L’hort i la lluna

Tots els que ens agrada menjar seguint el procediment de l’hort a l’olla, que valorem els productes de proximitat, sans i de temporada, tenim present que amb la primavera arriba un dels períodes més importants de l’hort. És l’hora de tenir la terra preparada i organitzar les tasques de les properes setmanes.

Des de temps remots s’ha donat importància a la influència de la lluna sobre el desenvolupament de les plantes. Però en l’actualitat, sóc del parer que cada cop es té menys en compte, se’n parla menys i quan se’n parla brollen els buits de l’oblit.

Per la xarxa hi ha força informació al respecte, però la veritat és que m’ha calgut endreçar-la per entendre-la un xic millor, per això, en endavant pretenc fer un resum senzill sobre les fases lunars i la seva influència, sense oblidar que existeixen moltes variables que poden ser tan o més importants, i que per tant, fora bo, tenir el cicle de la lluna només com un factor més a tenir en compte.

Els noms tradicionals en català de les quatre fases de la lluna són: lluna nova (dia que no es veu la lluna); lluna creixent ( que va des del dia després de la lluna nova fins a la lluna plena); lluna plena (dia que tenim la lluna sencera); lluna minvant, decreixent o lluna vella (període que va des del dia següent a la lluna plena fins a la lluna nova).

Segons explica el Sr. José Gargallo Gregori, en el seu bloc: http://josegargallo.blogspot.com.es/2013/04/calendari-de-la-sembra.html, la lluna exerceix influència sobre les marees i aquestes propicien que la saba de les plantes ascendeixi. El mateix temps, la llum de la lluna intervé en la fotosíntesi i en la germinació, ja que els raigs lunars tenen capacitat per penetrar a terra.

Durant la lluna nova és un període de poca activitat, de descans, m’atreviria dir per “ressetejar”, la saba de les plantes ha descendit cap a les arrels i passada la lluna nova poc a poc tornarà a pujar. Uns cinc dies abans de la lluna nova, la tasca més propicia és l’extracció de les males herbes, escampar el compost i passar el motocultor.

Passada la lluna nova s’inicia el període de la lluna creixent (té forma de D) i és quan puja la saba. Uns cinc dies abans d’arribar a la lluna plena serà el moment idoni per sembrar o plantar plantes que creixen en altura i donen fruits, com per exemple els tomàquets, els pebrots, les mongetes, etc., excepte les plantes que s’espiguen prematurament com els enciams que és millor plantar-los en lluna vella. És un bon moment per empeltar, ja que, en estar més activa la saba, la fusió de les dues branques es produirà més ràpidament. També és un bon moment per abonar les plantes perquè en aquest moment les plantes absorbeixen millor i més ràpid els nutrients.

Així, durant la lluna plena és quan els teixits dels productes agrícoles tenen més saba, i per això, és el moment idoni per collir i menjar (per emmagatzemar es creu que és millor la lluna vella perquè així els productes tenen menys líquid i resisteixen més i millor l’emmagatzematge).

Passada la lluna plena s’inicia el període de lluna minvant, decreixent o lluna vella ( té forma de C) i és quan la saba torna a baixar i es concentra en les parts subterrànies. Quan la fase de la lluna està entre quart minvant i lluna nova és un bon moment per sembrar o plantar plantes d’arrel ( alls, cebes, patates, pastanagues, raves, remolatxes, etc.) i treballar la terra. També és un moment idoni per podar, tallar les canyes, tallar llenya, trasplantar i eliminar insectes.

Per acabar us deixo unes quantes dites populars sobre la influència de la lluna: Si vols tenir un bon aller, l’has de fer a la lluna vella de gener. La bota de vi s’enceta en lluna vella. La vinya per son menester, cavada i podada en la lluna vella de gener. Per la lluna nova de febrer, esporga l’oliver. El porc mort en lluna vella fa dolenta l’escudella. Mata el porc en lluna creixent, si no vols que es torni dolent. Pluja i lluna, oliva segura. Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna. Pagès lluner no fa bon paller. Per la lluna vella de gener, talla la fusta el bon fuster. Quan la lluna mira a llevant, quart minvant; quan la lluna mira a ponent, quart creixent. Qui per llunes va comptant tretze mesos troba a l’any.

___________________________________

Fotografia de portada extreta de:
elblogdelhort.blogspot.com