Què tenen en comú Bodegas Artadi, Albet i Noya o Gutiérrez de la Vega? Doncs segurament moltes coses, però la més coneguda i la que ha tingut més ressò en aquests mesos és que en els darrers dos anys tots tres cellers han abandonat la DO a la qual pertanyien argumentant no sentir-s’hi representats. La sortida d’aquests tres cellers de la DOQ Rioja, DO Cava i DO Alacant, respectivament, es produeix en un context en què cada vegada trobem més cellers i nous elaboradors que decideixen comercialitzar els seus productes sense DO.
Aquest fet és un dels que han fet aflorar el debat sobre el paper de les DO, que en alguns casos ha estat molt encès i està provocant conseqüències importants. Hem de saber diferenciar i afinar molt quan parlem d’aquest tema, ja que no totes les DO són iguals, no totes tenen la mateixa grandària ni s’hi mou el mateix volum de productes, com tampoc no han aplicat totes les mateixes polítiques; es troben en situacions diferents. Els conflictes més importants acostumen a passar en aquelles DO més grans, que agrupen més cellers i que abasten més territori, ja que són les que solen tenir una política més difusa, que limita el fet de poder travar un discurs que no té per què ser únic, però que ha de ser coherent, sobre la qualitat dels seus productes.
Les DO són un element essencial en el món del vi, sobretot a casa nostra. Són institucions importants, però, com tot a la vida, no són imprescindibles. Responen a unes necessitats, a unes raons de ser que, si desapareixen, canvien o no responen correctament a la seva funció les pot fer desaparèixer. Les dues funcions principals d’una Denominació d’Origen són: per una banda, de cara al consumidor, aportar mesures de certificació, seguretat i qualitat i, per l’altra, de cara als productors, oferir uns paraigües de comercialització, promoció i facilitador de vendes. Les DO haurien de tenir clar que donen servei principalment a aquests dos grans grups i són a ells a qui han d’escoltar, ajudar i adaptar-se als seus canvis i necessitats.
Actualment, el consumidor busca productes associats a la terra, a un origen molt concret, amb un relat darrere. S’ha de donar una volta a la DO per posicionar-se millor en el mercat en un moment en què els paradigmes de consum estan canviant constantment. El principal problema que ens trobem en les grans DO com Cava, Rioja, Rueda, etc. és el de les demanades creuades, l’enfrontament entre cellers, ja que uns aposten per la qualitat i el valor afegit i altres ho fan pel volum i els preus baixos. Això provoca una disparitat d’objectius i genera la contaminació de la comunicació del producte, que afecta no només a la seva venda, sinó també a la imatge de la DO davant la incapacitat de tenir una política clara de cara als consumidors.
El camí de la identificació i el camí de la identitat dels vins s’ha de fer, ha començat i és irrenunciable. S’ha de posar en valor i de forma pública; això és, a l’etiqueta de les ampolles, en la seva promoció, a les fitxes de tast, etc. Les peculiaritats del sòl, els microclimes i les diferències dels vins entre municipis o finques han d’arribar al consumidor. No hem de tenir por a la diferenciació. La majoria dels cellers de casa nostra no poden competir en preu amb les grans empreses i necessiten una diferenciació que els serveixi d’argumentari davant el consumidor. Podem mirar exemples d’altres zones vitivinícoles on ja es fa, zones properes com Bordeus amb 58 denominacions o la Borgonya amb 96. Hi ha zones de la Borgonya amb denominacions d’origen de tres hectàrees. Potser no cal arribar aquests extrems, però sí tenir-ho al cap i prendre’n exemple. Per tant, és qüestió de voluntat i d’afavorir un encaix més còmode dels petits productors en denominacions on les grans empreses dominen.
És necessària més flexibilitat, que la legislació i les normatives que regulen les Denominacions d’Origen siguin més modulables. Sabem que molts cops no és responsabilitat seva, sinó que vénen imposades des d’Europa o des de l’Estat; si es dóna aquest cas, les DO haurien de fer front comú i rebel·lar-se. No pot ser, per exemple, que hi hagi varietats autòctones o pròpies d’una zona que actualment no estan reconegudes en la normativa de la DO del territori en qüestió i que el camí per a incorporar-la o canviar la norma esdevingui una odissea.
No tinguem por a crear més DO, subzones o distincions… Penso que la qualitat, el reconeixement i les vendes ho agrairan. Com més aviat tinguem resolt aquest debat millor; d’aquesta manera, ens podrem enfrontar amb més armes al gran drama actual del sector del vi, que és el nivell de consum. Mentre ens embranquem en aquest debat, el consum de vi segueix estancat. Mentre aquí consumim uns 19 litres l’any de mitjana, un francès arriba als 48 litres.
Les DO no han mort, ni de bon tros. Ans al contrari, crec que cada vegada n’hi haurà més i que cada vegada hauran d’agafar més protagonisme i ser la punta de llança de la lluita per aconseguir el lideratge del vi català a casa nostra i per l’increment del consum. Ajudem-les entre tots a aconseguir-ho, ho tenen tot a favor, ho tenim!
http://www.elsingular.cat/vadevi/notices/2016/02/les_do_han_mort_visca_les_do_7488.php
