L’hora dels valents

Fa anys que el sector del boví de llet a Catalunya viu una situació desesperada, el tancament de granges ha anat en augment però els últims mesos estan sent molt crus, els preus de les matèries primes i l’energia han fet que la situació s’agreugi encara més i que ja esdevingui en una agonia diària que fa que la supervivència del sector sigui ja més que un repte una necessitat de país per tot el què comportaria la seva desaparició.

El sector boví lleter per sort o per desgràcia és un sector lligat a la terra on aquest cultiva i extreu el menjar pels seus animals. Això fa que les terres properes a les granges siguin mantingudes i gestionades de manera que aquestes esdevinguin un pulmó pel nostre país i siguin per tant terres on els incendis forestals tinguin un paper menys important en cas de sequeres extremes com les que estem vivint fa anys a causa del canvi climàtic. També és important el seu paper en l’arrelament de les persones al món rural donant-los feina i un lloc on viure.

És per això que aquest sector en l’economia catalana no és només cosa de números, sinó que aquest té un valor molt més elevat difícil de quantificar i m’atreviria a dir incalculable i que en el cas de la seva desaparició seria un mal molt més gran del què ens podem arribar a imaginar: terres abandonades, migració de la població rural a les ciutats i el què és més preocupant, dependència alimentària de l’exterior. Deixar morir el sector de boví lleter a Catalunya significaria deixar en mans d’altres països la nostra alimentació i per tant ser dependent del preu i quantitats que aquests decideixin.

La desaparició del sector per tant seria un desastre en majúscules! L’únic que podria evitar aquest estrall és el pagament d’un preu just de la llet al productor, una cosa tant senzilla i a la vegada tant complicada ja que fa més de 30 anys que al productor percep el mateix preu pel seu producte tot i que el preu dels inputs que utilitza per la seva producció no han fet més que pujar, portant així el tancament o endeutament de totes les granges de boví lleter a Catalunya.

Cal dir però, que tenim una bona notícia: la nova llei de la Cadena Alimentària que va sortir a principis d’any reconeix que el productor no pot percebre un preu inferior del cost de producció pel seu producte, és a dir, que cal pagar al productor un preu que almenys no li aporti pèrdues.

Seria doncs lògic que amb la llei a la mà les coses comencessin a canviar en el sector. Però ai noi! No ha canviat res de res! I això és degut a que tot i que la llei diu el què diu, el govern no ha mogut fils per tal de fer inspeccions en aquest sentit. Actualment TOTS els contractes de compra de llet per part de la indústria no cobreixen els costos de producció de la llet, per tant són il·legals!

I jo em pregunto… a què espera el nostre govern per posar la llei en funcionament? A inspeccionar i a sancionar totes aquestes irregularitats? A què temen? Tenen por de la gran indústria?

Mentrestant passa tot això o més ben dit, no passa res, acaba de sortir una notícia d’una empresa la qual ha fabricat “llet” sense la intervenció de les vaques i seria ben lícit si no fos que el govern ha donat una ajuda directa a aquesta empresa per portar a terme aquesta aberració. Senyores i senyors, la llet surt de les mames dels mamífers o almenys és el que el diccionari diu i la majoria creiem amb fermesa perquè com ja he explicat produir llet no és només això, és gestió de paisatge, arrelament al territori i cultura i tradició mil·lenària. Així quin sentit té produir “llet” al laboratori? Volem deixar en mans de grans empreses la nostra alimentació i per tant la decisió del preu i quantitat de producció dels nostres aliments? El cost de prendre aquesta decisió serà molt alt, massa.

És per això que necessitem polítics que facin política, que siguin valents i que d’una vegada per totes siguin capaços de donar un cop de puny sobre la taula i fer complir la normativa a la indústria i la distribució. Compliment de contractes per part de la indústria amb els ramaders pagant-los un preu just per la llet i prohibir a la distribució vendre llet de marca blanca sota preu de cost.

Ha arribat el moment de fer el què toca i el què toca és ajudar d’una vegada per totes a un sector menystingut el qual se li ha exigit molt i ha rebut ben poc, un sector que ha fet els deures amb tota la normativa que se li ha imposat i que ara crida desesperadament per una ajuda que li pertoca però que ningú és capaç de oferir.

Els vaquers fins ara em demostrat sobradament la nostra determinació a seguir endavant i vosaltres polítics ens ajudareu? Ha arribat l’hora dels valents!