L’Escola que apuntala l’enoturisme

La reinvenció professional i la immersió laboral al món del vi són dues constants  en els alumnes que es formen a l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, més de 5.000 en els últims 6 anys

22 anys al món de l’aviació. Amb la pandèmia i els vols en stand by, Beatriz Mora busca com reinventar-se. “Durant els mesos de confinament pensava què m’agradava: el contacte amb la gent, el turisme, la curiositat pel món del vi… Començo a indagar, els amics em suggereixen que em formi en la creació de producte, contacto amb la directora de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya i m’omple de raons per fer el cicle formatiu de grau superior per obtenir el títol oficial de guia, especialitzat en enoturisme. Avui, Mora està finalitzant a Pere Ventura les 1.000 hores de pràctiques que contemplen els estudis i ho compagina amb el curs de sommelier professional que també ofereix l’Escola. “Al juny començaré unes noves pràctiques a Família Torres. I sí, la meva intenció és refermar-me al sector del vi. Sense la pandèmia no hauria fet el canvi. Ara tinc 45 anys, sóc mare de família i necessito estabilitat i així com l’aviació no me la dona, al vi hi veig possibilitats reals i de futur”. 

Sergi Martín és arquitecte. Quan fa uns anys va tenir un fill amb la seva parella, va fer una aturada professional. Abans de reincorporar-se i just després d’una visita a Parés Baltà, va veure clar que volia dedicar-se al món de l’enoturisme. Es va matricular al mòdul de la primera promoció del CFGS de guia a l’Escola d’Enoturisme. Va fer les pràctiques al Centre d’Interpretació de la Malvasia (CIM) de Sitges i s’hi va quedar a treballar, reunint passions: vi i arquitectura. “Era un projecte que estava quasi tot per fer i el vaig assumir amb molta responsabilitat. Estem en una zona que enoturísticament no era potent, amb un celler històric que pertany al poble… Avui estem orgullosos de la feina feta en aquests tres anys, de com ha crescut el CIM, de tanta gent que se l’estima i de com el Garraf s’ha posicionat en el sector”, explica amb convenciment.

Sergi Martín

Beatriz Mora i Sergi Martín són dos dels molts exemples que atresora l’Escola d’Enoturisme de Catalunya: la reinvenció professional i la immersió en el món del vi i l’enoturisme. Fa 6 anys de la seva obertura a Vilafranca i per les seves aules hi han passat més de 5.000 alumnes en diferents moments vitals i professionals, amb percentatges elevadíssims d’inserció laboral i de vinculació posterior al sector. “La idea ha estat sempre oferir formació perquè les empreses es desenvolupin amb visió enoturística”, remarca la seva directora. Ester García va tenir clar des dels inicis que l’escola havia de poder formar a tot el sector enoturístic: “La nostra missió ha estat la d’identificar els diferents agents, ja siguin cellers, restaurants, allotjaments, empreses de serveis turístics, agents culturals, divulgadors museístics… És a dir, una amalgama d’empreses que havien de professionalitzar els seus perfils professionals per assegurar el desenvolupament  enoturístic del conjunt del territori”. La creació primer i l’eixamplament formatiu i de mirada de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya ha contribuït decisivament a la professionalització del sector: “Els cellers han vist que l’enoturisme és una oportunitat de negoci. L’enoturisme pot ser per si mateix una eina de gestió econòmica que s’ha de mesurar  i desenvolupar amb paràmetres diferents al del vi,  incorporar professionals del sector i una eina clau: la gestió turística”. “Hem anat construint tot això a la vegada que els cellers, amb diferent intensitat, anaven entenent com abordar el turisme a casa seva. Avui ningú no dubta que és un servei, que ha de ser de qualitat, que el visitat reconeix quan es fa bé, especialment quan t’apropes a l’emoció de les persones”, comenta Ester García. I el seu discurs raonat i sòlid, transversal i inclusiu, demostra que s’ha fet un esforç molt gran de formació i d’actualització; el resultat acaba sent un professional a qui se li obren moltes oportunitats, a més d’aportar valor diferencial a l’empresa on desenvolupa l’ofici.

