Les herbes remeieres

L’Ordre dels Frares Menors Caputxins és un orde mendicant nascut com a branca de l’ordre dels Franciscans. Els Caputxins segueixen la regla de Sant Francesc d’Assís, però tenen una particuliaritat, seguir amb una vida més contemplativa i austera, més ermitans. A Montblanc es té notícia del convent de Sant Francesc al voltant del 1238, però l’ordre dels caputxins no va aparèixer fins al 1528 a Itàlia. Amb aquest paràgraf introductori vull justificar la tria d’avui, ja que, és un fet rellevant que a Montblanc i a la Conca de Barberà i convivissin tants ordes monàstics durant forces segles. Aquesta convivència devia propiciar a les relacions entre aquests ordes monàstics i segurament un dels intercanvis de coneixements foren els remeis rurals.

Els caputxins i les herbes remeieres ha estat escrit, com no podria ser d’una altra forma, per un frare. Fra Valentí Serra de Manresa comença amb un paràgraf que m’agradaria destacar:

“En els anys de la represa de la vida religiosa alguns frares maldaren esforçadament per tal de revitalizar i divulgar antigues tradicions terapèutiques […]”

els-caputxins-i-les-herbes-remeieresAquesta reflexió et porta al desconeixement que tenim, avui en dia, dels remeis casolans, els dels nostres avis o dels nostres pares. És molt probable que estiguem parlant de remeis semblants als que eren utilitzats pels caputxins. Per aquesta raó, cal mantenir viva la memòria col·lectiva. A la Conca, l’any 2008-2009 va sorgir un projecte engrescador que anava per aquesta línia: l’Arxiu Virtual de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra. Però pel que he pogut comprovar (i si nó que em rectifiquin) aquest projecte està mort, almenys la seva web ja no funciona.

El frare ens assenyala que els monestirs en l’edat mitjana feien una funció social i caritativa extraordinària. Foren aquests fets que es crearen farmàcies monàstiques, no sols pel servei farmacèutic del monestir sinó també per a l’entorn en què es trobaven. Dos factors influïren a fer créixer aquest servei: la formació del poble i la proximitat als camins dels pelegrins. Més tard els apotecaris i els hospitals foren regulant la seva professió i aportant aquest saber a la ciència de l’època.

Fra Valentí exposa un seguit de plantes remeieres i amb una praxi didàctica, també inclou les formulacions d’aquestes plantes. Algunes d’aquestes herbes remeieres, com s’ha comentat abans, poden considerar-se encara vigents en el seu ús i vàlides algunes de les seves propietats.

Vegem alguna de les herbes remeieres conegudes a la Conca de Barberà i un ungüent fet a partir d’esperit de vi:

  • Flor de sant Joan (o pericó groc), Hypericum perforatum

<<Un decuit d’aquesta planta cura el mal de cap per fort que sigui, combat els catarros crònics y l’asma. És molt útil la beguda durant el període de cura de les criatures que pateixen d’incontinència d’orina nocturna>>

  • Sajolida, Satureja hortensis

<<S’empren els caps de brot que són excitants, fortificants y vermífugs. En compreses s’usa contra els tumors. L’oli cura el mal de queixal>>

  • Vi antidiabètic

<<Herbes per compondre el vi antidiabètic. Pren dotze ginebrons tallats, centaura, donxell, ruda, genciana, romanill, sàlvia, de tot això un brotet. Posa-hi esperit per cobrir les herbes, y es deixa així vuit dies. S’hi afegeixen dos porrons de vi usual, es deixa per vuit dies més, y se’n pot prendre’n una copa d’aiguardent abans de les menjades y al llevar-se.

Com bé es diu al llibre, l’ús indiscriminat i poc racional dels medicaments ha produït efectes adversos i malfiança a aquests productes; l’ús de la medicina tradicional, l’homeopatia, les medicines de procedència oriental i la botànica, s’han convertit en una característica dels nostres temps.

Per aquestes raons, s’haurien de potenciar encara molt més l’ús d’aquests remeis, no només en els adults sinó també en les escoles o potenciant projectes de memòria col·lectiva que ajudin a salvaguardar aquests coneixements que potser poden quedar en l’oblit. I per l’altre banda, destacar la possibilitat de visitar la farmàcia barroca del segle XVIII de més de cent quarant peces que es troba al Museu Comarcal de la Conca de Barberà.

Títol: Els caputxins i les herbes remeieres
Autors: Fra Valentí Serra de Manresa
Editor/Impressor: Editorial Mediterrània [@Mediterrania_ca]
Any publicació: 2011
Col·lecció: A la caputxina
Preu: 15,00 €