb l’ajuda d’un sistema de realitat augmentada molt eficaç que millora moltíssim la percepció de les pintures.

Més enllà dels detalls concrets de les escenes, el fet que l’indret funcionés com una mena de santuari, com a lloc de reunió i celebració de rituals, indueix a la reflexió. El filòsof Byung-Chul Han, al seu llibre La desaparición de los rituales, es mostra preocupat pel paper d’aquests als nostres dies. Els ritus són accions simbòliques que transmeten i representen aquells valors que mantenen cohesionada una comunitat. Els rituals “generen una comunitat sense comunicació, mentre que el que predomina avui és una comunicació sense comunitat.” La percepció simbòlica atorga al món una permanència i els rituals transformen el fet «d’estar en el món» en un «estar a casa». Fan habitable el temps.

Centre d’interpretació d’art rupestre Els Abrics de l’Ermita. Art Llevantí. Patrimoni Mundial UNESCO. Ermita de la Pietat d’Ulldecona. Serra de Godall, Terres de l’Ebre. Ulldecona, Montsià, Tarragona

Han considera que el món pateix una forta carestia del fet simbòlic. “Les dades i les informacions que caracteritzen la nostra societat estan mancades de tota força simbòlica.” Avui dia el temps es desintegra en la mera successió d’un present puntual i es precipita sense trobar elements on agafar-se, com si es tractés d’un enorme scroll. Un temps sense moments per aturar-se no és habitable. Els rituals, en canvi, estabilitzen la vida mercès a la repetició, que és el seu tret principal. Fan que la vida sigui duradora. Segons els experts, molt probablement els abrics de l’Ermita va funcionar com a indret ritual durant milers d’anys. Impressionant.

Sense idealitzar gens aquelles societats caçadores i recol·lectores, el que resulta irrebatible és que les decisions preses pels humans des de la revolució agrària, en uns pocs milers d’anys ha acabat abocant-nos a unes crisis de dimensions planetàries que posen en perill els ecosistemes terrestres i a nosaltres mateixos com a espècie. Si bé els científics ens adverteixen que el present fa aigües per tot arreu, ens aferrem a la nostra civilització considerant-la com a superior a les anteriors i pensem que estem en un moment àlgid com a espècie que domina el món. Tot i que el resultat de les investigacions són irrefutables, ens costa moltíssim atrevir-nos a “mirar amunt”.

Oblidar la nostra memòria com a espècie no ajuda precisament a entendre qui som i on ens trobem en realitat. Estem realment tan lluny com podria semblar d’aquells caçadors-recol·lectors del Montsià? El nostre cervell continua sent igual al d’aquells avantpassats. Continuem sent homínids que senten, estimen, gaudeixen i pateixen; éssers a qui els agraden i necessiten escoltar relats de grans històries, com la d’una emocionant cacera a la serra de Godall, per exemple. Potser els nostres avantpassats i la seva manera de relacionar-se amb el medi i d’entendre el temps encara tenen coses per ensenyar-nos.

____________________________

Article publicat originalment en castellà al magazine: https://kamaleon.viajes/

Amb la col·laboració del Patronat de Turisme Terres de l’Ebre https://terresdelebre.travel/

Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Abrics de l’Ermita. Ulldecona. Horaris i tarifes

https://visitmuseum.gencat.cat/es/centre-d-interpretacio-d-art-rupestre-abrics-de-l-ermita

Ruta de l’Art Rupestre. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Centre d’Interpretació d’Art Rupestre Els Abrics de l’Ermita

http://www.rutadelartrupestre.cat/Centres-d-interpretacio/Centre-d-Interpretacio-d-Art-Rupestre-Els-Abrics-de-l-Ermita