L’Espluga de Francolí reproduirà a tamany original el santuari paleolític i l’obrirà a visites

La Cova de la Font Major segueix sent el principal reclam turístic del municipi encara que la fragilitat de la troballa arqueològica no la permet fer visitable

  

“La Cova de la Font Major transmet pau i tranquil·litat per ella mateixa. Quan es fa la visita regular a l’espai geològic i prehistòric, expliquem que ha estat habitada per moltes civilitzacions i en moltes èpoques diferents de la història, però la troballa arqueològica de 2019 la fa més especial encara. Quan vaig veure el santuari paleolític en fotografies sabia que m’impactaria, però a la realitat em va sorprendre més encara. Els 300 gravats estan en un lloc amb molta energia, amb la humitat t’hi sents integrada. Cal fer un punt d’ombra per descobrir-los i realment sents que és un espai únic”. Maria Castelló és la coordinadora de Turisme de l’Espluga de Francolí. Se sent encara captivada per una descoberta que ha retornat actualitat i valor als 3.600 metres de galeries que recorren el subsòl del municipi de la Conca de Barberà. La troballa de l’IPHES els posa definitivament al mapa arqueològic, ja que estem parlant d’un santuari paleolític de primer ordre, un dels més antics d’Europa en art rupestre. Confien posar-la al circuït turístic a mitjà termini. En faran una rèplica d’1×1 per evitar danys a l’original, que és fràgil. La Cova esdevindrà d’aquesta manera la punta de llança d’una proposta turística diversificada que fa anys que estructuren a l’Espluga de Francolí. L’acompanyen el Museu Terra, la Fassina, el Celler cooperatiu modernista i un paisatge natural que es preservarà amb més garanties amb el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades.

L’Espluga és essencialment patrimoni.

És el nostre fort, està clar. La Cova és un recurs turístic de primer ordre i amb la descoberta dels gravats de 36.000 anys d’història, els més antics, encara més. Volem reenfocar la visita i donar-ne la màxima visibilitat. Ens hem centrat en la rèplica dels gravats. Estan en un lloc inaccessible i per les condicions que tenen es podrien malmetre, de manera que estem treballant el projecte per recrear-los a escala 1×1. Les parts amb més representacions seran fidels a l’original, estaran dins de la Cova i se sentirà com si s’estigués veient en directe. Buscarem el finançament per redactar també el pla museològic i museogràfic que definirà els continguts, la interpretació dels gravats…

Què hi ha reflectit?

Parlem de santuari i no de troballa perquè hi ha més de 300 motius, figuracions i símbols molt diversos. És un espai per on hi passava molta gent i mai ningú  no ho havia vist. Per tanta càrrega turística que ha suportat, està molt ben conservat. Hi trobem representacions d’animals, com cérvols, cavalls i bous, però també grafismes abstractes. Al més singular li’n diem el panell dels signes. En general l’estat és bo i els més antics testimonien fins a 36.000 anys d’història de jaciment.  És el més antic descobert mai a Catalunya.

Com s’està explicant ara la troballa?

Posem èmfasi en el santuari paleolític  però hem de tenir en compte que no es visita i quan es visiti serà una reproducció molt fidel de l’original, els gravats estan fets sobre capes de llims arenosos molt tous, en una zona de difícil accés i reduïdes dimensions. Un mínim contacte els podria malmetre i s’ha de tenir molta cura. En un futur el concepte de visita canviarà, però avui no podem parlar encara de terminis perquè dependrà del finançament. Mentrestant, el que hem fet és la col·locació de panells que expliquen els gravats a la recepció de la Cova. Els guies també en fan referència durant l’itinerari i l’audiovisual també incorpora el santuari. Actualment, més d’un 50% dels nostres visitants són escolars i molts són de fora de la comarca, de Lleida, del Camp de Tarragona i de l’àrea metropolitana de Barcelona, principalment.

Com es busca seduir de nou el públic local?

Estem pensant a oferir un cicle d’activitats a dins la Cova els divendres i dissabtes per apropar-la des d’un altre context al visitant de més a prop que ja hi ha estat. Que pugui visitar de nou l’equipament però a través d’una oferta cultural puntual i renovada. Pensem amb activitats de benestar, música, vins, oli, gastronomia i que es puguin programar setmanalment. Encara hi estem treballant i les estem definint amb altres agents. 

Amb el santuari paleolític, han incrementat els visitants a l’Espluga?

