L’èxit en la gestió turística, una xarxa de complicitats

Monestir_de_Santes_Creus_-_Façana_de_l'esglésiaLa gestió d’una destinació turística és complexa. Siguin quines siguin les seves dimensions, la seva riquesa turística i cultural o la seva oferta accessible al visitant, aquesta requereix, entre d’altres coses, d’un esforç, bona comunicació i coordinació entre els agents del territori. La importància del sector privat en la gestió de qualsevol projecte turístic és bàsica. No pot ser d’altra manera, ja que són aquests membres els que estan en contacte directe amb el turista que ens vista, saben el que busca, coneixen de primera mà els seus gustos i preferències i, en definitiva, coneixen de forma més pròxima l’actitud i el perfil del visitant.

Per això és important la bona coordinació entre els ens públics i privats d’una destinació. Els ens públics, a partir de l’intercanvi d’informació amb els agents del territori, poden realitzar un enfocament molt més vàlid i efectiu en els objectius i propostes plantejades per al desenvolupament de projectes turístics. D’aquesta manera, és important que totes les actuacions plantejades en la gestió d’una destinació turística es vegin influenciades per les aportacions dels membres del sector. Podríem dir que aquest fet és clau per garantir l’èxit en els projectes en tant que permet disposar de fonts importantíssimes que ajuden a crear i mantenir sota criteris de qualitat els productes turístics.

També cal insistir en un fet molt interessant per a tots els implicats, centrat a buscar sinèrgies entre membres del propi sector, entre municipis d’un mateix territori, etc. L’enllaç i el treball conjunt d’aquest tipus permet treballar diferents aspectes importants per al bon desenvolupament de projectes i que permetran absorbir valors i/o idees positives dels uns cap als altres, engrandir la riquesa turística individual i establir projectes més vàlids d’acord amb la realitat turística del moment.

Entorn al treball conjunt, i especialment de territoris turístics, és bo fer un petit incís en la gestió d’una marca turística com La Ruta del Cister. Tot i que la gestió sigui 100% pública, representa un exemple de col·laboració i coordinació que supera els límits comarcals i fins i tot provincials, ja que uneix els territoris de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell. Els seus inicis es remunten a l’any 1989 i, des de llavors, s’han desenvolupat un conjunt de serveis i activitats turístiques al voltant d’aquesta marca turística que han tingut, i segueixen tenint, un fort impacte al conjunt de les tres comarques.

Sense centrar-nos en el valor i la riquesa que hi ha darrere de la marca, que és molta, val a dir que la supervivència de La Ruta ha estat possible gràcies a la coordinació entre els consells comarcals implicats, que ha derivat en la posada en marxa i execució de tot un seguit de projectes de gran pes turístic que han fomentat que La Ruta del Cister sigui el que és avui dia. I podem reconèixer que no és fàcil, tenint en compte que en la seva gestió té un gran pes el paper dels membres polítics que van al capdavant de cada ens implicat. En aquest sentit, reafirmem que ha estat un bon projecte pel qual s’hi ha apostat, mostra d’això és que La Ruta del Cister ha estat capaç de sobreviure a diverses etapes polítiques dels tres consells comarcals, amb representants de diferents colors polítics.

En definitiva, un model de desenvolupament compartit per diferents agents econòmics i socials reverteix en un bon desenvolupament turístic del territori en qüestió.

[Mireia Bonet]