Sempre és un bon moment fer una aturada i girar el cap per fer una mirada enrere. I això és el que m’agradaria fer avui per tal fer un reconeixement a tota la feinada que ha fet el sector del vi català durant aquests darrers anys.
Quan es compleixen cinc anys des que vaig decidir començar a observar el sector, a conèixer les persones, els cellers, els restauradors o els botiguers, m’adono que els canvis que aquest ha anat experimentant són evidents. Probablement no siguin tan grans, ni tan significatius com ens agradaria, però no es pot negar que s’hagin produït.
De cop i volta, entres en aquell restaurant on fins ara era impossible trobar una referència de vi català i els ulls se t’il·luminen quan, per fi, pots escollir entre unes quantes ampolles de Denominacions d’Origen del territori. O reps un correu electrònic que t’informa que a la botiga de vins del teu barri organitzen una MasterClass del vi català, que se suma al centenar de presentacions i tastos setmanals que es duen a terme, cada any, als establiments especialitzats o a les múltiples fires que se celebren arreu del territori.
Durant aquests anys, també hem vist com diverses Denominacions d’Origen han creat el seu Patronat o Organisme d’Enoturisme i hem estat testimonis de com la majoria de les DO han professionalitzat els seus equips de màrqueting i de comunicació; i de com això, unit a la bona feina, les ha ajudades a agafar prestigi i a obtenir massa crítica, ampliant mercat i presència arreu del món.
I què me’n dieu de les boniques sorpreses que ens hem endut aquests últims mesos? Estic parlant del fet que un programa de vi com “Glops” (TV3) hagi sigut un referent televisiu a casa nostra, del fet que molts programes de ràdio tinguin la seva secció de vins o que un documental com Priorat estigui nominat als Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català i sigui un èxit d’audiència en prime time a la principal televisió del país. Més enllà del món audiovisual, les llibreries s’omplen de prestatgeries que contenen llibres al voltant del vi i l’enoturisme escrits o coordinats per autors del país i el president de la Generalitat els guardonats dels Premis Vinaris del vi i del vermut en un acte de reconeixement públic del sector.
Es tracta d’uns canvis que, esperem, esdevinguin estructurals i aportin la consolidació necessària per tal que el vi català es situï on es mereix.
Hi som. I som més dels que ens pensem. La persistència dels qui ens ho creiem, dels qui no defallim serà la que ens farà guanyar! De tots els pagesos i pageses que han tornat a la terra aquests darrers anys, dels qui han replantat vinya, dels qui han recuperat varietats i dels qui, per fi, han decidit posar el raïm dins una ampolla i donar un valor afegit aquest producte. Del viticultor que al matí treballa al camp, al migdia paga les factures, a la tarda distribueix i al vespre gestiona les xarxes socials del celler. En definitiva, la persistència de totes les persones que treballeu en aquest món tant bonic –i també tant exigent– del vi.
El recorregut és el d’una cursa de fons, que no sabem quan durarà, ni si s’acabarà mai. L’únic que sabem és que no podem aturar-nos i que hem d’anar eixamplant els participants d’aquesta marató. Per a avançar, només podem participar, només podem incidir en el dia a dia, i així serem capaços de transformar les realitats que desitgem canviar. Cada petit canvi que es genera en l’àmbit d’actuació d’una persona és el que, al final, provocarà el gran canvi que molts anhelem.
Tots podem ser detonants, tots podem crear consciències. Només ens cal reivindicar el “dia a dia.”
http://elmon.cat/vadevi/opinio/19642/limprescindible-cursa-del-dia-a-dia
