Les cooperatives avui dia (i IV): Balanç i propostes

Tanquem la sèrie d’articles sobre cooperatives amb un balanç agredolç, amb la sensació d’haver pogut escriure més sobre elles i d’haver-les pogut fer ressaltar molt més del que finalment ha pogut ser. La qualitat hi és, els productes hi són i les persones també, però costa molt arribar a qui les gestiona i poder-les donar a conèixer. Volem agrair a la Cooperativa de Barberà de la Conca, a la Cooperativa de Sarral i a la Cooperativa Agrícola de la Conca la seva participació en aquest cicle. Això ens ha donat l’oportunitat de conèixer-les més a fons. Tanmateix, restem a l’espera de les respostes d’altres cooperatives del nostre territori. El nostre desig és poder reprendre la conversa amb elles més endavant i acabar, així, aquest cicle d’entrevistes.

Des dels inicis del projecte La Conca 5.1 –ara ja fa cinc anys– ens hem trobat amb dificultats a l’hora d’accedir a les cooperatives. Sovint hem topat amb la manca d’un interlocutor clar i amb una actitud que denota poca predisposició a atendre els mitjans de comunicació, sempre amb excepcions, és clar. Ja en el documental “Plantant una llavor” (2013) hi apareixen menys cooperatives de les que volíem que hi sortissin; ara, en aquest cicle, ha succeït el mateix. Tot això, tenint en compte que el procediment que s’ha utilitzat per contactar tant amb els cellers privats com amb les cooperatives ha sigut idèntic. En el primer cicle d’articles publicats conjuntament amb l’Agenda 19 titulat “La DO Conca més jove” sobre cellers joves de la comarca vam dur a terme reportatges a vuit cellers. Això és, dos cellers per article, assolint l’objectiu que ens havíem marcat. És més, vam veure’ns obligats deixar-ne algun fora per manca d’espai. En aquest cicle anomenat “Les Cooperatives avui dia”, i publicat també conjuntament amb l’Agenda 19, només hem pogut parlar amb tres cooperatives. La dinàmica entre una sèrie i altra no ha tingut res a veure. Els cellers joves gairebé que s’oferien a participar en els reportatges, volien ser-hi, cosa que denota que han fet seu el canvi de mentalitat encapçalat pels cellers privats a la DO. Cal donar-se a conèixer i no desaprofitar cap oportunitat per fer-ho. L’actitud d’estar obert al món i de voler explicar un projecte personal que culmina amb l’elaboració i distribució d’una ampolla de vi és una de les claus per entendre el creixement de les vendes del vi DO Conca de Barberà. En aquest sentit, sembla que les cooperatives vagin un pas endarrere.

Això no hauria de ser així, ja que la Conca de Barberà és bressol del cooperativisme i n’hauria de fer bandera. Caldria que s’aprofitessin recursos com els edificis històrics per oferir rutes turístiques i donar a conèixer el patrimoni entre els habitants de la comarca i els visitants. Tenim un passat ben viu i un present molt encoratjador, amb tots els vivers que els últims anys s’han creat a la Conca, com són: el Viver d’empreses Agroalimentàries i el Viver de Cavistes, a Montblanc, i el Viver de Celleristes, a Barberà de la Conca. Aquest darrer és l’únic que, de moment, ha entrat en funcionament i ha demostrat sobradament que es tracta d’un projecte d’èxit que ha permès obrir el camí als altres dos vivers esmentats sobre aquestes línies.

Les cooperatives de la Conca de Barberà s’han de posar les piles, sobretot pel que fa a la  comunicació, al màrqueting i al contacte amb els prescriptors, ja siguin mitjans de comunicació o clients privats i turistes. Exemples com les cooperatives de Falset-Marçà, de Bot o d’Ulldemolins, constaten que l’activitat de la cooperativa no està renyida amb l’accés als mitjans de comunicació, a les xarxes socials o a les visites turístiques. Les cooperatives de la nostra comarca no mereixen viure en aquest estat latent. Per història i  per qualitat de producte mereixen gaudir d’un major reconeixement i augmentar la seva presència al mercat vitivinícola. Aquesta, però, és una tasca que ha de començar per elles mateixes: cal que s’ho creguin i que apostin per donar-se a conèixer.

La cooperació, que es troba en l’arrel del cooperativisme, és el present i serà el futur de la nostra comarca. Aprenem dels nostres avantpassats, que van sobreviure i van sortir d’una crisi molt forta, com va ser la fil·loxera, gràcies a l’aposta pel treball en comú, que és el cooperativisme. Ser capaços de transformar de les crisis en oportunitats és crucial per adaptar-se a la situació actual. Cal innovar. I innovar, aquí, és recórrer als fonaments del cooperativisme per crear noves solucions, com els Vivers.

Dignifiquem la història del cooperativisme, activem-la econòmicament via el turisme i el coneixement del patrimoni i siguem-ne prescriptors. Les cooperatives a la Conca de Barberà estan vives i elaboren vins i caves reconeguts arreu, tal com hem anat comentant amb els tres articles anteriors. Per tant, obrim-nos al món, omplim-les de relat i d’imatges i comencem a explicar-les a tothom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada