Al llarg de la història, el vi ha tingut una estreta relació amb la gastronomia, però també són nombroses les ocasions en les que se la relacionat amb la salut i el benestar físic.
El vi era utilitzat com a substància medicinal i sovint s’utilitzava com el component essencial per a preparats curatius.
És aquest sentit doncs, el que em serveix per parlar-vos del Liber de vinis. Un llibre que desconeixia i que vaig trobar a l’atzar. Són nombrosos els recursos web que citen el Liber de vinis d’Arnau de Vilanova però el cert és que quan intentes localitzar aquest llibre no és tan fàcil.
Es tracta d’un text escrit en llatí entre els anys 1322 i el 1328 i que s’atribueix durant molt de temps a Arnau de Vilanova, metge català destacat en la seva època que professava la medicina farmacèutica a la Universitat de Montpeller al 1290. Alguns historiadors afirmarien però que l’origen del text es remuntaria a un manuscrit llatí del mestre Silvestre.
Sigui quin sigui el seu origen, després d’unes quantes cerques vaig poder localitzar un exemplar d’una edició francesa en format digital, traduït del llatí per Patrik Gifreu i editat per Editions de la Merci al 2011 amb el títol Le Livre des vins.
Aquesta obra és un recull de cinquanta receptes de vins medicinals del segle XIV en què l’autor “enumera els ingredients i les propietats i en lloa les virtuts”. La majoria de les receptes mostren com desenvolupar un vi terapèutic a partir de les plantes medicinals o de les espècies, bé posant-los en most de raïm fermentant o fent una decocció del vi.
L’elecció dels fàrmacs i les indicacions terapèutiques estan clarament marcades per la influència de la medicina antiga grega i romana, i revisada i completada per la medicina àrab de l’Edat Mitjana.
Liber de vinis també dóna fe d’una innovació: la millora de la tècnica de destil·lació del vi.
A continuació adjuntem el sumari del llibre. Una llista de les cinquanta receptes dels diferents vins medicinals. Moltes d’aquestes receptes són a base de vi fermentat amb espècies, fruits o herbes.
1. Le vin admirable
2. Le vin cordial
3. Le vin de buglosse
4. Le vin de raisins secs et de cannelle
5. Le vin naturellement laxatif
6. Le vin de coings
7. Le vin de romarin
8. Le vin contre l’occlusion de la rate
9. Le vin barbarique
10. Les vins laxatifs
11. Le vin d’or
12. Le vin râpeux
13. Le vin de la mémoire
14. Le vin pour les flegmatiques
15. Le vin d’euphrasie
16. Le vin d’aunée
17. Le vin ophtalmique
18. Le vin de sauge
19. Le vin cosmétique
20. Le vin d’hysope
21. Le vin qui conforte et renforce
22. Le vin qui conforte tout le corps
23. Le vin de fenouil
24. Le vin d’anis
25. Le vin qui vieillit en hiver
26. Le vin pour les personnes âgées
27. Le vin de roses
28. Le vin de sureau
29. Le vin d’alkékenge
30. Le vin de chiendent
31. Le vin contre la fièvre
32. Le vin trempé
33. Le vin diamoron
34. Le vin aqueux
35. Le vin qui colore le visage des dames
36. Le vin d’iris
37. Le vin de miel
38. Le vin de girofle
39. Le vin aromatisé
40. Le vin de grenade
41. Le vin contre la flatulence
42. Le vin qu’on appelle nectar
43. Le vin de séné
44. Le vin de toilette
45. Le vin à l’eau
46. L’eau-de-vie infusée
47. Le vin laxatif et dépuratif
48. Le vin qui empêche la flatulence
49. Le vin noble
50. Le vin d’absinthe
Quasi bé totes les receptes segueixen una estructura similar: presentació dels ingredients que s’utilitzen, una breu explicació de com elaborar el vi medicinal i finalment consta d’una descripció de les indicacions terapèutiques, les propietats farmacològiques i alguns dels seus mètodes d’administració.
Tot seguit podeu llegir algun fragment del les receptes que es descriuen al Liber de vinis.
Vi de mel:
“El vi de mel es pot produir de manera natural o artificial. Quan és natural, es desenvolupa de la següent manera: deixar que els raïms blancs i dolços s’assequin al sol a la vinya després d’haver eliminat les fulles.”
Vi de roses:
“S’utilitza regularment per rentar les dents. El vi de roses enforteix les genives i dóna bon alè. També s’utilitza per rentar-se la cara, ja que enforteix la pell i li dóna color.”
Vi per a la gent gran:
“El vi per a la gent gran s’utilitza per aquells cossos freds i febles. La seva composició i elaboració és la següent: prendre tres lliures de vi de garnatxa, de Grècia o semblants, i una lliura de sucre blanc. Fer a foc lent fins que sembli un xarop de vi. Deixar-lo reposar i prendre-se’l amb dues dosis d’aigua.”
La quantitat de còpies de manuscrits i impressions que hi ha d’aquesta obra indiquen que el text va ser un gran èxit a finals de l’Edat Mitjana i el Renaixement.
