L’impacte del coronavirus en el planeta

Els canals de Venècia són més transparents, a Barcelona baixa la contaminació atmosfèrica en un 65%, es veuen cels blaus a ciutats sempre contaminades com Delhi o hi ha senglars, guineus i cabres a zones urbanes.

Escenes com aquestes han fet que hi hagi molta gent i mitjans de comunicació que ens diguin que per fi estem «deixant respirar» la natura i que aquesta està reocupant el seu espai. Com si hi hagués una part positiva d’aquesta crisi del coronavirus. Però això no és veritat: quan tornem a la normalitat el nostre impacte en el planeta tornarà a ser el mateix que era, o pitjor. I aquest breu parèntesi no acabarà tenint cap efecte permanent.

La situació actual ens hauria de fer reflexionar sobre la nostra relació amb el planeta, en com necessitem una mica de verd ara que estem confinades, en com agrada poder sentir els ocells des de casa o en el fet de respirar aire més net. Ens hauria de fer reflexionar sobre què és el que ara trobem a faltar i sabem més important.

Baixada en la contaminació atmosfèrica

La contaminació de l’aire urbà a tot l’Estat Espanyol ha disminuït més d’un 50% de mitjana, a Barcelona un 65%. Ho documenta un informe d’Ecologistes en Acció, que conclou que la reducció dràstica del trànsit s’està traduint en una millora sense precedents de la qualitat de l’aire, molt per sota de les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut. El gas que es mesura és el diòxid de nitrogen, que és irritant, agreuja les malalties respiratòries i redueix la capacitat de resistència a les infeccions, per la qual cosa la seva dràstica reducció és una bona notícia en el context d’emergència sanitària actual.

A més a més, ja hi ha estudis que demostren que la mortalitat per Covid-19 augmenta un 15% en zones on hi ha més contaminació atmosfèrica. En aquest cas, a causa de les partícules fines (PM2.5), que també estan directament relacionades amb la combustió de combustibles fòssils.

La baixada de contaminants atmosfèrics és deguda a la situació excepcional de confinament que ha reduït el trànsit rodat per les ciutats. Sense plans clars de com reduir el nombre de vehicles dràsticament un cop hagi passat la crisi del coronavirus, tornarem als nivells anteriors de contaminació atmosfèrica, amb els problemes de salut que aquests comporten.

Cauran les emissions de canvi climàtic sense precedents

S’estima que les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que provoquen el canvi climàtic podrien baixar un 8% a escala global aquest 2020 arran de la crisi del coronavirus. Això representaria la davallada d’emissions més gran de la història, i molt per sobre de la crisi econòmica de 2008 que va suposar només un 1.4%.

Aquesta reducció no ens servirà davant la lluita contra la crisi climàtica. Per tal de frenar el canvi climàtic ens calen reduccions a llarg termini, de forma continuada durant dècades (no només mesos). Tal com s’ha vist amb el cas de les emissions de la Xina, aquestes van baixar fortament durant els mesos de confinament, però un cop el país ha començat a tornar a la normalitat les emissions han tornat als nivells anteriors.

Una sortida climàtica d’aquesta crisi

La baixada actual de la contaminació podria ser només una anècdota i no ajudar-nos a frenar la crisi de qualitat de l’aire i canvi climàtic que vivim al nostre planeta.

Però no només això, la crisi del coronavirus podria fer augmentar les emissions en lloc de reduir-les. Si aprenem de les experiències de les últimes crisis econòmiques, sempre se n’ha sortit encara emetent-ne més, ja que s’aprofita per treure proteccions ambientals i subvencionar els sectors més contaminants amb el pretext de recuperar l’economia i preservar llocs de feina.

Ja hem vist com els Estats Units han relaxat les regulacions ambientals, països europeus com la República Txeca demanen deixar de banda els plans de descarbonització de l’economia, es comença a construir el controvertit oleoducte Keystone XL al Canadà ara que la població no hi pot presentar oposició, i un llarg etcètera.

Les indústries més contaminants demanaran ajudes a causa de la crisi del coronavirus, com ja ho estan fent a casa nostra els lobbys de l’automòbil o les empreses d’aviació. Els estímuls per frenar la crisi econòmica poden ser completament contraris a la lluita contra el canvi climàtic. És per això que hem de  demanar que els plans econòmics a llarg termini per sortir de la crisi tinguin el canvi climàtic i la protecció ambiental al centre. Hem de ser capaços d’imaginar un món i una economia diferents, o sortirem d’una crisi sanitària i caurem en una d’ambiental.

_____________________

Article inclòs dins del cicle “Dimarts de reflexió” impulsat pel Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1.

1 reply to L’impacte del coronavirus en el planeta

Comments are closed.