La vida està plena de primeres vegades. Sempre són intenses perquè juguen amb l’avantatge d’allò desconegut. Les coses que no coneixem generen incertesa i desig, pel fet de no saber què ens hi trobarem ni quines emocions i sensacions viurem. Normalment, les primeres vegades sempre deixen memòries úniques i sorprenents i, segurament, quan les tornem a viure, per segon cop, aquella innocència i incertesa ja haurà desaparegut.
És per això que, havia de parlar de la meva primera experiència fent la verema. El món de la comunicació m’ha connectat amb el món del vi i, cada vegada més, tinc la necessitat d’endinsar-me en el territori vinícola. Necessito viure-ho per poder-ho explicar.
Cultivar la terra és l’origen. On tot comença i on puc entendre totes les històries que hi ha darrere d’un vi. Així que m’hi vaig endinsar, vaig anar fins a Batea – a la Terra Alta – un lloc idoni per poder-me nodrir del significat de la terra del vi. Un territori lluitador, que s’ha mantingut ferm al pas del temps i que avui dia és la veu de la saviesa i l’experiència.
Em va tocar veremar la garnatxa negra de les vinyes de Ca la Prensa. Propietat d’una família de pagesos que tenen ceps, però actualment no elaboren el seu propi vi, sinó que porten el raïm al Celler cooperatiu de Batea. Em va fer il·lusió que la primera vegada que les meves mans contribuirien en el procés de fer vi, fos d’un vi negre de la Terra Alta.
Feia temps que no feia una cosa amb tanta passió, l’aire que es respirava en aquella finca, els meus peus que trepitjaven un llegat amb tant de caràcter; les sensacions eren indescriptibles. A la vegada estava preocupada per retenir tota la informació de les coses que m’explicaven, però tota la informació estava a les meves mans tacades de most; serà veritat que les primeres vegades són úniques. Vam recollir tot el raïm i vam anar a la cooperativa, on vaig poder veure i beure tots els processos del raïm, des que és most fins que es fermenta i es fa vi.
Sempre he pensat que les cooperatives tenen un encant especial. Potser perquè em recorden a la meva infantesa, quan acompanyava al meu pare a comprar oli i vi a doll, o potser perquè van néixer de la unió d’un poble en temps de crisis, i en aquests moments només poden sorgir coses boniques, perquè estan fetes des de la lluita i des del cor. Sigui com sigui, la cooperativa em va fer reflexionar sobre l’ús i el consum que actualment donem al vi, i com aquest ha canviat en el dia a dia de les cases. S’ha perdut el costum del vi quotidià, aquell que tenia l’avi o el pare damunt de la taula durant els àpats, aquell que neix de la cooperació d’una vila i que ocupa el seu lloc honest dins una garrafa o un porró. La societat ha canviat i s’ha tornat més urbanita i menys pagesa. Hem de treballar pel gran repte de recuperar les tradicions i fomentar la cultura del vi.
Parlo de videntitats amb els vins del Celler Cooperatiu de Batea perquè darrere d’un vi a doll hi ha una verema; una història de prendre partit; un compromís comú amb el nostre territori. Hi ha un vi per cada moment, cal recuperar certs costums i també el vi de taula a les cases.