Beatriz Mora

“Els alumnes són tots diferents, arriben amb motxilla personal i professional. A l’Institut de Formació Professional d’Enoturisme els tutoritzem i el CFGS els dóna una titulació de Tècnic Superior en Turisme que capacita professionalment amb moltes hores de pràctiques. L’escola ha d’estar a dins del sector, l’aula a dins de l’empresa, els estudiants hi han de passar temps, aprenent, observant, actuant i reflexionant”, insisteix Ester García. “Amb aquests anys hem anat perfilant també el que demanen les empreses que és principalment polivalència i hiperespecialització, perquè de projectes enoturístics grans a Catalunya n’hi ha pocs, i el teixit econòmic i social és més aviat de petita i mitjana empresa. De manera, que els professionals que formem arriben a un negoci, moltes vegades familiar, on han de crear producte, gestionar-lo, comunicar-lo… “, enumera la directora. I afegeix: “Les empreses ens demanen perfils polivalents, però sobretot que sàpiguen comunicar, i fer-ho a través de les xarxes socials. De manera que, entre d’altres coses, vam incorporar un projecte de comunicació professional a través de l’assignatura de màrqueting. Hem creat un perfil a Instagram i cada setmana el gestiona un alumne diferent. És una proposta de valor, de marca, de feina d’ equip, que ha motivat molt a l’alumnat. És un exemple de com portar a l’aula l’empresa, de fer competents els estudiants. Hi ha coses que s’aprenen escoltant i d’altres, fent-les. Som partidaris d’aquesta metodologia i hem de tenir en compte que la generació d’avui aprèn d’una altra manera. Cada any, el grup de primer serà responsable de dinamitzar aquesta eina comunicativa”.

El treball de l’Escola d’Enoturisme, però, va molt més enllà del CFGS i el curs de sommelier professional, com avança Ester García: “Una part important de la feina que fem ha estat també avaluar-nos i mesurar l’impacte que hem tingut, perquè així tenim eines per reconstruir, millorar i actualitzar”. El centre està en constant revisió, adaptant-se a les necessitats del mercat laboral i empoderant els diferents perfils d’alumnat que s’hi apropen. La formació contínua n’és un exemple: “Fa quatre anys que fem cursos de creació de producte per a professionals que ja estan en actiu al sector. Mentre fem la formació, creem producte. El docent ens fa reflexionar i les idees aterren. En acabar el curs, hi ha producte nou creat i es pot implementar a diferents regions de vins”, comenta García. “Fem formacions arreu de Catalunya amb visió local i transversal. Hem creat un curs de presentació de vins per a wine bars ara que s’han posat de moda i hem fet sold out, perquè era una necessitat. Hem reflexionat plegats per veure com aprofitar més la iniciativa i acompanyar el conjunt del territori per consolidar el desenvolupament turístic”, matisa.  “El resultat de tota l’activitat formativa és que molta gent ens prescriu i ens recomana. Creixem en cursos, acreditacions i alumnes. Perfilem els certificats. Per exemple, en el de sommelier professional, hem sumat assignatures d’ idiomes i d’habilitats de comunicació més personals”, comenta amb orgull. I ressalta un dels grans valors de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya: la selecció del professorat. Explica Ester García: “Han de ser experts en la matèria, docents que comuniquin la seva activitat professional. És una manera d’ajudar al sector a avançar. Són professionals capaços d’identificar errors abans que succeeixin, ens adverteixen no del que passa ara, sinó del que passarà i això és clau”.

Beatriz Mora té clar que la competència, en el seu nou àmbit professional, és “comunicar i transmetre el producte – el vi – , ser flexible i adaptar el discurs al visitant. Aconseguir que vulgui tornar i que no oblidi l’experiència”. Sergi Martin insisteix en la idea que cal “vendre experiències i fer visibles les persones que hi ha al darrere de cada vi. Hem de ser molt observadors, saber qui tenim al davant, per què t’escullen a tu i no a un altre, fer una visita personalitzada i posar en valor el patrimoni no només vegetal sinó també patrimonial com tenim al CIM”. A l’aula de l’Escola d’Enoturisme han après les bases, la tècnica i la ciència de l’ofici, però la més humana l’exerciten cada dia als projectes on han fet pràctiques i on s’hi han quedat o volen fer-ho. El sector de l’enoturisme comença a madurar i el repte ara és que l’exercici de l’activitat professional -decisiva per al desenvolupament del sector- s’acompanyi d’un reconeixement i prestigi econòmic. Ester García té a punt la resposta: “Crear producte i implementar-lo té un retorn econòmic per a qui gestiona l’enoturisme. Veníem del voluntariat en molts casos i el camí és lent. Però si geners una activitat pots tenir un sou millor. És un camí que hem de treballar tots plegats”.