Hem de tenir en compte que just després de la troballa, vam tenir la pandèmia. Amb el Covid, el nombre de visitants va baixar dràsticament. El 2023 ja hem tancat l’any igualant xifres pre-pandèmia, són molt bones, ens hem tornat a posicionar però no ens podem aturar. Les Coves reben anualment més de 45.000 visitants, el Museu Terra, més de 20.000, la Fassina, més de 2.000 i la Ruta Templera, al voltant de 600.

Com es relacionen els diferents equipaments patrimonials a l’Espluga?

La Cova de la Font Major és el principal, però no ens oblidem dels altres, tant dels culturals com dels patrimonials, ni tampoc del turisme actiu, de l’enoturisme… Hem acabat de redactar el pla estratègic i hem vist que som un parc amb molts actius i per a segments de públics molt diferents. La idea és enaltir més encara el valor de cadascun dels recursos turístics i creure’ns-ho més. Cal analitzar el que tenim i la percepció que se’n té, és important positivar-la. Crec que ens cal més autoestima però és un tema que hem de treballar a poc a poc i primer de tot amb el sector turístic. També hem creat el consell de turisme que ens permetrà comprendre necessitats i cohesionar-nos amb el sector privat. La idea compartida és atraure més visitants amb un turisme de qualitat i unificat.

Intervencions molt quirúrgiques per millorar sempre.

Hem elaborat un pla estratègic on s’analitzen les necessitats més urgents a realitzar en matèria de turisme. Hem entrevistat el sector, s’han visitat els equipaments i hem traçat una sèrie d’accions que anirem complint. A la Cova, per exemple, estem fent intervencions per millorar l’accessibilitat i adaptar-la a la normativa, per embellir-la amb un enjardinament a l’entrada i a la sortida, hem renovat també el contingut de les àudio-guies… També ho seguirem fent l’any vinent i no oblidarem la resta d’espais. Per altra banda, tenim recursos que funcionen bé com la Ruta Templera pels carrers de l’Espluga que mostra amb audiovisuals i l’ús d’ulleres de realitat virtual la vida quotidiana de senyors, pagesos, jueus i menestrals al segle XIV. És atractiva i generalment supera l’expectativa dels visitants. 

La Fassina Balanyà és un altre dels tresors. Com funciona actualment?

A La Fassina expliquem la importància de la producció i el comerç d’aiguardent a Catalunya mostrant una petita indústria familiar que té els seus orígens el 1830, però el que especialment ens agrada activar són els tallers. Per exemple, volem recuperar el Fassineja, el taller d’elaborar la pròpia colònia amb fruites, olis essencials i plantes, que després el visitant es pot emportar a casa. Són activitats pensades per a nens i pares i no és l’únic espai on ens agrada fer-ne, també a les Coves els estem adaptant.

De quina manera?

Els tallers són tant per a escolars com per a famílies. En fem de prehistòria i d’excavació. Els hem reestructurat amb la idea que siguin més participatius i experiencials. De cara al setembre, es podran veure demostracions en directe, en algun cas hi veurem foc, i centraran més l’atenció dels més petits als qui sovint els costa estar concentrats.

Quin pes té l’enoturisme a l’Espluga on hi resideixen diferents cellers que formen part de la DO Conca, en un moment en què el món del vi desperta interès?

Certament està en auge. Cada vegada més visitants que s’escapen per la nostra oferta enoturística. No són especialistes, sinó grups d’amics apassionats pel vi, que volen fer tastos i passar el cap de setmana en entorns tranquils. El flux va en augment i cal promocionar-ho de forma estratègica perquè sigui constant i ens permeti també reinventar-nos en aquest segment. Tenim Vidbertus, Rendé Masdeu, Niu Celler i el celler modernista que avui per avui està tancat però que ens agradaria que reobrissin perquè es pugui visitar l’arquitectura modernista. De moment, avui només es pot accedir a l’agrobotiga.

El turisme no és només patrimoni, sinó també i essencialment la descoberta del producte local.

El que ens interessa és que el comerç i els establiments locals tinguin dinamisme gràcies al turisme, no només omplir els equipament que gestionem, sinó que es creï un circuit de visites que ens alimenti a tots. Que els visitants pernoctin i que donin riquesa  a una comarca d’interior com la Conca de Barberà amb moltes possibilitats. A l’Espluga de Francolí ens interessa buscar el públic familiar i potenciar-lo.